Llegeixo l’article a La Vanguardia, “El futur energètic de Catalunya”, del conseller de Territori, Damià Calvet. I entenc la necessitat que té Catalunya de generar energia neta, provinent de fonts renovables. Explica, el conseller, que el Parlament ha aprovat per amplíssima majoria la implantació accelerada dels projectes eòlics, ja que vivim una emergència climàtica que afecta el medi ambient, la biodiversitat i el paisatge. I sense transició energètica, no tindrem res a preservar. Parla tanmateix d’objectius per l’any 2030 que hem de generar el 50% de d’energia elèctrica i el 2050 el 100% de fonts renovables. I continua que a Catalunya hi ha 46 parcs eòlics amb 811 aerogeneradors.
Estic d’acord en les explicacions del conseller. Però a la Terra Alta tenim el 25% dels aerogeneradors en funcionament de tot Catalunya i produïm electricitat per gairebé un milió d’habitants. I actualment han començat les obres per noves instal·lacions de molins de 200 metres d’alçada i encara pretenen muntar-ne d’altres, alguns dels quals ja els tenen aprovats i en qualsevol moment començaran les obres.
Els habitants de la Terra Alta som solidaris i entenem el problema. Però els polítics no “tenen coneixement” quan pretenen instal·lar més i més molins al nostre territori. No arribem a 12.000 habitants i paradoxalment els joves universitaris marxen de la nostra comarca per manca de feina. El despoblament és continuat i la població més envellida. Els pobles de la comarca s’han quedat sense bancs i els clients ni disposen de caixers automàtics. Les botigues tanquen, ferrers, fusters i altres professionals quan es jubilen ningú continua el negoci. I així la vida local es va extingint mentre es van instal·lant nous parcs que inunden tot el territori. Ara en tenim 148 dels 811 instal·lats a tot Catalunya i la progressió continua.
Vaig ser corresponsal de La Vanguardia, durant nou anys, i vaig publicar uns 900 articles i reportatges. En alguns dels quals, per l’any 1973 i posteriors, ja reclamava la variant de la carretera N-420. A la fi es va aprovar l’any 1995 quan es van realitzar els projectes corresponents que incloïa la variant conjunta de Corbera i Gandesa; encara avui no s’ha construït. Ens passen en “cançons”, el territori es despobla i dotzenes de camions carregats de porcs passen pel mig del casc urbà que avui son les vies més cèntriques d’aquesta Ciutat, cap de comarca de la Terra Alta. Instal·len molins que es veuen des del Pirineu però les infraestructures que necessitem no arriben. Saben allò de “cornuts i pagar el beure”? Així ens sentim a la Terra Alta!
No creuen, senyors lectors, que si som tan generosos produint energia neta i sostenible, hauríem també de disposar compensacions que poguessin revertir el despoblament que sofrim? Paguem la factura de la llum, inclús el transport d’electricitat, igual que un habitant de Sabadell o Tarragona. Produïm electricitat, els molins contaminen el territori, i com a compensació, “se’ns passa la mà per la cara”.
Exhorto al senyor conseller, tan il·lusionat en produir electricitat neta i sostenible, que proposi i s’aprovi també per amplíssima majoria, al Parlament de Catalunya, la gratuïtat o rebaixa de la factura en relació a la producció produïda. Tant costa que només un d’aquests artefactes metàl·lics instal·lats es dediqués a donar llum gratis a tots els habitants de la Terra Alta? Seria una fórmula que podria revertir el despoblament, si als habitants i a les indústries existents se’ls facilités la llum gratuïta.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari