Sisqueta i Moixó s’havien promès que si el Barça acabava guanyant la Lliga ho celebrarien sense estar-se de res aquest diumenge amb un deliciós arròs a banda. I si bé ja feia dies que havien deixat de mirar restaurants a primera línia de mar pels dubtes que els despertava el joc blaugrana, després de l’esfondrament sobtat i irremeiable dels de Koeman, als nostres amics no els ha quedat més remei que rebaixar expectatives i adequar els seus estàndards a la realitat blaugrana. Així que han acabat per citar-se a un dels molts bars regentats per xinesos que d’ençà d’uns anys cap aquí han proliferat com l’acne adolescent a la Barcelona del segle XXI.
—M’han dit que no se minja malament aquí, Sisqueta, i bé de preu! Tens les braves a 3 euros i los berberetxos no tenen arena. L’únic que no saben lo que és lo vermut. Una mica com alguns jugadors del Barça, que no saben lo que és la vergonya…
—Vergonya és que te cobren braves congelades a 3 euros i oco no estiguen caducades… I los berberetxos arena no en tenen, no, però gust tampoc. Són més eixuts que los discursos de Messi.
—Tens raó, Sisqueta, però saps què? Que m’és igual. Estem a un xino que m’apego a la cadira de lo bruta que està i penso que esta gent deuen fotre més hores que un rellotge com perquè damunt vinguem natros que volem a halar per quatre duros i encara mos atrevim a criticar-los que si ho fan car o ho fan barato. A Xina m’agradaria vore’m a mi regentant un bar… Fotria més pena que los implants capil·lars de Simeone. A qui, per cert, s’ha de felicitar per la Lliga aconseguida. El campió de Lliga sempre s’ho mereix i enguany no n’és cap excepció. Potser amb un joc que a un cert sector no mos agrada i patint fins al final al més pur estil Atlético, però són justos campeons. L’enhorabona als matalassers. I mira que quan va marcar el Valladolid se’m va tornar a aparèixer vestit de blanc el De Niro d’El cabo del miedo que tu havies pronosticat…
—A mi també, vaig tremolar mentre el VAR deliberava si anul·lar el tanto de Benzema que momentàniament significava l’empat blanc. Al final esta lliga l’ha guanyada qui menys l’ha despreciada. Los quatre equips del davant han fet merescuts esforços per no aixecar-la, i finalment se l’ha emportada lo menys dolent. Aveam com es va perfilant la propera temporada, perquè no ho acabo de vore clar. Espero un miracle per part de l’equip directiu, no un truc d’il·lusionisme.
Saps? Lo que me fa temor és que esta temporada haja estat una més en decadència, però no de transició. S’ha de fer massa neteja de vestuari, jubilar vaques sagrades que cobren un potosí i decidir què fotem amb Koeman. Està clar que este ja ha fet la seua funció a can Barça i no és l’entrenador del projecte Laporta, però a qui portaràs? Los diaris fan volar coloms com los que fa quinze dies mos rondaven a natros al parc. Tu creus que Flick vindrà? Guardiola? Penses que tenim una mínima possibilitat amb Haaland? El Barça, com natros mateixos avui, anirà a fitxar per restaurants low cost amb escopinyes resseques, Kuns Agüeros, braves barates, Depays que surten de bades, i demés remostrons que puguem trobar a cost zero.
—Dir restaurant al local on mingem avui és molt generós per part teua, Sisqueta. Com oferir un contracte a la jove promesa Kun Agüero… Encara que m’imagino que lo fitxatge del Kun l’hem de llegir en clau per retindre a Messi. A qui potser hem de retindre no només pel jugador que és, sinó pels ingressos que genera… Però, mira, potser ens hem de fer a la idea que això és lo que toca ara. S’ha acabat l’època de ser un equip temut i candidat a tot, amb un futbol que encisava tot Europa. I s’ha acabat no enguany ni l’any passat o l’altre; ja fa un lustre com a mínim. Si assumim que ara mateix no som un equip de l’elit europea i, per tant, ens toca fer equilibris financers, tornar a confiar en el planter i fitxar jugadors a cost zero, doncs potser millor que si mos creem certs discursos afalagadors de certa premsa blaugrana. Ara que lo fitxatge del Kun temor me fa a mi, temor…
—I tornant a això que dèiem d’El cabo del miedo, per a la propera temporada la Casa Blanca diu que ja ho te aparaulat amb Mbappé, cosa que se m‘entravessa més que estes pataques. Ai, Moixó —suspira desencisada—, esta vegada me pareix que Jan no se traurà un Ronaldinho de sota la màniga i mos quedarem amb les promeses de Beckhams que mai van acabar venint, encara que fos per a sort nostra —sentencia Sisqueta mentre punxa una brava del plat i comprova com encara està freda per dintre al posar-se-la a la boca.
—A Ronaldinho lo va portar la gent de Nike, és a dir, Rosell, que no oblidem que formava tàndem amb Laporta i Ferran Soriano, entre d’altres. Ha plogut molt ja. I lo de Beckahm en lo seu moment va ser un digues-li truc de campanya, digues-li mentida, d’estos mateixos. En la campanya d’ara no hi ha hagut grans noms perquè no hi ha un projecte esportiu definit, tal com es pot comprovar a dia d’avui. I suposo que no l’hi ha perquè fins que no s’acabe l’auditoria del club no sabran les proporcions reals de l’hecatombe econòmica. Serà allavontes quan li podran oferir a Messi i a l’entrenador que vulguen portar un contracte amb xifres i quan s’adonaran —tot i que crec que d’això ja se n’han adonat— que no poden portar Haaland ni cap superestrella. D’aquí ve, en part, lo de la Superlliga, obtindré més ingressos d’un club que està mig en fallida. I no només lo Barça, lo Madrid tampoc està per amollar molts coets, almenys si ho comparem amb els clubs d’anglesos, a qui los drets de televisió los inunden amb rius de diners… Per això està Lliga també l’ha guanyat lo menys dolent, perquè, en part, ha baixat de nivell.
Però és igual, Sisqueta, que avui no podem marxar d’aquí sense celebrar alguna cosa: perquè les ties del Barça femení, quin parell d’ovaris! La Champions I a la Lliga, 28 victòries en 28 partits. Increïble. Lo món és vostre, de les dones, veigues que no ho haja estat sempre i ara us n’heu començat a adonar! Va, que brindarem per estes xiques que almenys sí que llueixen amb orgull la samarreta.
Jefe, posa-mos dos licors d’arròs! —crida eufòric lo Moixó al cambrer que hi ha darrere la barra.
—Alòs? Aquí alòs 3 delicias o alòs con pollo y tofu —respon tan servicial com sorprès l’esforçat treballador.
Fes el teu comentari