L’escultor Lluís Maria Saumells va passar més de dos anys de la seua vida pujant i baixant de Tarragona a Tortosa per a supervisar en primera persona la construcció del monument de la Batalla de l’Ebre, l’obra que acabaria marcant de forma determinant el seu llegat artístic. El 21 de juny de 1966, ell va ser una de les milers de persones que van presenciar la jornada inaugural del monòlit. Com a artista responsable del monument, va viure-ho tot des d’un lloc privilegiat. Saumells, que durant anys va mantenir inalterable el costum de deixar constància escrita dels fets més importants del seu dia a dia en uns dietaris menuts de tapes fosques, va escriure la nit del 21 de juny de 1966: ‘Arriba Franco a les set i al tornar de la Catedral inaugura el monument. Coloms i una gernació mai vista. Pugem amb Franco a l’Observatori (de l’Ebre, a Roquetes) i de tornada tot està il·luminat. Molt bonic. Molt bonic de debò’.
Aquest 21 de juny es compleixen 55 anys d’aquella ‘gernació mai vista’ que va assistir –forçada o de grat, depenent del cas- a la inauguració del monument de la Batalla de l’Ebre de Tortosa. I, si tot s’acaba produint com la Generalitat de Catalunya ha previst i anunciat, este serà l’últim aniversari d’aquella inauguració que es viurà amb el polèmic element franquista encara aferrat a la pilastra de l’antic pont de la Cinta.
El muntatge i inauguració del monument va dixar nombrosos rastres en els comptes municipals de l’Ajuntament de Tortosa que, contràriament al que asseguren algunes fonts, sí que va haver de gratar-se la butxaca per a finançar l’obelisc. Al consistori tortosí li va pertocar assumir els costos de la logística diària del muntatge, des del pagament dels càntirs d’aigua dels treballadors de l’empresa que feia les soldadures de les torres metàl·liques, les dietes per al destacament de pontoners de Saragossa que van treballar en el muntatge –i que es menjaven entre 5.000 i 6.000 pessetes mensuals de pa-, el marbre de la base del monument -3.300 pessetes- fins a la col·locació de les lletres de les inscripcions de la columna -3.200 pessetes-.
Per a la jornada inaugural l’Ajuntament de Tortosa també va destinar una partida de gairebé 100.000 pessetes a diverses obres urgents d’arranjaments d’elements del mobiliari públic i dels carrers situats al voltant dels dos marges del riu Ebre a l’alçada del monument. Amb esta partida es van arranjar voreres i baranes, es van fer desaparèixer clots dels carrers, es va desbrossar i enjardinar les vores del riu i fins i tot es va plantejar la necessitat d’arrancar la bàscula del Mercat Municipal ‘por considerar inadecuado su emplazamiento’.
De la mateixa manera que la memòria del muntatge del monument es pot reconstruir a partir dels expedients i de les despeses carregades al consistori tortosí i consignades als llibres municipals, la visita del dictador i tot el seu seguici –que incloïa diversos ministres- també va deixar rastre en els comptes oficials de l’ajuntament. Gràcies a esta documentació podem saber, per exemple, que l’estol de banderes ‘rojigualdas’ que es van penjar pels balcons i façanes del recorregut que va fer el cotxe descapotat des d’on saludaven Franco i l’alcalde Joaquín Fabra van tenir un cost de gairebé 12.000 pessetes. La factura la va emetre l’empresa tèxtil La España Industrial. O també podem saber que es van destinar més de 8.000 pessetes al ‘aseo y limpieza’ de la ciutat amb motiu del ‘viaje del Caudillo’. Esta partida de despeses supera les 13.000 pessetes si tenim també en compte els diners que es van destinar al ‘embellecimiento de la barriada’ de l’Aldea, per on, un cop acabada la inauguració del monument, va passar la desfilada franquista de camí cap al port dels Alfacs.
També apareixen consignats, per cert, els coloms que, mentre tronaven les campanes de la Catedral, es van llançar a l’aire i que l’escultor Saumells i la premsa van deixar documentats. Amb el vol dels coloms també van marxar volant 1.600 pessetes. I com en tota organització de qualsevol gran esdeveniment, va haver-hi despeses en gratificacions per hores extres de personal municipal: 600 pessetes.
De tota aquella jornada en van quedar nombroses i enardides cròniques a la premsa del moment, un disc commemoratiu editat per la casa Belter on es van reproduir els discursos oficials del Governador civil, Rafael Fernández Martínez, i del dictador Francisco Franco; i un reportatge al NO-DO. ‘El pueblo le recibe (a Franco) con entusiasmo y viva emoción’, s’afirmava en la crònica del noticiari mentre es mostraven plànols generals i de detall de xiquets i xiquetes fent onejar banderetes i centenars i centenars d’homes i dones endiumenjats aplaudint com si no hi hagués un demà.
Les imatges d’aquella munió de gent –o gernació, com va dir Saumells- han complit ja 55 anys. D’aquí a poques setmanes, i si no hi ha un gir de guió de darrera hora, les cròniques podran tornar a parlar de munions de gent: les que peregrinaran a la vora del riu per a veure com es comença a desmuntar el monument franquista més gran de Catalunya. El que se’n farà després, d’este monument, és una altra història que no ens han acabat d’explicar.
*SÒNIA CASTELLÓ és periodista.
FOTOS: Arxiu Premsa, Campúa, Chinchilla, Vallvé (fill), Daufí i Catalá Roca.
Fes el teu comentari