Coincidint amb l’any de la capital de la cultura catalana, la proposta CADA MES UN MOS vol donar valor als productes locals i d’empreses d’aquí. Entre Tortosa Més i l’Ajuntament de Tortosa presentem cada mes un producte. Este mes de juliol li toca al més jove de tots, el Mengeu de Festa, però té els seus orígens fa 500 anys!
Era l’any 1996 quan a Tortosa es celebrava la primera Festa del Renaixement, unes jornades de representació històrica que volien donar la volta a les nombroses fires medievals d’arreu del país. I amb poc temps la festa es va consolidar, i s’hi van afegir propostes al voltant, com el Mengeu de Festa. Els restauradors de Tortosa agafen les receptes del Llibre del Coch, escrit pel Mestre Robert i publicat l’any 1520, per transportar els nostres pal·ladars a la cuina de fa 500 anys. Al receptari només s’empren productes d’aquí, doncs els aliments arribats d’Amèrica encara no s’han incorporat. I el menjar té un color ben diferent sense tomata!
En aquell moment la cuina catalana era diferent a la castellana, fins i tot la manera de menjar. Els catalans asseguts a taula i amb coberts per a cada comensal, i els castellans asseguts sobre coixins i compartint una escudella. Estes diferències s’expliquen per l’expansió de la Corona catalano-aragonesa cap al mediterrani. És aquest doncs un receptari català que marida amb les cuines occitanes i italianes.
El projecte comença a les cuines, però també a les aules amb experts cuiners, on cal trobar passarel·les per adaptar la cuina d’aquest passat proper al paladar d’avui dia. Moltes de les receptes presentades al llibre ens semblen inversemblants, i més encara ho foren fa 25 anys, quan la cuina creativa, la fusió de productes d’arreu i els productes locals començaven a trucar a la porta.
El que més impressiona de les receptes adaptades del segle XVI és que semblen contemporànies. Contrastos de sabors, espècies exòtiques, escabetxos, maridatges arriscats i productes de proximitat i temporada. Com si la cuina d’avui dia hagués descobert res nou, no?
Per posar-ne un exemple, parlem del menjar blanc de llet d’ametlles. Semblen unes postres, però no! En l’elaboració es parteix d’un brou de gallina, i el plat esdevé part del menú. La frontera del dolç i el salat era diferent a la nostra d’avui dia. De fet, començaven menjant les fruites per introduir després els plats principals.
La Tortosa del 1500 era una cruïlla de cultures, i la seua cuina també. Us imagineu una carta de restaurant que fes les delícies de jueus, cristians, àrabs, sarraïns, francesos, occitans i italians? Doncs aquest és el sabor indescriptible del Mengeu de Festa.
La proposta, sempre tutelada per l’associació Platigot, ha apostat en moltes edicions per un plat destacat. Tots plegats aprofundien en la recepta per consolidar-la, i així any rere any fins conèixer bé una extensa carta de la cuina renaixentista. En la darrera edició ja va ser un menú lliure per a cada establiment.
El gremi de forners de la ciutat també hi participa amb les Llepolies de la Festa. Són dolços i postres endolcits amb mel i aigua de roses, coques salades amb viandes de la terra, com la coca. Coc de l’emperador, o el menjar blanc de llet d’ametlles que hem anomenat, aquí sí com unes postres. Són totes elles menges que afarten, i segurament d’un paladar més proper al d’avui dia. Cada any, pel mes de juliol, trobareu als restaurants i a les fleques de Tortosa, plats i dolços que fan aroma a Renaixement. Per llepar-se’n els dits!
JOAN INIESTA LLOP és vicepresident de Tortosa Més.
Fes el teu comentari