A dues etapes per a la seva finalització, la Marxa pels Sediments ha fet parada a Tortosa per denunciar la inacció d’Endesa i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) davant el “mal estat” de les preses del tram final del riu. Iniciada el passat 21 de juny a Xiprana (Saragossa), la protesta ha volgut portar a tots els pobles riberencs un crit d’alerta sobre el perill i la inseguretat que, diuen, suposen unes estructures sense les comportes de fons operatives. Al mateix temps, han recollit fons per denunciar l’estat espanyol per aquesta gestió amb un informe de la Universitat de Saragossa que incorpora una simulació dels efectes devastadors sobre les poblacions del tram final de l’Ebre que tindria un trencament de la presa de Mequinensa.
La marxa amb caiacs aigües avall del riu, impulsada per l’Associació Sediments, ha permès interactuar amb la població dels municipis riberencs. També informar-los, ha apuntat Josep Juan, membre de l’entitat, d’aspectes que en molts casos desconeixien. Sobretot pel que fa a la situació d’unes preses ja molt envellides i l’operativitat dels desguassos de fons, un aspecte clau per a la seguretat de les persones que viuen al tram català del riu.
L’entitat s’esforça a rebatre les afirmacions de la companyia elèctrica Endesa que, si bé reconeix que no s’ha provat efectivament el pas de l’aigua, sosté que les comportes de fons funcionen i estan en bon estat. “Però els indicis que tenim és que mai els han obert en càrrega. Potser pugen primer un i el tanquen, després el de l’altre cantó i tanquen però pel desguàs no passa aigua. La funcionalitat del mecanisme és que passi aigua per si cal buidar l’embassament, si fa falta: una situació d’inestabilitat per qualsevol motiu, moviment de terres, una escletxa a la presa i s’ha de buidar l’embassament per reduir la pressió”, relata Juan.
L’Associació de Sediments, de fet, està convençuda que “hi ha un tap de sediments” a la base de la presa que impedeix el trànsit de cabals a través d’aquests desguassos de fons. Segons Juan, això es fruit de no haver obert mai les comportes “com les haurien d’haver obert” i “no haver fet el manteniment que tocava”. Recorden que, en tot cas, les proves de seguretat d’aquests elements s’han de fer prèviament a una emergència i no esperar quan es produeixi. “Ara no volen solucionar el problema i fer el manteniment que tenen la responsabilitat de fer”, ha reblat.
En el rerefons d’aquesta situació, l’entitat situa l’interès d’Endesa a focalitzar el seu interès de forma exclusiva en la producció hidroelèctrica, “maximitzant els beneficis i reduir els costos, també els de manteniment, que va en detriment de la seguretat de tots els pobles riu avall”. Com a exemple, recorda el cas pel qual els jutjats van condemnar la companyia a pagar més d’1 milió d’euros per haver executat obres de repotenciar les turbines de la central hidroelèctrica de Mequinensa sense els preceptius permisos municipals.
Aquests dèficits de seguretat són la base de la denúncia que preparen en contra del govern espanyol per denunciar la gestió i mal estat de les preses. Ho faran a partir de l’informe que han encarregat al professor, enginyer industrial i doctor en Mecànica de Fluids de la Universitat de Saragossa, César González Cebollada. El mateix expert hauria ja apuntat que, en el mateix cas de Mequinensa, el ciment s’humidifica i existeix una escletxa en la presa, que també hauria registrat algun moviment. “S’hauria de revisar això minuciosament”, demana Juan.
Avinguda durant tres hores
González Cebollada incorpora també en aquest estudi una simulació desenvolupada amb un programa de la UPC que permet avaluar visualment les conseqüències i danys potencials d’un trencament d’aquesta presa. Segons Juan, l’avinguda d’aigua passaria “durant tres hores” dels pobles vora el riu des de Mequinensa i fins el mar, a una velocitat d’uns 30 km/h. “A Tortosa arribaria pràcticament a la cota de l’Hospital. Més val que ho tinguin en compte i mantinguin –les preses- en bon estat. Però els interessa maximitzar beneficis: els dona igual tallar a la gent l’energia i que es quedin sense, ells volen enriquir-se i punt”, subratlla.
Durant la Marxa, l’Associació Sediments ha alternat la baixada amb caiac pel riu durant el matí amb els actes, presentacions del llibre ‘Terra Presa’ i venda de samarretes per finançar l’estudi pericial i les accions judicials durant les tardes. Juan ha recordat que la interacció amb els veïns ha permès constatar aspectes que reforcen la seva demanda: asseguren, per exemple, que un major trànsit de sediments –que enterboliria l’aigua- ajudaria a lluitar contra els macròfits i la plaga de la mosca negra.
Fes el teu comentari