Un grup de ciutadans s’oposa a les taxes que es fan pagar per visitar alguns dels espais naturals de Catalunya. Denuncien que “s’ha aprofitat” l’alta afluència de visitants “en dies puntuals”, i coincidint amb les restriccions de mobilitat per la pandèmia, per seguir estenent “un peatge”, ara al Trabucador, al delta de l’Ebre, que redueix la freqüentació per crear una “percepció de qualitat”. El col·lectiu assenyala que taxes com la de l’istme que deixa exempta de pagament la població local “facilita que s’escampi com una taca d’oli per tot el territori”. El grup proporciona al seu perfil social un model perquè els ciutadans puguin presentar un recurs de reposició contra l’acord de ple de la Ràpita (Montsià) que regula el preu públic.
El col·lectiu s’ha unit per lluitar contra el pagament per accedir a espais naturals després que s’hagi implantat en zones de les Terres de l’Ebre com la platja del Trabucador, a Sant Carles de la Ràpita, o al riu Estrets a Arnes (Terra Alta). Denuncien que hi ha “molts responsables polítics interessats” en la seva introducció, però recorden que la gestió i conservació dels Parcs Naturals, entre d’altres, s’ha de finançar amb els impostos que la ciutadania ja paga. Alerten que aquesta mesura “genera una necessitat” per després convertir “el peatge” en negocis de grans empreses que ho puguin gestionar.
El grup ‘Prou pagar en espais naturals’ assegura que la implantació d’aquests pagaments en redueix a la meitat la freqüentació i busca desincentivar l’arribada del turisme. “Això implica la meitat de vehicles, de cues i de residus i redueix a la meitat els visitants, però dobla la percepció de qualitat”, denuncien en un vídeo al seu perfil social.
Segons el col·lectiu, les primeres experiències al Cap de Creus i Collserola s’han estès a altres Parcs Naturals com la Fageda, Aigües Tortes o Montserrat i amb els anys s’ha comprovat que l’oposició a aquestes taxes “és feble” i que si els responsables polítics actuen de forma coordinada, el sistema es pot generalitzar.
Però alerten que aquestes limitacions requereixen “fortes inversions” (225.000 euros en el cas de Sant Carles de la Ràpita) per a “infraestructures, programaris i contractació de personal”, una despesa que fa “deficitari” el servei per a l’administració local. Si aquest dèficit recau sobre el pressupost dels Parcs Naturals, el servei pot acabar en mans de grans concessionàries que en dispararan el preu i per això qualifiquen “el peatge” als espais naturals de “pas previ per implantar una privatització encoberta”.
Avisen que “preus simbòlics”, com els 5 euros que s’han de pagar al Trabucador del delta de l’Ebre per aparcar el vehicle, no cobreixen les despeses i que en els espais on fa anys que s’ha implantat, el preu s’ha incrementat “fins a 5 cops en menys de nou anys”. “Alguns usuaris posen en dubte que siguin preus de caràcter simbòlic perquè en molts casos, aparcar a l’aire lliure és el triple de car que en un pàrquing a la ciutat”, assenyalen.
L’exempció del Trabucador
El grup ciutadà qüestiona, en el cas del Trabucador, que s’hagi deixat exempta de pagament de la taxa a la població de Sant Carles de la Ràpita. “Això serveix per evitar oposicions internes i fomenta que les poblacions properes també vulguin implantar un pagament propi en reciprocitat que facilita que la taxa s’escampi com taca doli pel territori. Aquesta exempció és de dubtosa legalitat”, denuncien.
També recorden les administracions han incrementat la presència dels cossos de seguretat públics “com a mesura dissuasiva” a l’acceptació del nou pagament del Trabucador, però remarquen que aquesta feina de control i vigilància s’ha de desplegar independentment del nou pagament.
Recurs a la taxa del Trabucador
Fa quinze dies, un particular va presentar un recurs de reposició davant de l’Ajuntament de la Ràpita en contra del cobrament de la taxa que demana que es declari nul de ple dret l’acord que regula el preu públic de l’accés en vehicle a l’istme. El col·lectiu ‘Prou pagar en espais naturals’ ha penjat, al seu perfil de Facebook, un model d’aquest recurs perquè qualsevol ciutadà que no hi estigui d’acord també hi pugui al·legar.
Fes el teu comentari