‘El molí d’Horta d’Ebre (La Fàbrica). Exemple del cubisme geomètric’, per Elias Gaston

Cuando nosotros hacíamos cubismo, (…) no teníamos ninguna intención de hacer cubismo, sinó de expresar aquello que estaba dentro de nosotros. (Picasso)

Deu anys després de la primera estada, Picasso acompanyat de Fernande Olivier torna a Horta d’Ebre, així és com anomenava Horta de Sant Joan. Durant aquest segon sojorn, del 5 de juny al 5 de setembre de 1909, desenvolupa el cubisme cezannià i el cubisme geomètric, basats en la idea del seu admirat Cézanne que defensava que les formes de la natura s’havien de reduir a les formes geomètriques bàsiques: el con, l’esfera i el cilindre. Picasso porta més lluny la teoria de Cézanne, trencant definitivament amb la pintura tradicional que imita la realitat. És una pintura més mental que visual. No es pinta el que es veu sinó que prèviament es reinterpreta a l’intel·lecte. La muntanya de Santa Bàrbara, les cases d’Horta … no es copsen amb els sentits sinó amb la ment, no les copia sinó que les manipula, les reinterpreta, les deforma, les fa sortir de la realitat estricta.

Anunci

Palau i Fabre, un dels principals biògrafs del pintor malagueny, creu que el cubisme cezannià, iniciat a París, es clou amb el retrat de Manuel Pallarès, que Picasso pintà per al seu amic al taller que Pallarès tenia al carrer Pelai de Barcelona, quan el visità durant la breu estada a la ciutat comtal, camí d’Horta. Palau anomena cubisme geomètric el desenvolupat a Horta, malgrat que les dues versions que Picasso fa de la muntanya de Santa Bàrbara, els primers dies de l’estada a Horta, encara podríem emmarcar-les en el cubisme cezannià. En aquestes dues obres, l’artista accentua la forma cònica de la muntanya.

En aquests tres mesos que Picasso viu a Horta, la seva pintura no deixarà d’evolucionar. En la seva obra, inicialment identificada amb el cubisme cezannià i geomètric, a poc a poc les formes es van descomponent i la pintura tendeix a l’abstracció. És l’anomenat cubisme analític, que Picasso desenvoluparà plenament quan arriba a París i durant l’estiu següent a Cadaqués.

Però en els paisatges urbans, La fàbrica , La bassa, Cases sobre un pujol i El molí, el cubisme assoleix unes característiques especials que el fan molt particular, és el que Palau anomena cubisme geomètric. Aquests trets únics, Picasso els manifesta de la forma següent:

Deixa les masses planes i treballa sobre volums que talla com si fossin blocs geomètrics.
Aconsegueix l’efecte perspectiva i profunditat amb el color
Usa colors austers: ocres, grisos i verds suaus
Crea formes i volums senzills, eliminant de la natura tot l’accidental i anecdòtic
Utilitza efectes de cristall roca i semitransparències
Estructura una arquitectònica equilibrada
Comença utilitzant la línia corba en els retrats, que es converteix en recta alhora que fusiona figura i paisatge

Però el més important d’aquestes obres ho descriu Palau i Fabre en aquest text:

“Hem d’aturar-nos un moment més a contemplar la producció d’Horta, subratllant-ne el caràcter progressivament platònic, en el sentit que, aquelles cases i aquells paisatges no ens descriuen la realitat del poble, sinó que ens el sublimen. Les parets i les teulades són fetes d’aire, són perquè hi puguem passar a través, ingràvids, com si fóssim al Paradís, i corroborem la nostra asserció que Horta fou i restà per a Picasso, durant tota la seva vida, el Paradís perdut.”

El molí.

Una de les obres més representatives d’aquesta etapa cubista és La fàbrica d’Horta d’Ebre que està inspirada en el conjunt format per un habitatge particular i un molí d’oli.

A la segona estada a Horta, Picasso porta una màquina de fotografiar que causa gran expectació al poble, fins al punt de confondre’l amb un fotògraf. No és una eina turística, és una eina de treball. Picasso fotografia allò que pinta o ha pintat durant els tres mesos que viu a Horta, ja siguin paisatges o persones. Vol deixar constància del que seran les referències “reals” de les seves obres cubistes. Fotografia els paisatges i també el resultat de l’obra pictòrica, fotografiant les obres ja realitzades, col·locades a terra o sobre un catre que hi havia al seu improvisat taller a les golfes de la casa de Tobies Membrado, el forner del poble. Envia les fotos als germans Stein per mostrar-los el que està pintant i a on s’inspira. Concretament de La fàbrica en fa dues fotos. També fa dues fotos de la muntanya de Santa Bàrbara, deixant clar el seu interès per aquests dos elements paisagístics.

Ens explica Salvador Carbó, historiador d’Horta, al catàleg de l’exposició “Picasso fotògraf d’Horta” realitzada el 2009 per commemorar el centenari de la segona estada de l’artista al poble, que en realitat a les fotografies que Picasso va fer dels dos immobles que formen la composició de La fàbrica, on també es pot veure part de la bassa, es veuen dos edificis separats per un estret camí. A l’esquerra, amb la façana encarada a la bassa i amb un extens pati interior, la casa d’Onofre Godes, casat amb Carme Pallarès, germana de Manuel Pallarès, l’amic de Picasso. A la dreta, la gran edificació és el molí de la vila, en mans privades des de 1859. A la foto s’hi pot observar que a la teulada hi ha unes petites torres, destinades a subjectar un dels extrems de les bigues, aquestes feien la pressió necessària als cofins, els quals contenien les olives moltes. A l’altre extrem de la biga hi havia una gran pesa de pedra (lliure) que exercia la força necessària per poder extreure’n l’oli. Com que hi veiem tres torres, això ens indica que era un molí de tres bigues, era el més gran dels tres que hi havia a Horta en aquella època. En l’obra de Picasso també es poden veure aquestes torres del molí, però en lloc de tres només en representa dues.

La fàbrica

“El ritme de la composició entra tan de ple en el cubisme, que el pintor no solament ja no és dominat per l’espectacle exterior, sinó que, àdhuc, quan li convé, l’imposa, el crea al seu grat”.

Josep Palau i Fabre

“Entendez: dans la reconstruction libre de les formes, au point qu’il invente d’opposer un palmier aux geometries des immeubles”.

Pierre Daix

D’on va sortir el títol del quadre? Per què una fàbrica i no un molí?

És sabut que Picasso no titulava mai les seves obres, ho feien els marxants i els crítics d’art, amb una excepció: Gernika, aquesta és l’única obra que Picasso va titular. Partint d’aquesta premissa és normal que en veure el gran casalot i la gran xemeneia, deduïssin que es tractava d’una fàbrica. Una fàbrica de què? Palau i Fabre anà a Horta a començament dels anys 60 investigant sobre l’obra picassiana realitzada al poble. Com tothom que veia el quadre, Palau no dubtava que representava una fàbrica. Va preguntar on n’hi havia una al poble. Li van dir que feia anys hi havia una bòbila, sense especificar a on exactament. Per tant Palau va tenir clar que “la fàbrica” era una bòbila i així va titular l’obra a Picasso Cubisme 1907-1917, segon volum d’una monumental obra sobre l’artista. Per tant, tothom va donar per fet que era una fàbrica de teules, maons i rajoles, és a dir, una bòbila.

Al quadre hi ha representades tres palmeres. Està clar que la comarca no és terra de palmeres, el clima no és l’adequat. El mateix Picasso li va explicar a Palau que les hi havia posat perquè li anaven bé per a la composició. No estava representant la realitat, l’estava interpretant amb la nova òptica cubista. Recordem també que prèviament havia passat uns dies a Barcelona per veure el seu amic Pallarès. D’aquesta breu estada a la ciutat hi ha una sèrie de dibuixos de palmeres, és a dir que les portava al cap quan va arribar a Horta.

I la xemeneia? Segurament a Palau no li sobtà tant com les palmeres, perquè donava per suposat que era una bòbila, per això no li preguntà concretament per aquest element. Però Palau també veu la xemeneia, igual que les palmeres, com a elements essencials en la composició pictòrica, per tant no calia que existissin en la realitat. Potser a Barcelona o a qualsevol altra ciutat n’ha vist alguna semblant i també, igual que les palmeres, la portava al cap. El cert és que no creiem que a Horta hagi existit cap xemeneia d’aquestes proporcions. Palau especula amb la possibilitat que aquest element tingui reminiscències en obres d’altres artistes: La fàbrica de Raoul Dufy (1908) o, sobretot, El mar en l’Estaque de Cézanne (1883-1885)

Dos testimonis mostren clarament que no era una fàbrica. El primer és el de la família Godes-Pallarès, a casa dels quals Manuel Pallarès sojornava uns dies a l’estiu. Afirmen que Manuel Pallarès tenia clar, per boca del propi Picasso, que el quadre de La fàbrica estava inspirat en el molí d’oli de la vila i la casa pairal de la família Godes, situats just davant de la bassa, també immortalitzada per Picasso.

El segon testimoni ens el dona directament l’artista malagueny amb les seves fotografies.

Com ja hem comentat, dues de les fotos que va fer a Horta l’estiu de 1909 corresponen precisament al conjunt dels edificis format per l’habitatge d’Onofre Godes i el molí d’oli, on també es pot veure part de la bassa d’aigua. Una està feta de més a prop que l’altra, deixant clar que a Picasso li interessa fotografiar concretament el conjunt arquitectònic, on es pot veure clarament les tres torres del molí, que Picasso reduirà a dues en el quadre, alhora que augmenta l’alçada del punt de vista, com si sobrevolés el poble. A l’esquerra queda ben definida la casa d’Onofre Godes i a la dreta, obviant el camí que els separa, el molí, com si fos tot el mateix edifici. Fins i tot destaca en primer pla la teulada de la casa que li tapa una mica la visió del conjunt, com es pot apreciar en la fotografia. Com ja hem explicat, Picasso afegeix les tres palmeres i la llarga xemeneia al conjunt.

Existeix un segon quadre d’aquest molí, es titula El molí d’Horta propietat del MOMA de Nova York. No hi ha cap dubte, no és una fàbrica perquè no hi ha cap xemeneia. També hi ha una palmera al mig del pati. Aquesta obra Picasso la realitza des d’una altra perspectiva i n’accentua les torres que suportaven les bigues.

Brick factory at Tortosa?

A tots el llibres sobre l’obra Picasso el títol de l’obra és La fàbrica d’Horta d’Ebre, però si entrem al web de l’Hermitage, propietari de l’obra des de l’any 1948, veiem amb sorpresa que el títol d’aquesta obra és: Brick factory at Tortosa. Si contemplem l’obra presencialment, veiem que el títol apareix en una plaqueta metàl·lica situada en la part inferior del marc.

Queda clar que Picasso s’inspirà en el conjunt dels dos edificis d’Horta, al costat de la bassa, per crear La fàbrica. Per què a l’Hermitage la titulen Brick factory at Tortosa?

L’equívoc del títol es basa en tres elements: les palmeres, inexistents a Horta, i la xemeneia que li dona aspecte de fàbrica i, sobre tot, l’afirmació de Palau suposant que era una bòbila.

Ja hem exposat el tema de les palmeres, inexistents a Horta, que Picasso utilitza com un element més de la composició. Però a Tortosa si que n’hi ha i segur que Picasso les ha vist, tot passant amb el tren o en la breu estada a la ciutat abans d’agafar el taxi que el durà, juntament amb la seva companya Fernande Olivier, a Horta d’Ebre. Abans d’arribar al poble, Tortosa és el darrer indret on se’n poden veure.

A Tortosa hi ha palmeres i també una bòbila, la bòbila Anguera, segurament el títol que proposa l’Hermitage es basa en aquests elements. Com hem explicat, les palmeres són inventades i la fàbrica era en realitat un molí.

Parlem de la bòbila Anguera. Està situada a uns 6 km abans d’arribar a Tortosa, venint de l’Aldea, visible, almenys la llarga xemeneia, des del ferrocarril que portava Picasso i Fernande des de Barcelona. Està clar que si comparem el quadre de La fàbrica amb l’edifici de la bòbila Anguera no hi ha cap semblança estructural, excepte la xemeneia, de forma cilíndrica a la bòbila i quadrada al quadre. Mentre que la similitud de l’obra del pintor malagueny amb el conjunt d’edificis al costat de la bassa d’Horta és molt clara, amb les variacions que comporta la visió cubista.

Ignorem en quin article o informe es basa el museu de Sant Petersburg per canviar el títol de La fàbrica d’Horta d’Ebre, que apareix en totes les biografies i assajos sobre Picasso.

L’any 2009, amb motiu de la celebració del centenari de la segona estada del pintor a Horta vam convidar el Dr. Albert Kostenevich, conservador de pintura del Departament del Belles Arts d’Europa del Museu de l’Hermitage. Creiem que li va quedar molt clar a on és va inspirar Picasso per fer el quadre, però també ens va confessar que, per qüestions burocràtiques del museu, costaria molt canviar el títol d’aquesta coneguda obra del cubisme geomètric.

Evidentment l’important és que aquesta extraordinària obra existeixi i que puguem gaudir de la seva contemplació. Seria interessantíssim poder admirar els paisatges cubistes d’Horta: La fàbrica, La bassa, Cases sobre un pujol i El molí, junts en una exposició, un al costat de l’altre, per copsar a fons les característiques especials del cubisme geomètric. Fer això amb les obres originals és pràcticament impossible, ens haurem de conformar amb una bona alternativa: veure plegades les reproduccions facsímil al Centre Picasso.

ELIAS GASTON MEMBRADO és president del Centre Picasso d’Horta de Sant Joan.