El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona organitzen un acte d’homenatge al doctor Jaume Ferran i Clua a la ciutat de Tortosa, el proper 16 d’octubre. L’objectiu és posar de manifest la figura i el llegat d’aquest metge i bacteriòleg descobridor de la primera vacuna contra el còlera. Enguany es compleixen 170 anys del naixement del doctor Ferran. El fet que l’esdeveniment més notable de l’any 2021 és, sens dubte, la utilització massiva i universal de vacunes que ens protegeixen de la covid-19, fa que l’acte prengui més sentit que mai. L’homenatge, que comptarà amb la presència de destacades figures de la medicina i del món de la història, constarà d’una sèrie de conferències així com una visita guiada per la ciutat de Tortosa, localitat on va viure i on va treballar el doctor Ferran. Amb aquesta jornada es pretén donar a conèixer en profunditat la figura d’aquest metge i abordar diferents punts de vista de l’ús i l’obtenció de les vacunes. A més, l’acte també s’emmarca dins dels esdeveniments que s’estan celebrant a la ciutat de Tortosa amb motiu de la capital de la cultura catalana 2021.
El paper del Dr. Ferran en la història de la medicina recent és incontestable. La seva contribució en la recerca i el seu esperit innovador per l’obtenció de vacunes contra diverses malalties ha fet que la Junta de Govern del COMT, de forma unànime i a títol pòstum, atorgui la màxima distinció col·legial al doctor Ferran. Així, el doctor Josep Giné, encarregat de l’espai de memòria històrica del COMT, serà l’encarregat de fer entrega de la Creu de Sant Cosme i Sant Damià als familiars del doctor Ferran. Tradicionalment, el Col·legi de Metges de Tarragona ha lliurat aquest premi durant la seva diada col·legial, però les circumstàncies sanitàries actuals no han permès la celebració de l’esdeveniment. Per aquest motiu, i per la importància d’aquesta figura dins del món de la medicina, ja no tan sols en l’àmbit local, sinó en l’àmbit internacional, el COMT vol posar en relleu i reivindicar la seva trajectòria d’aquest professional.
Jaume Ferran i Clua va néixer l’1 de febrer de 1851 a Corbera d’Ebre, fill del metge del poble. Va estudiar Medicina a Barcelona i, posteriorment, es va establir a Tortosa, on va exercir com a metge titular i oftalmòleg entre 1874 i 1887, i on va començar a interessar-se per la fotografia microscòpica i pels estudis de Pasteur. Quan, l’any 1884, esclata una epidèmia de còlera a les ciutats franceses de Marsella i Toló, l’Ajuntament de Barcelona envia Ferran amb una comissió de metges per analitzar la situació i proposar mesures de prevenció a la capital catalana. En tornar, el doctor Ferran investiga sobre el vibrió colèric i aconsegueix una vacuna eficaç inoculant-lo per via subcutània. Ferran va assajar el seu prototip de vacuna primer en conills i després en ell mateix i els seus col·laboradors i familiars.
En esclatar un brot de còlera a València, l’any 1885, Jaume Ferran és cridat per la Diputació provincial per aplicar la seua vacuna entre la població. La inoculació comença a Alzira el mes d’abril i constitueix la primera campanya de vacunació universal que es va fer amb una vacuna bacteriana obtinguda en laboratori. Entre les més de 30.000 persones vacunades, la taxa de mortalitat va ser molt menor que entre les no vacunades.
Però l’aclaparador èxit i peculiar manera de fer de Jaume Ferran i Clua no eren ben vistos per alguns metges. En el seu informe Estudios sobre el microbio vírgula del cólera y las inmunizaciones profilácticas, el científic Santiago Ramón y Cajal considera que la injecció de cultius vius és perillosa i no s’ha de dur a terme en humans, deixant de banda els magnífics resultats epidemiològics de la vacuna de Ferran. Ramón y Cajal i altres crítics van fomentar una campanya de desprestigi, avui dia considerada injusta, que considerava el doctor Ferran com un metge de poble aficionat a la bacteriologia, però amb un coneixement científic limitat, mogut per l’interès econòmic i sense pedigree acadèmic ni el suport de cap institució científica. Aquestes pressions van impedir que el govern autoritzés la continuïtat efectiva de la vacunació, i Jaume Ferran (d’altra banda, poc tolerant a les crítiques) va tornar a Tortosa. Cinc anys després d’aquests fets, Ramón y Cajal encara mantenia que la campanya de vacunació de Ferran havia estat “una desdichada equivocación y un bochorno para la ciencia española”.
L’any 1886, Jaume Ferran va ser nomenat director del nou Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 1905. Allà, el doctor Ferran avança en la seva recerca dels vaccins: el 1887, realitza la primera vacunació antiràbica a Espanya, amb un procediment d’immunització més curt i més segur que el de Pasteur. Assaja, també, un vaccí contra la diftèria a partir dels bacils diftèrics atenuats, però no prospera arran de les crítiques que provoquen alguns casos de mort de persones vacunades. El 1892, duu a terme amb èxit una campanya de vacunació contra el mal roig del porc i, el 1899, estudia la possibilitat d’obtenir un vaccí contra la pesta bubònica.
L’any 1900, Ferran va obrir l’Institut de Patologia Experimental i d’Higiene, conegut com a Institut Ferran, on va dur a terme de manera privada les seves investigacions. L’any 1907, l’Acadèmia de Ciències de París reconeix tardanament l’eficàcia de la vacuna contra el còlera amb el Premi Bréant. L’any 1919, Ferran aconsegueix el vaccí anti-alfa contra la tuberculosi. El doctor Jaume Ferran i Clua mor finalment a Barcelona el 22 de novembre de 1929, a l’edat de 78 anys.
Fes el teu comentari