Els gestors de la reserva de la biosfera de les Terres de l’Ebre encarregaran un “ambiciós” pla de màrqueting per rellançar la marca i convertir-la en un referent de sostenibilitat. Aquesta és una de les principals conclusions assolides durant la primera reunió de la comissió executiva des de l’any 2010, quan encara es preparava la candidatura. La trobada ha servit per constatar la necessitat de que la maca serveixi per dinamitzar amb un segell de qualitat els sectors primari i turístic. També de dotar de recursos estructurals la gestió de la reserva, més enllà del milió d’euros previst dels fonts Next Generation que permetrà disposar, per primer cop, de recursos econòmics específics.
Integrada per representants del Govern, les administracions locals –consells comarcals i Diputació de Tarragona, el teixit empresarial i el Copate com a oficina tècnica, la comissió executiva s’ha proposat convertir la reserva de la biosfera en un projecte que “aporti valor i competitivitat” a la producció del sector primari i al turisme. Ho vol fer conferint el “prestigi” de la marca a aquestes activitats a partir del “vector de la sostenibilitat”, comú a les diferents produccions del territori ebrenc.
En aquest sentit, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, ha subratllat la necessitat que aquest pla de màrqueting, del qual se’n desconeixen els detalls ni quan ni com s’encarregarà, ajudi a “consolidar la marca dins del propi territori. També que “sedueixi” empreses, amb les potencials oportunitats i beneficis que els pot representar el paraigua del reconeixement de la reserva de la biosfera. I, sobretot, en l’àmbit turístic, incrementar el seu coneixement als principals mercats del territori: les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona.
Després d’anys sense cap tipus de dotació pressupostària concretar per impulsar-la, l’anunci de que les reserves de la biosfera catalanes –Terres de l’Ebre i Montseny- disposaran en total d’1,8 milions d’euros provinents dels fons Next Generation ha generat noves expectatives. En aquest context s’inscriuria l’encàrrec del pla de màrqueting.
Amb tot, Salvadó ha reivindicat la necessitat de consolidar un “finançament estructural” per al seu funcionament, més enllà d’aquests ajuts puntuals per projectes que s’hauran d’executar abans de maig de 2022. Serien entre 300.000 i 400.000 euros anuals, segons ha aventurat Salvadó. “Des de 2013 –anys que es va reconèixer- el Copate ha fetuna feina tècnica amb recursos molt escassos. Per treballar la part tècnica necessitem la part econòmica”, ha apuntat Ferran Rosich, vicepresident del Copate i responsable de la reserva dins d’aquest ens.
Al marge de la necessitat de buscar recursos de forma estable, Rosich ha apuntat que un dels grans objectius dels pròxims anys és acabar integrant els set municipis de la Ribera d’Ebre dins de l’àrea d’influència de la central nuclear d’Ascó, i que el comitè MAB de la Unesco no va permetre incloure dins de la reserva. Segons ha puntualitzat Salvadó, es tractaria d’un reconeixement que no afectaria tots els termes municipals però sí que inclouria algunes zones concretes.
Reserva i massificació de renovables
Per la seva banda, la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat del Departament d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha reiterat que el Govern està “al costat” de la marca i de les iniciatives anunciades. Ha descartat que la massificació de centrals renovables i línies d’alta tensió, en funcionament o projectades al territori, pugui condicionar la vigència i credibilitat d’aquest segell de qualitat.
En aquest sentit, ha apuntat que el comitè MAB entén com a compatibles reserva de la biosfera i transició energètica” en un “moment d’emergència climàtica”. Amb tot, Barnadas ha reconegut que les Terres de l’Ebre ja han “col·laborat molt” en aquest procés i ha recordat que la reforma del decret de renovables que ultima el seu Departament inclourà una “eina de planificació sectorial” perquè el territori pugui decidir sobre el desplegament.
*També podeu veure la notícia de Canal 21 Ebre:
Fes el teu comentari