La comissió d’Acció Climàtica que s’ha celebrat este dimecres al Parlament de Catalunya ha abordat el projecte de molt alta tensió (MAT) previst entre l’Aragó, les Terres de l’Ebre i Begues, al Baix Llobregat. La presidenta de la Diputació de Tarragona, els presidents dels consells comarcals de l’Alt Camp, el Baix Camp i la Terra Alta, així com la regidora d’Urbanisme, Patrimoni i Centre Històric de Valls, han intervingut en representació de tots els consells comarcals afectats: l’Alt Camp, l’Alt Penedès, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Llobregat, i també dels més de 40 municipis afectats directament, i de tots els que han mostrat la seua solidaritat.
La primera intervenció de la comissió ha anat a càrrec de Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona, i ha servit per subratllar el compromís del món local amb la transició energètica, però des d’una planificació ordenada, pactada i amb coordinació institucional per fer prevaldre el bé comú. En este sentit, ha destacat l’exemple paradigmàtic de la Terra Alta i l’acumulació de centrals eòliques i solars amb què ja compta este territori, incapaç d’assumir-ne de nous.
Els representants institucionals han exposat les al·legacions presentades en contra del projecte de línia aèria d’alta tensió Valmuel-Begues i han recordat que esta no es correspon a una línia d’evacuació tal com es qualifica al projecte, sinó a una línia de transport, tal com ho defineix la legislació. També han fet esment que es tracta d’una línia de transport a la qual, per primera vegada, se li atribueix una titularitat privada. Esta privatització fa cas omís de la normativa quan diu que és titularitat i competència única de Red Electrica Española la gestió de la xarxa de transport d’energia elèctrica primària i secundària a l’estat espanyol.
La presidenta del Consell Comarcal de la Terra Alta, Neus Sanromà, ha incidit en el fet que en l’estudi d’impacte ambiental presentat per la promotora “només parlen de beneficis, i els beneficis per a ells es tradueixen en fer anar la línia per zones rurals de l’interior prelitoral de Catalunya amb poc pes econòmic, basades en l’activitat agrària i poca densitat demogràfica. Però no es parla dels perjudicis: de l’afectació al sòl, a la fauna, a la vegetació, a l’agricultura, als espais d’interès natural o de l’afectació social que tindrà sobre el territori. Per això, és responsabilitat de les autoritats nacionals competents realitzar comparacions utilitzant paràmetres que es refereixin al manteniment íntegre de l’espai. Per tant, no poden prevaldre per exemple els criteris econòmics per sobre dels mediambientals”.
“Tot el que hem exposat ens porta a desconfiar del projecte, a rebutjar-lo amb contundència i a oposar-nos a un model de gestió energètica més privatitzat, donant força als grans oligopolis que desmereixen el criteri i les necessitats del territori. Desconfiem de tot el que pot venir al darrera, de l’especulació i de l’afectació que hi haurà sobre el desenvolupament econòmic i el modus vivendi a les zones afectades”, ha expressat Sanromà.
La presidenta del Consell de la Terra Alta ha recordat que la comarca es troba també davant la proposta d’un segon projecte: una altra línia d’alta tensió que proposa evacuar energia produïda a l’Aragó fins a la subestació d’Ascó, de 220 quilovolts i amb els mateixos criteris d’implantació que la línia de molt alta tensió que avui ha centrat la comissió celebrada al Parlament. “Els ajuntaments afectats i el Consell Comarcal de la Terra Alta estem realitzant al·legacions amb el suport tècnic de la Diputació de Tarragona. És evident que per a nosaltres aquest no és el model a seguir i no ens representa en absolut”, ha reblat Sanromà.
Les intervencions dels representants institucionals dels territoris afectats pel projecte de MAT han anat en la mateixa línia i han recordat que este no és el model de transició energètica volgut i necessari, ja que no segueix el model de Pacte Nacional per a la Transició Energètica de Catalunya aprovat al Parlament: “Volem un model energètic renovable, net, descentralitzat, democràtic, de proximitat i sostenible, en línia amb els objectius de la Unió Europea. Apostem per l’autoconsum, per un model energètic més sostenible i social, per la sobirania energètica i per la preservació del medi ambient”.
En este sentit, han reclamat un model de producció d’energia proper als centres de consum, que amb el seu transport generi les mínimes emissions possibles i un impacte paisatgístic també mínim, que doni resposta als reptes globals als que fa front el planeta contra el canvi climàtic i els principis que mou l’Agenda 2030. Per això, a més d’expressar la seua oposició als projectes de MAT existents, han demanat, un model d’energia renovable pactat amb els municipis i les comarques, que sigui compatible amb la preservació del territori, amb la protecció de les persones i amb un model de desenvolupament econòmic nou, basat en l’economia circular i en la sostenibilitat.
El projecte de línia aèria d’alta tensió Valmuel-Begues consta d’una tensió nominal de 400 quilovolts, amb una longitud total de 182,22 quilòmetres, amb afectació a Catalunya de 140,23 quilòmetres, més de 631 hectàrees i amb la implantació de 378 torres metàl·liques de fins a 89,5 metres d’alçada, 34 metres entre extrems i amb afectació de 55 metres d’amplada de servitud.
Fes el teu comentari