El debat sobre el nou hospital de Tortosa ha tornat al centre de l’actualitat, amb declaracions per a tots els gustos. En primer lloc, al ple del 4 d’octubre passat, amb la moció impulsada pel Col·legi de Metges i l’adhesió d’altres col·legis professionals, la qual va rebre el suport de Movem Tortosa, el PSC, Ciutadans i la CUP. Per contra, Junts per Tortosa i Esquerra, al govern i a l’oposició respectivament, van sumar els onze vots que els feien falta per tombar la moció, tot defensant la proposta d’ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC) que l’exconsellera Alba Vergés (ERC) va presentar al desembre passat. En segon lloc, perquè este 21 d’octubre el director de Salut a l’Ebre, Joan Nin, va avançar que la conselleria ara liderada per Josep Maria Argimon (JuntsXCat) s’està replantejant l’ampliació, per l’encariment del projecte. Unes paraules que han provocat la reacció enèrgica de l’alcaldessa, Meritxell Roigé (Junts per Tortosa-PDeCAT), qui ha acusat Salut de “manca de lleialtat amb l’Ajuntament” i ha exigit les obres d’ampliació pactades amb el govern català fa gairebé un any. “No entendríem ni podem acceptar que el Govern torne a canviar de parer un altra vegada”, ha advertit Roigé. “Em semblaria molt greu si s’acaba confirmant”, ha reblat l’alcaldessa.
Però realment s’ha encarit, el projecte d’ampliació de l’HTVC?
A l’espera d’una visita del conseller Argimon que durarà dos dies, Nin va explicar que este mateix dilluns es reuneix la comissió tècnica que estudia la “reformulació i reestructuració” de l’HTVC. És a dir, s’està avaluant si Salut pot tirar endavant un projecte que inicialment tenia un termini de cinc anys i un cost d’uns 45 milions d’euros, però que ara s’ha incrementat “considerablement”. Diferents fonts asseguren que, un cop realitzats els primers estudis tècnics, el cost estimat de les obres ja ha assolit els 70 milions d’euros. El projecte inicial planificava construir un edifici, oncològic i ambulatori, de 15.435 metres quadrats, i amb un soterrani amb un aparcament de dos plantes per a 300 vehicles. Però els tècnics han advertit que els costos es podrien “multiplicar”, per la necessitat de desplaçar un dipòsit d’aigua i la proximitat del recinte emmurallat.
El que més està pujant els costos de les obres és el necessari trasllat del dipòsit, una construcció mastodòntica amb parets de més d’un metre d’amplada, i que és el més gran dels que abasteix la ciutat de Tortosa, amb un sis milions de litres d’aigua. També estan encarint el pressupost tant els costos dels materials com el projecte de l’aparcament que s’ha de construir al fossat, afectant un complex emmurallat que és Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), i per això caldria la intervenció de la comissió de Patrimoni. Però, de moment, les mesures preventives que ha sol·licitat Patrimoni han estat mínimes, i no han estat quantificades.
Per què no va tirar endavant el nou hospital a la Farinera?
Enmig del debat, com és inevitable, s’ha tornat a parlar de l’antic projecte de construir un hospital al pla parcial de la Farinera, entre el barri de Ferreries i Roquetes. En realitat, el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Tortosa, el sector de la Farinera, amb un total de 103.124 metres quadrats, encara té entre els seus objectius “determinar l’àrea d’equipaments per a la implantació del nou hospital”, que quan va anunciar-se, a l’agost del 2006, havia de construir-se en uns terrenys de 65.000 metres quadrats. En aquell moment, amb el socialista Joan Sabaté com a alcalde de Tortosa, i per fer oposició al tripartit, CiU defensava un hospital amb més vocació territorial i no un altre hospital urbà, ja que es considerava que el nou centre hospitalari, en cas de fer-se a la Farinera, estaria “ofegat abans de nàixer”. Però només dos anys més tard, al febrer del 2008, amb Ferran Bel ja com a alcalde, se signava amb la consellera Marina Geli el compromís per cedir els terrenys a Salut. Una cessió anticipada de 54.000 metres quadrats. De fet, el pla parcial de la Farinera es va aprovar definitivament a l’octubre del 2009, i al 2010 es va arribar a aprovar el projecte d’urbanització del mateix pla parcial. A més, fins al 2017 va haver-hi un cartell en què Salut i l’Ajuntament anunciaven la construcció del nou hospital.
que s’havia de construir al pla parcial de la Farinera, entre Ferreries i Roquetes. // CEDIDA.
Però al ple del 4 d’octubre hem tornat a escoltar que aquella solució, gestada entre els anys 2006 i 2009, no era res més que “fum electoral” i un cartell en uns terrenys que mai van arribar a ser ni de l’Ajuntament ni de Salut, perquè no hi havia “ni projecte, ni terrenys, ni pla funcional del nou hospital”. Però la realitat és molt més tossuda, tant o més que les hemeroteques. Recordem que Geli va presentar el pla funcional del nou hospital a finals de novembre del 2009, com encara recorda una nota al mateix web de l’Ajuntament de Tortosa. L’objectiu era tenir l’hospital finalitzat en un termini no superior a tres o quatre anys, cap al 2014. També s’acordava que el nou hospital, en una primera fase, es construiria en una superfície de 35.909 metres quadrats –menys dels 41.072 previstos en primera instància–, compresos entre la carretera de Roquetes i l’avinguda de la Diputació, amb un cost de 166 milions d’euros. El 23 de juliol del 2010, Geli presidia a Tortosa l’obertura de les cinc propostes finalistes en el concurs d’idees de l’hospital, i el 22 d’octubre del mateix any s’anunciava que els encarregats de redactar el projecte serien els arquitectes Sílvia Barberà, Esteve Bonell i Josep Maria Gil. La redacció del projecte havia de costar uns 10 milions d’euros, i l’obra es retardava fins al 2015, amb un cost de 133,4 milions d’euros que no incloïa les obres de l’aparcament.
Així, mentre Catsalut avançava en la redacció del text refós del pla funcional, l’Ajuntament havia de fer el mateix amb l’aprovació definitiva del pla parcial de la Farinera. Segons explicava Bel aleshores, havia de fer-se una reunió amb els propietaris per facilitar-ne els tràmits. A més, deia que el finançament també estava prou ben encarrilat, després de la creació del Consorci d’Inversions Públiques (CIP), en què participaven els ajuntaments de Reus, Amposta i Tortosa. El projecte de l’hospital i les obres havien de fer-se a través del consorci, i després la Generalitat anava pagant pel seu ús, en diferent anualitats. Fins i tot se sabia que l’accés principal a l’hospital no seria per l’eix de l’Ebre, sinó per la carretera de Roquetes i la nova rotonda, així com des del polígon La Ravaleta i l’avinguda Diputació.
Però tornem una mica enrera. A la tardor del 2009, ja amb les eleccions catalanes a la cantonada -els comicis que acabarien portant Artur Mas a la Generalitat-, el clima polític va anar enrarint-se. En primer lloc, pel fet que la Generalitat va incloure una primera partida de 33 milions d’euros del nou hospital de Tortosa en el pressupost del 2010. Uns diners que, segons CiU, no eren un avançament dels 150 milions que necessitava el projecte, ja que el govern català no començaria a pagar l’obra fins que el nou hospital estigués en funcionament. Tant es així que, després de les eleccions del 2010, guanyades per CiU, la conselleria de Salut dirigida per Boi Ruiz va començar a aplicar les retallades a la sanitat catalana i va deixar el projecte del nou hospital al calaix de la Generalitat. El mateix delegat del Govern, Xavier Pallarès, va ser el primer que va titllar de “fum” el projecte del tripartit, però l’alcalde Ferran Bel encara va trigar uns anys a donar per enterrat el projecte. Això va ser al juny del 2017, quan va assegurar que Tortosa tindria un hospital “més ben ubicat que a la Farinera”, tot i que la conselleria alehores dirigida per Toni Comín encara no parlava d’ampliar l’HTVC.
De qui són els terrenys de la Farinera? Per què no se’ls va quedar Salut?
De fet, a finals del 2016, al costat del cartell que anunciava la construcció del nou hospital a la Farinera havia aparegut un altre cartell de la immobiliària Altamira. Què havia passat, entremig de tot això? D’entrada, el CIP -aquell organisme intermunicipal que havia d’avançar els diners per finançar la construcció del nou hospital, ja en plena crisi econòmica- va quedar dissolt el 2016, per les seues vinculacions amb Innova, l’empresa municipal de Reus que va ser objecte d’una complexa investigació judicial. Però és que, a més a més, “Salut mai va acceptar la cessió anticipada dels terrenys del pla parcial de la Farinera”. Així ho han recordat estos dies tant l’alcaldesa i aleshores regidora d’Urbanisme, Meritxell Roigé, com l’advocat i actualment portaveu d’ERC-Tortosa Sí, Xavier Faura.
Per tant, segons el mateix Faura, l’aprovació definitiva del pla parcial de la Farinera va quedar bloquejada, cosa que va incomodar profundament els propietaris. “Si el Departament de Salut de l’època, amb la senyora Marina Geli, s’hagués quedat amb els terrenys, encara que no hagués tingut capacitat econòmica per a fer l’hospital, ja tindríem lloc on poder ubicar l’hospital”, ha relatat Faura ara fa pocs dies, en una entrevista a Canal 21 Ebre. Segons el republicà, Salut no es devia quedar els terrenys de la Farinera perquè quan van començar a fer les obres del nou hospital de Reus van veure que no tindrien capacitat econòmica per tirar endavant els dos projectes, tot i que el govern català només havia de costejar una part de la quota d’urbanització del sector de la Farinera.
De fet, el despatx Faura-Sanmartín representava una part important de la propietat dels terrenys de la Farinera. Un sector en què, fins i tot mesos abans de l’anunci del nou hospital per part de l’exconsellera Geli, s’havia desfermant l’especulació urbanística: a finals del 2005 ja s’oferien fins a 150 euros per metre quadrat, gairebé el triple dels 55 euros per metre quadrat que es pagaven que al sector de l’horta de Sant Vicent, en què aleshores es projectaven 1.450 habitatges, un hotel i el centre lúdic i comercial de Ferreries. “Si Salut s’hagués quedat amb els 35.000 metres quadrats, jo crec que insuficients, potser sí que després podríem parlar d’expropiar-ne 15.000 metres quadrats més a la Farinera, perquè els veïns ja tindrien el pla parcial, i amb la qualificació urbanística per a això”, ha afegit Faura: “Avui en dia això no es pot fer, perquè aquells terrenys no es van poder urbanitzar perquè el titular del 50% de la superfície no se la va quedar, el pla parcial va decaure jurídicament, i ara aquells terrenys són rústics”. Faura ha assenyalat que els propietaris dels terrenys es van veure ofegats, van vendre les finques a empreses promotores que van fer fallida, i ara els terrenys són una part de la SAREB i l’altra d’Altamira.
‘Repensar’ el projecte d’ampliació de l’HTVC?
Per tot plegat, Faura, que ha empenyat el seu compromís polític a la realització de l’ampliació de l’HTVC, veu poc factible encabir el nou hospital als terrenys de la Farinera. De fet, el portaveu d’ERC-Tortosa Sí es considera un dels pares de la proposta d’ampliació, al costat de l’aleshores director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, que va defensar-la com una solució “factible i realista” però també “ambiciosa”. Una proposta que havia de permetre créixer al centre hospitalari en “capacitat i infraestructures”, així com resoldre els problemes assistencials i d’accessibilitat, i també fidelitzar els professionals sanitaris. Al desembre del 2019, la proposta de Salut preveia l’ampliació del centre hospitalari, de 25.000 metres quadrats, amb la construcció de l’edifici oncològic de 2.500 metres quadrats i un nou edifici ambulatori d’uns 13.000 metres quadrats, de planta baixa més dos. Este edifici també tindria dos plantes d’aparcament soterrat amb un mínim de 300 places, el doble de les que hi ha actualment. Per tal de millorar l’accessibilitat a peu a l’HTVC, també s’instal·larien dos ascensors des del centre de la ciutat. És per això que Roigé també veu la proposta com una manera de resoldre les necessitats més immediates de l’hospital de Tortosa, sense renunciar a construir un nou hospital més endavant.
Però actualment, el projecte d’ampliació es troba en revisió. Un fet que la diputada Mònica Sales, actual portaveu parlamentària de Junts, ja va apuntar al febrer d’enguany. Aleshores ja va dir que calia “repensar” el projecte proposat per Esquerra abans de les eleccions. “Evidentment, aquesta proposta que hi ha sobre la taula ha generat certes reticències per alguns sectors poblacionals i també per alguns sindicats de personal que treballen a l’hospital Verge de la Cinta. Per tant, el que cal és això, contemplar o observar què és el que necessitem, sense prescindir dels recursos que les Terres de l’Ebre mereixem”, va dir Sales. Uns arguments que la diputada jesusenca de Junts va tornar a repetir al juny, quan ja se sabia que Argimon seria el nou conseller de Salut. “Entenc que és un dels debats que haurem de fer, veure quina és l’opció que prenem, si construïm un hospital nou o si fem aquesta ampliació que s’ha proposat per a l’hospital Verge de la Cinta”, va afirmar Sales. “Nosaltres hem donat suport a aquesta proposta al Parlament de Catalunya, i ara és el conseller Argimon i tot el seu equip qui ha d’acabar de prendre l’última decisió”, va remarcar. Finalment, després de mesos d’espera, Argimon visita les Terres de l’Ebre esta propera setmana, els dies 27 i 28 d’octubre.
Fes el teu comentari