En temps dels àrabs, el castell de Miravet era el més fort del sud de Catalunya. Es va conquerir quatre anys després que les ciutats de Tortosa i Lleida, concretament el 1153. El comte rei ja havia lliurat aquest territori a l’Orde del Temple per organitzar-lo i repoblar-lo. Miravet va ser la capital militar de la batllia del mateix nom i Gandesa, un cop es va consolidar l’ocupació, en fou la capital administrativa. El comanador de Miravet també regentava la comanda de Tortosa i la de la Ribera. És a partir del 1225 que ja apareixen separades, amb comanadors distints. L’any 1185, es signa una concòrdia entre els Templers i el Bisbat de Tortosa determinant que l’església de Gandesa pertany a l’Orde però serà administrada per un rector del bisbat. La mesquita àrab passa a ser el lloc que ocuparà l’església que es construiria a partir de la primera dècada del segle XIII.
L’any 1192 i el 1194 s’atorguen les cartes de poblament de Gandesa a cinc cavallers nobles procedents de la Noguera i del Pallars, que arriben acompanyats per un estol de servidors; escuders, escrivans, paletes, pagesos, ramaders, servents, esclaus, entre altres. Una vegada aquests senyors ja exploten les terres que se’ls han lliurat a canvi de treballar-les, pagar els delmes corresponents i salvaguardar la defensa del territori, construeixen els seus palaus on hi viuran amb tota la gent del seguici. És a partir del 1210-1215, quan el territori està organitzat, estructurat i en funcionament, quan comencen les obres de l’església romànica.
Joan Fuguet escriu que la parroquial de l’Assumpció de Gandesa va ser el temple més important dels que es construïren en el feu templer de l’Ebre. Ho confirmem contemplant els elements del primitiu temple que resten en peu després de la desafortunada ampliació del segle XVII. En recalco els dos principals; l’absis, mutilat l’any 1936, direcció a sol sortint i l’esplèndida portalada. Es tractava d’un temple d’una sola nau, amb cimbori poligonal i porta principal orientada a nord direcció el carrer Major. L’absis està precedit d’un arc triomfal de doble columna, amb capitells decorats amb temes vegetals (tiges i raïms) i zoomòrfics (ocells) d’influència oriental. Té planta poligonal de set cares –la mutilació del 1936 llevà les tres del cap- i va cobert amb una volta de canó de forn nervada d’estil provençal, amb elements cistercencs i tradicions celtes. Tots els nervis pugen de terra formant columnetes amb bases i capitells semblants a les de l’arc triomfal, menys els dos primers, que recolzen en culs de llàntia per deixar lloc a sengles fornícules laterals. Cinc cares del polígon absidal, com he remarcat abans, estaven penetrades per finestrals romànics -avui en queden dos- d’ample esplandit, tant a l’interior com a l’exterior.
L’altre element és la porta principal, un bell exemplar de l’anomenada “Escola de Lleida”. N’existeix una altra a la Seu Vella de Lleida i una tercera a la catedral de València, construïda 50 anys més tard, coneguda per la porta de l’Almoina. Totes tres tenen el mateix format i dimensió. Però aquestes no disposen, ni de molt, la riquesa escultòrica de la de Gandesa, on els Templers hi deixaren la seva empenta per distingir-la de la resta, i posar-la al nivell de les catedrals que es construïen en aquell moment. És de mig punt, emmarcada per una esplèndida arquivolta de cinc arcs, amb les corresponents bases, columnes i capitells. El conjunt ressalta del parament del mur formant un cos quadrat que corona una cornisa motllurada sobre permòdols. Com és habitual en aquestes portes, el basament de les columnes de l’arquivolta és un sòcol motllurat que continua tot el parament del mur ressaltat; les columnes alternen amb pilars estriats; els capitells d’ambdós es fonen formant un fris on alternen motius historiats entrellaçats amb vegetals geomètrics. En aquesta portalada majestuosa s’hi troben elements de difícil interpretació però s’hi adverteixen detalls escultòrics que criden l’atenció per la seva originalitat i la perfecció geomètrica, que en el seu conjunt resulta encantadora i expressiva. A més disposava d’una magnífica porta artesanal de fusta de tancament, d’estil “Lazo Life” que es va cremar l’any 1936 i era l’única que quedava al món.
A la portalada, quatre són els elements que hi destaquen. Símbols càtars amb Sant Miquel, àrbitre del Bé i del Mal, representats pel colom i el porc, els bons homes o els bons cristians, o el impurs. Els càtars van mantenir relacions cordials amb els templers i els ajudaren en la seva fugida d’Occitània quan els cremaren com a heretges. Alguns supervivents es refugiaren a la diòcesi tortosina i, a bon segur, escultors càtars hi participaren en la seva construcció. Un segon element són algunes figures de tipus sexuals que animaven als cansats viatgers del camí de Sant Jaume a prosseguir caminant, per remetre’ls fortalesa, seguint la tradició que es troba a diferents portalades d’esglésies també romàniques d’Astúries i Galícia. I altres escultures, amb la Creu de les Vuit Beatituds on els peregrins tenien la senyal de parada i repòs assegurada. Al palau dels Lliori, davant del l’absis esmentat, on hi va nàixer el Dr. Joan Baptista Manyà, el teòleg gandesà de renom mundial, existeix a la façana un escut d’aquestes característiques, on els romers hi podien descansar. Una tercera són les diferents figures on apareixen personatges maies, i vegetals com el panís i elements zoomòrfics, que encarnen la seva riquesa material i els coneixements ocults sobre la Mare Naturalesa. Cal remarcar que aquestes representacions s’esculpiren 270 abans de l’arribada de Cristòfol Colom a les Antilles. I la quarta, la roda dels vuit pètals, que significa la renovació, regeneració i innovació, símbol dels pobles celtes.
*ANTON MONNER és cronista de la Ciutat de Gandesa.
Fes el teu comentari