Cada cop escoltem més notícies relacionades amb el clima i amb el canvi de tendència a l’alça de la temperatura global. No en va, d’acord amb l’organització meteorològica mundial (OMM), aquests canvis “han portat al planeta a un territori desconegut”.
A les nostres terres, aquest augment de les temperatures ocasionat pels gasos d’efecte hivernacle produïts per l’home han portat conseqüències tangibles i preocupants. En tenim un bon exemple amb el temporal Glòria, que tots tenim en la nostra retina, amb afectacions importants com la desaparició de la barra del Trabucador, les inundacions, destrosses en cases, inutilització de xarxes elèctriques, caiguda d’arbres, afectacions en el mobiliari urbà, i un llarg etcètera.
Efectivament el planeta Terra sempre ha sigut implacable en determinats moments, però aquests moments estan deixant de ser excepcionals per convertir-se en rutinaris. Aquestes desgràcies, però, és a les nostres mans frenar-les i permetre la qualitat de vida a casa nostra per nosaltres i per les generacions futures. Ens cal la determinació per fer-ho possible, i aquesta determinació passa per l’aplicació de polítiques que posin al centre l’ecologisme. I l’ecologisme no és sinònim d’endarreriment social ni econòmic, ans al contrari. L’ecologisme és precisament una gran llavor d’oportunitats.
Tota crisi, sigui econòmica, social, o en aquest cas climàtica, té components que, si som capaços d’aprofitar-les, en podem sortir reforçats com a societat. En aquests moments cal posar fil a l’agulla en aspectes tant a nivell personal, com local, com de país, i fins i tot posar èmfasi en aquells organismes internacionals on hi som presents. Aquests dies s’ha celebrat a Glasgow la cimera del clima (COP 26) i se n’han extret informes demolidors, com la pèrdua de 877 quilòmetres quadrats de selva amazònica, o el reconeixement que queda molta feina per fer. Però també se n’han extret punts positius, com l’acord d’una desena de països per reduir l’exploració i extracció de combustibles fòssils, o a escala estatal, que el BEI (Banc Europeu d’Inversions) va invertir a Espanya 2.850 milions d’euros en acció climàtica el passat any 2020.
No ens podem permetre el luxe de perdre més oportunitats, cal seguir el corrent del que ens està demanant a crits el planeta, i a casa nostra ser pioners. De corrents n’hi ha de molts tipus, però la nostra ha de ser la que permeti apostar pels productes de proximitat, la que des globalitzi la logística de les grans produccions asiàtiques, la que aposti per un model energètic sostenible, la que eviti les grans produccions d’energies en petits nuclis localitzats, la que gestioni eficaçment els residus sense passar pels grans macroabocadors, la que progressivament disminueixi l’ús i dependència dels combustibles fòssils, la que aposti per les noves tecnologies amb eines que han vingut per quedar-se com el teletreball, la que sàpiga com equilibrar el futur postnuclear, i totes aquelles iniciatives que ens permetin saber que sí, que a casa nostra hi ha present, però que encara hi haurà un millor futur.
Cal posar-se molt seriós i saber on anem perquè ens hi juguem molt. Ni existeixen corrents favorables per aquells que no saben on van, ni existeix sortida possible per qui vol nedar contra corrent.
*MANEL LAUNES és membre d’Esquerra Republicana de Móra d’Ebre.
Fes el teu comentari