Ja sabeu que de tant en tant faig un recull històric sobre alguna figura d’imatgeria festiva de Tortosa, que se sol quedar en la llunyania del temps. Avui, però, el capítol arriba als nostres dies i per primera vegada formo part de la història que explico.
La XVª edició del Cucafera Folk ha portat de nou flaire de festa major a les places i carrers de Tortosa, amb un programa atapeït i de qualitat com una capital cultural com la nostra es mereix gaudir. I un dels actes ha estat la presentació d’una figura que havia format part del seguici de la ciutat, però desconeguda per molts ja que no passeja pels carrers de fa dècades. Parlem del nano Pirata o Musulmà, un personatge que s’incorpora sobre l’any 1940.
Este nano és protagonista de moltes de les imatges de cercavila, acompanyant els gegants Rei i Reina, convertits anys més tard en Nabil i Zoraida. Sembla que l’Ajuntament de postguerra, a més dels gegants, compra també al taller El Ingenio de Barcelona alguns nanos nous. No sabem quants en quedaven dels antics després del capítol de front de guerra, però per les imatges sembla que no totes les figures es van perdre.
De nanos del Ingenio ja n’hi havia a Tortosa des de principis del segle XX; una comparsa ben pintoresca que va acompanyar els antics gegants de la ciutat desapareguts durant la Guerra Civil n’és testimoni en més d’una foto. Són figures icòniques del famós obrador El Ingenio, que atresorava motlles de grans artistes i els repetia tant com podia per vendre’ls arreu de Catalunya. La majoria de municipis tenim les mateixes figures! Però la il·lusió era la mateixa a totes les festes majors i d’això no n’era conscient gairebé ningú. És per això que en un escenari de pobresa com són els anys 40 es compren de nou figures de sèrie a Barcelona per amenitzar les festes de la Cinta, de les pedanies i pobles.
La Colla Jove de Dolçainers de Tortosa ha recuperat amb el decurs dels anys moltes de les figures que la ciutat ha tingut, aglutinant sota un mateix aixopluc diversos períodes i conjunts. Ha estat sempre en el marc del Cucafera Folk, una mostra de folklore popular que s’ocupa de salvaguardar les nostres tradicions, i ho fa amb nota. Enguany ha estat el torn del Pirata o Musulmà, però el 2014 es va recuperar el Vell, el 2009 el drac Lo Carrau i l’any 2007 el conjunt de nanos més icònics que hem tingut: el Pagès, la Pagesa, el Sinyó i la Dama. I tot va començar amb els nanos dels anys 90 i els cavallets de la ciutat, però aquí encara no existia el certamen i són més aviat les beceroles de l’entitat.
Però, per a ser sincers, qui va iniciar la recuperació de figures en desús va ser l’associació de veïns de Santa Clara. A finals de la dècada dels 80 demanen a l’Ajuntament els nanos que ja no es gasten. I explica Manolo Cardona que en anar-los a buscar alguns se’ls desfeien a les mans per la humitat del terra on els guardaven… i no van poder salvar-los a tots. A la mateixa associació de veïns els van arreglar i han format part de les festes del barri durant molts anys, fins que amb motiu de la creació de La Casa dels Gegants es van tornar per exposar-los al públic.
Però tornem a la figura que ens ocupa. Esta és una de les últimes peces que va sortir del Ingenio, comprada en liquidació després de fracassar l’intent de salvar tan insigne comerç centenari. En vore que es venien les últimes unitats disponibles vaig posar-me en contacte amb la Colla Jove, i revisant el catàleg vam trobar l’única peça que havia format part del conjunt de Tortosa. Després va venir las tasca de refer la policromia a semblança de les imatges antigues que se’n conserven. Més que els colors, perquè les fotos són en blanc i negre, la feina va consistir en trobar el contrast i saturació, o la manera d’aplicar i fondre els colors tal com es veu a les fotos antigues.
Però heu de saber que este nano encara el tenim a Tortosa! De fet, el converteix en l’única figura repetida de l’inventari. Com deveu imaginar-vos és un dels que Santa Clara va recuperar, però que pel seu estat de conservació no n’era possible l’ús per a cercaviles. El trobareu a la Llotja pintat de color negre carbó amb un turbant groc carolina. Si els observeu junts voreu les diferències del pas dels anys: se’n serren les dents per vore-hi més, es foraden els ulls per aportar més aire, s’axafen el cap i el turbant i es va arrupint el coll per la humitat dels terres on es deixa.
Per cert, l’article comença parlant de nanos i capgrossos i no n’he fet més esment. El fet és que a Tortosa i rodalies diem nanos als personatges cabuts. Però en realitat tots els que tenim a Tortosa són capgrossos, i nanos o nans serien aquells que tenen un gran cos amb braços i un barret amb una obertura, i s’hi veu per allí. De manera que queda la cara de les figures a l’alçada de la panxa del portador, i l’efecte sí que és de nan. És però un detall més aviat tècnic del que no cal saber-ne res per xalar com xiquets quan els nanos vénen ballant pel carrer.
No cal dir que estic més que content de formar part d’esta història, i de fet és un dels motius pels quals vaig formar-me com a artesà imatger i vaig crear Calaix de Sastre. Poder conservar, crear i recuperar el nostre llegat festiu és un luxe!
*JOAN INIESTA LLOP és artesà (Calaix de Sastre).
Fes el teu comentari