L’any 2020 arribàvem a Nadal amb moltes restriccions. La cultura ofegada, la restauració ofegada, l’oci nocturn ofegat, sentíem la cantarella de la bombolla de convivència cada dia als mitjans. I també ens deien que, quan arribarien les vacunes, tot canviaria. I així va ser, i tothom cantava victòria. Fotos victorioses dels polítics amb les primeres vacunades. La ràdio cantant cada dia els números de la pandèmia. Tot fantàstic. Però un dia es va començar a girar la truita. Va arribar la variant Delta. I aquells que cantaven victòria, els locutors del partit diari, començaven a recular. El pedropiquerisme s’establia a les ones, a les pantalles i a les xarxes socials.
Aquells que ens vam vacunar, que ja és costum que ens vacunem quan es recomana fer-ho, vam veure com les declaracions oficials i els tertulians professionals -que poden parlar de tot amb contundència- estenien la por, posant a la vegada en dubte l’eficàcia de les vacunes. Que si la Delta escapa a la vacuna, que si no és del tot efectiva, que si punyetes… L’antivacunisme ha tingut durant el 2021 els millors aliats en tertulians, polítics i alguns experts dignes de les notícies de Tele5. Si una cosa té la xarxa és que pots escoltar opinions diferents i crear-te la teva pròpia, per a mal i per a bé. Per a mal, perquè pots creure directament allò que més t’interessa, encara que sigue fals. Per a bé, perquè pots tenir accés a opinions fonamentades que no són mediàtiques. I amb la pandèmia passa això. Professionals no tremendistes i didàctics n’hi ha, encara que no els porten a TV3, a Catalunya Ràdio ni a RAC1. Professionals que t’expliquen com poc de probable és que una variant escapi a les vacunes, encara no s’evite sempre la infecció, n’hi ha. I no és com allò de las meigas, és falta de fer la feina de periodista com s’hauria de fer. Ho sento pels amics periodistes que tinc, però és lo que penso del periodisme en general que arriba a les nostres orelles i ulls.
Amb l’Òmicron no tenim més que un pas més en esta gran desinformació sobre la pandèmia. Els que “manen” i els que opinen han estat desfermant la tempesta perfecta des que es va començar a parlar de la nova variant. Sense dades fermes ja ens alertaven i ens recomanaven fer proves d’antígens a manta, i posaven en dubte, un cop més, les vacunes. Al mateix temps, s’amplificava el missatge de la necessitat del passaport COVID, sense miraments. Polítics, mitjans i tertulians, tots a una.
El fet que el passaport sigue una mesura discriminatòria en un país amb la vacuna no obligatòria i un percentatge altíssim de vacunats és un fet menor per a ells. I la protecció de la privacitat, permetent que un establiment accedeixi a una dada de salut dels seus clients, sense signar tampoc cap consentiment, també. Fins i tot hem vist personatges demanant que no s’atengui les persones no vacunades si agafen la COVID. Perquè ja sabem que tots estos personatges no tenen cap pràctica de risc que pugue suposar un càrrec per al sistema públic de salut. Veurem si algun dia s’inventa un passaport que xoca frontalment amb les seves conviccions… Una cosa sí que han aconseguit, que alguns antivacunes no massa convençuts, es vacunessin per poder anar a bars i restaurants. Medalla per a ells.
Resumint. Des del març de 2019 la societat catalana ha aguantat molt. Ens han venut motos de l’alçada d’un campanar cada cop que ens imposaven restriccions. I hem arribat al final del 2021 amb més motos, que ja va sent hora de no comprar. Això no és una negació de la pandèmia, ni una negació que la gent es contagiï ni que emmalalteixi. Servidor està vacunat i he passat la malaltia després de vacunar-me. Però l’he passat lleument. I continuo defensant les vacunes. Però també defenso les llibertats que s’han estat violentant des del 2019, defenso que ens deixen viure, defenso que ens deixen ser persones adultes, defenso que governs i assessors posats a dit passen comptes d’una manera diferents, no cada quatre anys. I ara ja em podeu dir antivacunes i conspiranoic.
Fes el teu comentari