Els darrers mesos i setmanes hem assistit al llançament mediàtic de diversos projectes a les Terres de l’Ebre que, amb l’excusa de la transformació necessària del model energètic cap a les energies renovables, poden generar, una vegada més, un greu impacte en el territori.
L’aposta per les renovables és del tot necessària però els camins per materialitzar esta transformació energètica no haurien de tornar a passar ni per malmetre encara més el territori, ni per posar en mans d’empreses privades la gestió d’un recurs de tots com és l’aigua.
Per una part, un macro projecte d’una central hidroelèctrica reversible a Riba-roja d’Ebre i la Fatarella, projecte Gironés & Raimats, representat pel mateix tècnic que també representa la Taula de Consens del Delta. Este projecte pretén resoldre totes les necessitats energètiques de Catalunya amb una eina gegant de generació i gestió de l’aigua i de l’energia a través de l’especulació. És una infraestructura que suma una injustícia més pel territori que ha de patir el seu impacte, sobretot tenint en compte que el territori en sí no té cap necessitat de tota aquesta capacitat de generació energètica.
A través de la plataforma mediàtica que els han ofert TV3 i altres mitjans públics i privats, (diverses vegades als telenotícies i aparició estel·lar al programa Sense Ficció), els promotors del projecte han difós un argumentari segons el qual tot són aspectes positius i engrescadors per tal de guanyar la batalla mediàtica.
Amb un llenguatge “progressista” que vol aparentar respecte pel medi natural, intenten traslladar certes idees per esvair tots els aspectes negatius que a tothom li venen al cap quan escolta per primera vegada esta iniciativa. Se parla d’una única extracció d’aigua del riu i assumible en termes quantitatius; explica un projecte d’energies renovables, liderat i treballat per la gent del territori; es difon la idea d’una suposada projecció i prestigi a nivell mundial; i sobretot es fa molt èmfasi en què el projecte portarà llocs de treball i riquesa que es quedaran al territori.
Però la realitat és que el projecte deixa molts interrogants i que aquest tipus de promeses s’han fet moltes vegades i després no es compleixen. Per exemple no aclareix ni quina és la quantitat d’aigua de l’Ebre que s’agafaria anualment, ni si esta quantitat d’aigua és contemplada en el Pla Hidrològic de l’Ebre que proposa el MITECO, ni admet ni cita quantes vegades se n’agafaria per contrarestar les pèrdues a causa de l’evaporació.
També es fa molt èmfasi en la creació de llocs de treball, paraula màgica per aconseguir adeptes, però no n’especifica ni la qualificació d‘estos llocs, ni la temporalitat, ni la durada que tindrien. El parany d’estes propostes és sempre esgrimir la creació d’un munt de llocs de treball que a l’hora de la veritat queda limitada a un curt període de temps i centrada en la mà d’obra necessària per a la seva construcció.
La realitat però, passa per prendre consciència de l’impacte ambiental i de paisatge que representarà una infraestructura d’estes dimensions, que és més que evident, en un territori ja fart i maltractat per tot tipus de infraestructures per abastir la resta de l’estat i de Catalunya: la indústria eòlica a la Terra Alta i Baix Ebre principalment, el nefast Castor, les preses, la central nuclear d’Ascó, …
El més greu d’este projecte és que altra vegada se pretén generar l’energia que se consumirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, a 250 km de distància, encarint de forma exponencial el preu del transport de l’energia, que pot necessitar de la construcció de noves línies MAT o tenir excuses convertides en arguments, per garantir el pas de les ja projectades des de l’Aragó.
Ja n’hi ha prou! L’energia s’ha de generar on se consumeix, a no ser que algú vulgui fer molts diners amb la producció en massa, amb el transport de l’energia i, principalment, amb els preus finals a endossar al consumidor.
Per altra banda, l’empresa Sercosa, gestora de la central hidroelèctrica de Xerta, ha recuperat un projecte presentat inicialment fa 25 anys, per construir tres nous assuts i centrals hidroelèctriques a l’Ebre català, a l’alçada de Garcia, Benifallet i Campredó (Tortosa), també amb una suposada acceptació per part del territori, en realitat fictícia i interessada, ja que qui se posiciona a favor és perquè pretén treure’n benefici econòmic directe.
En un riu Ebre ja de per sí amb cabals d’aigua mínims i amb la retenció del 99% dels sediments en les grans preses riu amunt, se volen construir tres trampes més per al Delta, sobre el qual ja només caldrà certificar la seua defunció.
Una vegada més, amb un llenguatge de “màxim respecte” volen fer creure que no representaran cap problema ni per als sediments ni per a la navegació i menys encara per a la fauna. Ans al contrari, en l’aigua estancada pels assuts hi haurà més incidència de plagues com la mosca negra, se trencaran les migracions dels peixos i quedaran atrapats més sediments.
Esta empresa, que no veu més que avantatges en fer els assuts, és la mateixa que, contradictòriament, en un clar exemple d’hipocresia, ha posat dificultats, junt a les comunitats de regants i la CHE, per fer el salt de peixos a l’assut de Xerta (que estava contemplat dins el Life Migratoebre i no s’ha arribat a fer).
I, com no podia ser d’altra manera, la promesa màgica: estes actuacions generaran suposats llocs de treball, que de ben segur seran menys estables i de pitjor qualificació que els que destruirà relatius a l’efervescent activitat turística sostenible que se desenvolupa al riu i al Delta. A més a més de causar un fort impacte sobre les dinàmiques naturals i el ritme del riu. Un riu viu és un riu que flueix, lliurement! I el gust de navegar-hi, principalment sense motor, se basa en la força del propi riu, la força que matem quan li posem barreres.
Les entitats signants considerem que l’energia renovable és imprescindible, que s’ha d’avançar amb pas ferm per canviar el model de producció, però mai pot ser a costelles sempre del mateix territori i encara menys al servei de l’especulació, el negoci i la usura d’unes empreses elèctriques que han demostrat acarnissadament no tindre cap respecte pel medi ambient ni pel territori. Los recursos públics com l’aigua no poden estar sotmesos al profit de les elèctriques. A l’Ebre ja se l’ha exprimit prou!
Per això exigim una gestió pública dels recursos naturals i ens oposem totalment a la realització d’estos projectes, no només innecessaris per al nostre territori, sinó perjudicials, i només útils per al negoci d’uns pocs.
Associació Sediments,
Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre,
Moviment Social del Delta de l’Ebre.
Fes el teu comentari