La Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya (XMCNC) està integrada per 10 museus catalans: Museu Darder de Banyoles – Espai d’Interpretació de l’Estany, Museu de Ciències Naturals de Granollers, Museu d’Arenys de Mar, Museu del Ter, Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Museu d’Isona i Conca Dellà, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museus de l’Institut Botànic de Barcelona, Museu d’Alcover i Museu de les Terres de l’Ebre. Entre tots custodien un patrimoni de més de 3.800.000 d’exemplars, format per espècimens de geologia, paleontologia, botànica i zoologia, que difonen i comparteixen amb la ciutadania a través d’uns actius programes d’activitat educativa i cultural. Els museus de la XMCNC, a més, es distingeixen per la realització d’una intensa tasca de recerca que ha donat lloc a la creació d’un coneixement de rellevància internacional.
La consellera Natàlia Garriga, que va presentar la xarxa fa uns dies acompanyada de la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i dels directors i titulars dels museus de ciències naturals catalans, va subratllar la importància de disposar d’una “Xarxa de Museus de Ciències Naturals connectats entre si, que recorre tot el territori català, de nord a sud i d’est a oest, per acostar l’estudi científic de les disciplines naturals a la gent” perquè “les polítiques que tenen sentit són les que posen la ciutadania al centre”. Garriga també va assenyalar que aquest projecte enfortirà als museus que en formen part, ja que sentir-se vinculat “a un projecte comú els farà més reconeixibles a l’exterior i els permetrà ampliar els seus públics” en un moment en què “la temàtica de les ciències naturals és de total actualitat”.
En el seu primer any d’activitat, aquesta xarxa ha centrat els seus esforços en la redacció del Pla d’Actuacions 2022-2025, que defineix el marc estratègic que ha de regir les seves actuacions els pròxims quatre anys, el model de governança, els recursos amb què comptarà i el sistema de seguiment i valoració de les activitats dutes a terme. La XMCNC també ha aprofitat per realitzar accions vinculades a la digitalització del registre de col·leccions museístiques, l’elaboració de la ‘Guia d’embalatges per a col·leccions de ciències naturals’, la redacció del Protocol d’ingrés de col·leccions de paleontologia de dubtosa procedència, la depuració del tesaurus de paleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el desenvolupament i millora dels programaris de gestió de col·leccions PangeaDB i Specify, la diagnosi dels sistemes i les tecnologies de la informació dels museus de la Xarxa, la creació de la seva identitat corporativa i també ha produït l’exposició itinerant (In)visibles i (O)cultes, que es pot visitar actualment al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
El Sistema de Museus de Catalunya, a través de les estructures i instruments de suport al sistema, ofereix una actuació planificada sectorialment i territorialment, i una prestació estable. Ho fa a través d’aquestes xarxes temàtiques i les xarxes territorials de museus. Aquest tipus d’iniciatives ofereixen un suport especialitzat cooperatiu, en les quals el relat i les col·leccions són al centre de les seves funcions. De moment, a part de la xarxa que ha presentat recentment la consellera, n’hi ha 5 més: la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya; la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya; la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya; la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya i el Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
La consellera ha anunciat que durant el 2022 se seguirà desplegant el pla de museus 2030, dotat amb 49,5 milions d’euros si s’aproven els pressupostos al Parlament.
*ESPAI PATROCINAT PER:
Fes el teu comentari