El cas Valtònyc, del raper mallorquí Joan Miquel Arenas, representa un daltabaix per la justícia espanyola en haver demanat la seva extradició i haver-se denegat. L’Audiència Nacional l’havia condemnat a dos anys per enaltiment del terrorisme i dos anys per injúries a la Corona i sis mesos per amenaces a la Guàrdia Civil. És el Tribunal d’Apel·lació de Gant (Bèlgica) qui ha desestimat l’extradició.
Sembla que, com eufemísticament ja ho va expressar el mateix protagonista a Catalunya Ràdio, “Europa s’acaba als Pirineus”. La llàstima és que no tota la justícia espanyola aplica les lleis pels mateixos rasers; si el Poder Judicial no fos dominat per la porta del darrera del PP, com així ho va deixar clar l’exsenador Cosidó per tranquil·litzar els ànims dels seus companys, davant de tantes causes obertes per corrupció, Espanya es podria homologar a Europa i, conseqüentment, no caldria fer el ridícul a un nivell tan alt. Penso que molts jutges espanyols s’han de sentir poc identificats i indignats amb aquests que dirigeixen el govern de la justícia, avui ordenada per togats polititzats per ideologies ultradretanes. I, per tant, avergonyits de tanta imprudència judicial propera a la inquisició medieval, deixant de banda la igualtat i equanimitat que ha de regir en el món de les lleis.
La supèrbia que gasten aquests jutges, malgrat tot, els farà menystenir i declarar-se en contra de la justícia belga. La ràbia per haver perdut la mantindran, però continuaran pensant que els equivocats són els altres i no ells. Vet aquí com marxa el món de la justícia espanyola, amb el suport pel darrera de la premsa madrilenya, de les elits econòmiques i el bloc de partits de la dreta i dreta extrema que descaradament els donen suport.
És Amnistia Internacional qui reclama a l’Estat Espanyol una rectificació i el canvi substancial en matèria de drets humans, suprimint del Codi Penal els delictes d’enaltiment al terrorisme i injúries a la Corona. I és que la realitat traspassa els límits de la mateixa justícia quan alguns jutges mantenen postures dels segles passats. La justícia europea els absolt per les mateixes causes que ells els havien condemnat. Es queden bocabadats com si això no fos possible. I encara, després de la sentència absolutòria, servint-se de la fiscalia belga, han decidit presentar recurs a la resolució que se li denegava l’extradició al raper pels delictes esmentats, considerant que també són punibles al Codi Penal belga. Novament, “no volen baixar del ruc”. Mantenen la seva postura i engrandiran el seu ridícul, quan el tribunal de Gant, a bon segur, tornarà a rebutjar els delictes dels quals se l’acusa i se’l reclama per ser extradit i empresonat a Espanya aplicant lleis del segle XIX.
La disjuntiva s’engrandeix quan mantenen empresonat el raper lleidatà Pablo Hasél, també per injúries semblants a les de Valtònyc. El mateix que va succeir amb els presos polítics catalans que uns van marxar exiliats a diferents països europeus mentre que els que es van quedar, alguns dels quals eren representats de la societat civil com Jordi Cuixart o Jordi Sànchez, se’ls va condemnar i empresonar. Ara queda per veure què succeirà amb els exiliats absolts als tribunals europeus de torn en ser requerits pels espanyols per poder-los extradir. Possiblement el president Puigdemont i la resta d’exiliats a Suïssa podran tornar lliures a Catalunya, com actualment poden viatjar per tota Europa. Tot depèn del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, si resol al seu favor la qüestió prejudicial presentada pel magistrat Pedro Llarena, en el procediment de repressió al conseller Lluís Puig. L’enrenou que es pot armar, si realment això succeeix, representarà un escàndol que apareixerà a totes les portades dels periòdics d’Europa incrementant encara més el ridícul de la justícia espanyola davant del món democràtic. I, si és així, el raper Valtònyc tindrà la raó justificada i podrà reincidir afirmant que Europa s’acaba als Pirineus.
I tot aquest enrenou es produeix enmig del possible retorn del rei emèrit a Espanya. Els tractes són desiguals per uns i per l’altre. Uns son “fugados” i perseguits com a bandits i reclamats per la justícia, mentre l’altre, mai millor emprat, malgrat haver escapat d’Espanya amb el vistiplau del “gobierno más de izquierdas de la història”, se’l tracta “a cuerpo de rey”. Disposa d’un hotel de gran luxe a Abu Dhabi, rodejat de servidors pagats amb els diners de tots i les suposades causes d’estafes se li estan prorrogant. Aviat, el tindrem per Espanya, amb les portes obertes de “bat a bat”, rodejat d’amigues i amics aduladors, amb l’emprenyament (o suposat emprenyament) de la Moncloa i amb el rebuig del seu fill, el rei Felip VI i la seva esposa la reina Letizia.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari