El sensellarisme segons la definició del Termcat és “refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat”. Aquesta és, sense cap dubte, una de les formes més extremes de vulnerabilitat i d’exclusió social de la nostra societat. Quan parlem de sensellarisme parlem d’un fet, no d’un fenomen nou ni esporàdic en el temps. És una problemàtica social latent que vivim en gran manera a les ciutats metropolitanes, però també de vegades a algun dels nostres grans municipis.
Tot i que el sensellarisme ha adquirit més protagonisme en l’agenda política, i, per tant, més visibilitat, això no és suficient, i així s’ha evidenciat amb els efectes negatius i agreujats que ha ocasionat la crisi de la Covid-19 en matèria d’habitatge.
Cal un major esforç des de les polítiques públiques del país i a la vegada reconèixer i lloar la feina que estan realitzant les entitats socials, afrontant aquesta situació a peu de carrer.
Davant aquesta lamentable realitat l’objectiu pel qual hem de treballar no és el de gestionar el sensellarisme sinó la seva eradicació; i perquè això sigui possible ha de ser un assumpte prioritari en les nostres polítiques socials.
És cert que disposem de les eines legals que des de l’anterior legislatura ja van començar a desplegar la consellera Bassa i el conseller El Homrani; però cal reforçar-les. Per exemple, donant continuïtat al Projecte Sostre 360º d’acompanyament a joves vulnerables majors d’edat que es troben sense llar.
O bé continuant implementant projectes com el Housing First que ja s‘aplica a Girona, Lleida i Barcelona. Una metodologia innovadora que ofereix un habitatge de manera immediata, o a molt curt termini, sense requeriments de treballs previs a les persones que es troben sense llar de manera crònica.
Hem fet passos en la bona direcció, i se n’estan fent més, com el passat mes de novembre amb l’aprovació del Marc d’acció per a l’abordatge del Sensellarisme a Catalunya, pendent encara d’aprovació pel govern. Un instrument que també preveu un abordatge específic en perspectiva de gènere, perquè també aquí les dones esdevenen la cara oculta i més oblidada.
Proporcionar un sostre digne a totes les persones del país esdevé un deure evident i inqüestionable, i la responsabilitat recau, en primera instància en les polítiques socials. D’aquí que els darrers mesos, des d’Esquerra Republicana hem treballat per tirar endavant la Llei Antidesnonaments, de la qual podran derivar diferents mesures que donaran el suport necessari per als qui es troben en risc de perdre l’habitatge.
Però tot plegat contiua sent limitat, motiu pel qual des d’Esquerra Republicana hem recolzat el registre de la proposició de la nova Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme; la qual han impulsat diferents institucions del sector social i a les que agraïm la seva feina i implicació.
Des d’uns valors socials i de justícia republicana, volem expressar que aquesta llei no només és necessària, sinó que a més a més proposa noves especificitats per atendre aquest col·lectiu que es troba en situació de vulnerabilitat extrema. Una bona eina, que acompanyada de totes les altres que tenim a disposició unida a la implicació de totes les administracions i l’excel·lent treball de les entitats socials, ha de comportar fer realitat, a curt termini, l’eradicació del sensellarisme.
*MARIA JESÚS VIÑA és diputada d’Esquerra al Parlament de Catalunya.
Fes el teu comentari