La restauració de la façana de la catedral de Tortosa estarà acabada al març i el Bisbat de Tortosa ja prepara una inauguració “solemne”. S’estan executant les tres últimes fases de l’obra, amb la neteja i conservació del lateral esquerra i la restauració de les portes, que es revestiran amb llautó daurat. La fase més delicada, la de la neteja, sobretot d’excrements de colom que l’havien ennegrit, ha permès recuperar els cromatismes i els elements arquitectònics que la fan única a la Península, “cal anar a buscar paral·lels a Roma per trobar coses d’aquesta magnitud i qualitat”, com ha destacat l’arquitecte Carles Brull. Paral·lelament a les obres, s’han capturat amb gàbies, i sacrificat, més d’un miler de coloms que hi habitaven.
La catedral de Tortosa està a punt de recuperar l’aspecte que tenia al segle XVII, un canvi d’imatge espectacular per al qual ha calgut una feina minuciosa de neteja, sobretot d’excrements de coloms, que l’havien ennegrit i devaluat. “Els marbres eren pràcticament monocromàtics, d’un gris indefinit. Ara veiem el vermell del jaspi de la Verge de la Cinta, el negre del marbre portat de les pedreres d’Escaladei i altres pedres de colors minoritàries”, ha destacat Carles Brull, un dels arquitectes del projecte.
Sense la brutícia, que es neteja amb pasta de cel·lulosa, també prenen protagonisme tots els detalls arquitectònics, sobretot de la part més alta, i els capitells, elements singulars dels quals “només es poden trobar paral·lels”, per magnitud i qualitat, a Roma. Com ha apuntat Manuel Iglesias, restaurador i professor de la UB, responsable de l’obra, la neteja ha estat una de les feines “més complicades” perquè “és irreversible”. Els operaris han de fer cales per determinar el nivell de neteja sense malmetre els materials i per poder mantenir els cromatismes. També es determina quins colors són originals i quins s’han pintat després, “tot i que amb el mateix cromatisme roig”. Les formacions de pàtines naturals s’han mantingut perquè no fan mal al material.
En les pròximes setmanes s’ultimarà la intervenció a la part esquerra i lateral i es restauraran les portes. “És una de les parts més reeixides de l’actuació”, ha remarcat Brull. La fusta de les portes – la central fa 35 metres quadrats i més de 2 tones de pes- havia patit deformacions pel pas dels segles. Els fusters estan treballant per donar-los “un punt de sofisticació”, revestint-les amb llautó daurat – “que amb el temps agafarà una pàtina antiga”-. Tindran un disseny “simple” però evocarà la Verge de la Cinta, amb bandes horitzontals i un text sobre el relat del miracle de la Verge. “Les portes suposaran una millora substancial de la façana amb una imatge que no havíem vist mai”, ha insistit l’arquitecte.
De fet, aquesta és l’única incorporació al projecte. No tindran l’acabat que s’hauria fet en època barroca, però aportarà “una expressió actual” per donar-los “dignitat”. Es desconeix si les portes es van acabar quan es va construir la seu o si es van substituir després d’algun conflicte bèl·lic, però els arquitectes defensen que no són les que “hauria de tenir una catedral”, que normalment té portes treballades i clavetejades. Després de la Guerra Civil Espanyola es va col·locar una xapa metàl·lica a sobre de la fusta, que ara s’està retirant, perquè “no és l’acabat que es mereixen les portes d’un edifici d’aquesta categoria”.
Una de les anècdotes de l’obra és que, pel relleu de la façana, els sortints i les fornícules, s’han anat trobant en aquests espais objectes diversos: joguines com baldufes o bales, o monedes, fins i tot un maravedís d’Isabel II.
Protecció contra els coloms
Com ha explicat l’arquitecte Andreu Alfonso, un dels problemes més greus de la degradació de la façana de la basílica és la població de coloms que hi habita. Amb diverses gàbies se n’ha capturat i sacrificat més d’un miler però també s’han instal·lat sistemes passius per evitar que s’hi instal·lin. Són punxes, cables tensat a les cornises i un sistema d’electrorepulsió a la cornisa superior. Si els coloms s’hi posen damunt, reben una petita descàrrega elèctrica.
Inauguració “solemne”
L’ecònom del Bisbat de Tortosa, Víctor Cardona, ha avançat que ja es treballa per fer una inauguració “solemne i alegre” de la restauració, que es preveu que estarà llesta del tot a finals de març. El Bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, vol convidar el nunci papal així com tots els mossens, els fidels laics i els representants institucionals de la Diòcesi. Cardona ha agraït el suport de les administracions perquè la restauració s’hagi pogut executar per complet. “Realment estem molt contents i molt satisfets i hem d’agrair que es pot fer per les aportacions de l’Ajuntament de Tortosa, la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Foment”, ha recordat. Les obres tenen un pressupost de 480.000 euros.
*També podeu veure la notícia de Canal 21 Ebre:
Fes el teu comentari