El cerumen o cera de les orelles és una substància groguenca i cerosa, que a través d’un mecanisme funcional molt enginyós del nostre cos és segregada a través de les glàndules ceruminoses en el conducte auditiu extern. Generalment tenim la tendència a pensar que aquesta és una substància lletja, antihigiènica i insalubre, però en realitat és totalment necessària per a la nostra salut auditiva. La cera té una funcionalitat lubricant del conducte auditiu extern i prevé la picor, el dessecament i la descamació de la pell de dintre el canal. A més, protegeix d’infeccions, tot frenant bacteris i fongs, per la presència d’àcids grassos saturats i al pH del cerumen. A banda, autoneteja el conducte auditiu. Això és a conseqüència del procés de “cinta transportadora” de migració epitelial pel moviment de la mandíbula, que fa que el cerumen sigui transportat cap a fora, emportant-se qualsevol partícula o pols que pot haver-se adherit a les parets del conducte. Així, també protegeix el conducte auditiu i el timpà. És un filtre per la pols, objectes petits i insectes, evitant que arribin a la membrana timpànica.
Generalment, hi ha dos tipus de cerumen: el tipus humit, més enganxós i de color més clar, i el tipus sec, que és trencadís i més fosc. Entre els asiàtics i nadius americans, el sec és el predominant, mentre que en persones blanques i africanes predomina el cerumen de tipus humit. La presència de cerumen a l’orella és necessària, però si s’acumula en excés pot bloquejar el conducte, amb taps de cera que produeixen molèsties. Això és perquè hi ha persones que generen més cera de la que poden eliminar, o per causes externes, com ara estar molt exposat a ambients on hi ha molta pols. A més, l’ús inadequat de bastonets de cotó, que empeny el cerumen a l’interior del canal, provoca una acumulació i això produeix els taps. També amb l’ús d’audiòfons, auriculars o taps protectors, sobretot a l’inici, l’orella genera més cerumen per defensar-se d’un cos estrany al seu interior. Hi ha altres causes, com ara teniur un conducte auditiu estret, l’abundància de pèl a les orelles o l’edat, que provoca l’enduriment del cerumen. Així, algunes molèsties són la falta d’audició, el soroll i el dolor a l’oïda, a més de la sensació de taponament o el mareig.
Els taps s’han de treure, però cal acudir sempre a un professional de la salut. Hi ha la creença que per netejar les orelles són necessaris els típics bastonets, però NO és així, ja que s’empeny l’excés de cerumen cap a l’interior, provocant que s’acumuli la cera i es faci el tap. És millor utilitzar esprais auditius. El seu ús contribueix a prevenir l’acumulació de cerumen i netejar de manera segura, suau i eficaç, i proporciona una sensació de frescor. En cas de tap de cerumen, el metge informarà dels passos a seguir uns dies abans d’extreure’l. Cal vigilar amb els bastonets! El seu ús només és recomanable a la part externa de l’orella, però per netejar les orelles o pavellons auditius és suficient amb aigua i sabó, a la dutxa, i després assecar-les bé. No cal abusar de la neteja de l’oïda. L’excés de neteja no és bo, ja que el cerumen és una defensa natural. S’aconsella realitzar-la una vegada a la setmana. És recomanable deixar que el procés natural de neteja del conducte auditiu faci el seu treball. La cera ha de sortir a poc a poc i eliminar-se de manera natural.
*ISA GIMENO ARASA és audiòloga del Centre Òptic Esguard.
Fes el teu comentari