Sílvia Mayans acaba de publicar ‘La drecera de Caïm’, el llibre amb què l’any passat va guanyar la trentena edició del Premi Ferran Canyameres de Novel·la. L’última obra de Mayans és una història amb tocs de novel·la negra i que està ambientada l’any 1978 entre Arnes i Vall-de-roures, arran de la desaparició d’un alemany ecologista i l’aparició d’una fossa comuna, dos fets que podrien tenir alguna relació. El protagonista és Elíades Bel, un ‘alter ego’ de Mayans que ja apareixia en dos novel·les anteriors, ‘Cap llàgrima sobre la tomba’ i ‘Cendra’. De fet, esta novel·la tanca una trilogia. Però, durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Mayans avança que el personatge continua ben viu.
A ‘La drecera de Caïm’, Elíades Bel aparca la seua feina de fotògraf durant uns dies, per seguir el rastre del desaparegut i escriure un reportatge de periodisme d’investigació que puga provocar sensació. Però el tema fa un gir de 180 graus quan apareix una fossa comuna a pocs quilòmetres del poble. Com Mayans, el protagonista de ‘La drecera de Caïm’ viu a Arnes. L’autora explica que ha volgut reforçar l’ús de la variant dialectal en els diàlegs, amb el català que es parla als pobles del límit entre la Terra Alta i el Matarranya. Un realisme que sempre és necessari en la novel·la negra, i que fa que els agents de la Guàrdia Civil parlen en castellà. A banda, Mayans ha detallat que ha situat la història durant la transició, just després de la dictadura, perquè era un moment en què les ferides de la Guerra Civil encara eren ben presents.
Fes el teu comentari