El grafista Quimo Panisello, l’historiador Roc Salvadó i la periodista Marina Pallás han treballat a sis mans per seleccionar una vuitantena de fotografies inèdites d’Antonio Roca i oferir la mirada particular d’un fotògraf que ha sabut captar la vida d’una ciutat i un temps. Ganzell Edicions acaba de publicar el llibre ‘Antonio Roca Cid. Lo retratista del Rastre‘. Es tracta d’un llibre de fotografies del retratista tortosí que reflecteix la vida social i quotidiana de la Tortosa entre els anys 60 i 80. A més del treball de Panisello, Salvadó i Pallás, el llibre ha comptat amb l’adaptació al tortosí a càrrec de Toni Cardona. El llibre es presentarà el divendres 1 d’abril a partir de les 17.30 hores, a l’Aula Magna del Centre Associat a la UNED de Tortosa.
Antonio Roca Cid va nàixer el 1940 al Raval de Jesús, fill del periodista esportiu José Roca Borrull. Ben aviat se sent atret pel món de la fotografia gràcies a la seua iaia Maria, qui li comprarà la seua primera màquina de retratar. De ben jove entra a la secció de fotografia del Cercle Artístic i l‘any 1969 s’associa a l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, obtenint més endavant premis i realitzant diferents exposicions. Avui i sempre amb la càmera penjada del coll, és una figura molt coneguda i popular a la ciutat: és lo retratista del Rastre.
A partir d’una àmplia selecció de fotografies d’Antonio Roca Cid, l’objectiu ha siguat articular la història del seu barri, el Rastre, i de la seua ciutat, Tortosa, amb la plasmació dels grans esdeveniments locals històrics o populars, com del retrat de la vida quotidiana d’una Tortosa canviant, entre el final del franquisme i els inicis i consolidació de la democràcia. Amb la sensació d’estar fullejant un àlbum de fotografies molt personal, el llibre destaca tant per l’amalgama de petits de talls, com les dates a mena de calendari de sobretaula, que fixen la imatge en un moment concret, com els comentaris de les fotografies que agafen volada gràcies a la ploma dels autors, que contextualitzen les imatges d’una manera solvent i a la vegada poètica. L’eix vertebrador de l’obra el marca el reguitzell de màquines de retratar del fotògraf Antonio Roca Cid, i les seues instantànies que s’entrelliguen amb la cronologia de la ciutat, per tal de plasmar els successos històrics ordenats en el temps. El llibre també vol ser una mena d’homenatge al mateix fotògraf i el seu extens arxiu de negatius.
Els autors del llibre
Marina Pallás és graduada en Periodisme per la Universitat Rovira i Virgili i postgrau en Periodisme Literari per la Uni versitat Autònoma de Barcelona. És redactora del Diari de Tarragona i ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre, com Setmanari l’Ebre o Ràdio Tortosa. És coautora dels llibres Un segle de premsa tortosina 1845-1938 (Tortosa Mèdia), Ritmos para el paraíso y otros relatos de periodismo literario (Editorial Base) i Ebre, relats d’una batalla (Ebrejocs). Ha guanyat el premi de Periodisme Literari Mecoph (2016) i el premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat (2017).
Quimo Panisello, nascut al barri del Rastre, és grau en Disseny per l’ESDI de Sabadell centre asdscrit a la Universitat Ramon Llull, i ha iniciat els estudis del Grau d’Informació i Documentació per la UOC. És professor de l’Institut de l’Ebre dintre el Departament d’Arts Gràfiques i ha fet xerrades per a les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran de la URV, sobre temes com el Cinema o el Ferrocarril a les Terres de l’Ebre. Ha tingut una columna cinematogràfica al setmanari l’Ebre-Informes, un programa nostàlgic a Radio Tortosa, i ha il·lustrat articles per a la publicació online RevistaMirall.com. És autor de l’obra La vida tortosina (1939-1979); del llibre La Tortosa dels retratistes (ambdós d’Onada Edicions) i ha realitzat per al Museu de Tortosa el documental Tortosa i el Cinema en capítols.
Roc Salvadó és historiador, professor tutor d’Història i Història de l’Art al Centre Associat de la UNED a Tortosa i cate dràtic jubilat d’ensenyament secundari. Ha desenvolupat la seua tasca d’investigació a l’entorn de les Terres de l’Ebre, centrada en els períodes de la Guerra del Francès, les Guerres Carlistes i la Revolució de 1868; diversos llibres i publicacions són fruit d’estes recerques. En el context de la batalla de l’Ebre és autor d’articles i, especialment, dels dossiers didàctics Les Terres ferides: espais i història de la batalla de l’Ebre, igualment ha participat com a historiador en el programa Tremolors, històries de la batalla de l’Ebre. És també fundador i director de la revista Quaderns de l’Ebre.
Fes el teu comentari