Una trentena de persones han participat aquest diumenge en la caminada dels brigadistes entre Batea i Corbera d’Ebre, una activitat que ha rememorat la retirada del batalló Lincoln-Washington. La sortida, d’uns 30 quilòmetres a peu, ha estat contextualitzada per Anna Martí, qui ha explicat com la nit de l’1 d’abril de 1938, els integrants del batalló fugien de les tropes franquistes. El cansament, la gana i la baixa moral van tenir una incidència directa en la retirada. La caminada l’organitza des de fa quatre anys el celler Herència Altés i al llarg de la ruta els participants han fet un exercici de memòria històrica en intentar posar-se a la pell dels soldats republicans locals i internacionals que van lluitar a la Guerra Civil espanyola.
El batalló Lincoln-Washington estava format per uns 400 soldats nord-americans i republicans que fugien de les tropes franquistes des del front d’Aragó.
Segons documents de l’època, els brigadistes van estar a la zona de la Terra Alta entre el 18 de març i el 2 d’abril. En aquest període, la unitat va intentar organitzar la retirada, que es va fer la nit d’entre l’1 i el 2 d’abril. Segons Anna Martí, aquesta va ser “complicada” i condicionada per l’esgotament acumulat en jornades anteriors. A més, eren conscients que els soldats del bàndol nacional eren a la vora i podien ser atrapats en qualsevol moment.
“Estaven molt cansats, caminaven de nit i no sabien ben bé on eren. Sovint, petits grups es desviaven del camí sense adonar-se i d’altres queien tan adormits al terra que els havien de despertar a puntades de peu”, ha assegurat Martí.
Després d’una nit sencera de fugida, part dels soldats van arribar entre Corbera d’Ebre i Gandesa, que ja es trobaven en conflicte. Sense ser-ne conscients en un inici, els brigadistes van anar a parar en territori enemic. Tot i que la retirada va ser organitzada, finalment es va convertir en una “desbandada” en què els brigadistes van intentar escapar individualment per evitar ser capturats. En aquesta operació, prop de la meitat del batalló va ser executat i una quarantena de soldats van convertir-se en presoners.
Redibuixant els passos dels brigadistes
El punt de partida de la caminada d’aquest diumenge ha estat la Venta de Sant Joan, al terme municipal de Batea. En aquest indret, on hi havia un punt de primers auxilis, els soldats brigadistes van iniciar la retirada al vespre, en direcció a Corbera d’Ebre. Així, els participants han refet la ruta, però amb unes condicions totalment diferents. El cansament, l’estrès, la son o la gana no han fet acte de presència entre els caminants. En canvi, els soldats van viure una situació totalment diferent i van anar deixant objectes personals al llarg del camí per viatjar més lleugers. L’únic que no van abandonar van ser les armes, per defensar-se en cas de ser sorpresos pel bàndol contrari.
Tot i que la majoria de participants en la caminada duien bon calçat i roba esportiva per fer els prop de trenta quilòmetres a peu, un d’ells ha preferit lluir l’uniforme de l’exèrcit popular de la República. Historiador de professió, en Josep Xaubet ha optat per fer la ruta amb la roba que duien els soldats republicans i els brigadistes. “Afortunadament, no estem en guerra, tal com passa en altres llocs d’Europa ara mateix, això meu és un hobby”, ha assenyalat.
Un grafiti en un poble de Terol, punt de partida de la recerca
La ruta l’ha organitzada el celler Herència Altés, que per quart any, ha proposat un exercici de memòria històrica. Segons la copropietària del celler, Núria Altés, existeix “un fort lligam entre el vi i la història d’un territori; el vi sense història queda totalment despullat”. Amb aquesta premissa, van elaborar el vi ‘Las Colinas del Ebro’, en honor als brigadistes.
La recerca darrere la ruta però, ha anat a càrrec d’Anna Martí. Un grafiti a la paret de l’església del poble del seu pare, a Aguaviva (Terol), signat per Edward Muscala va ser l’inici d’aquesta introspecció en la història d’aquest batalló. A partir d’aquí, Martí va complementar la recerca amb treball de camp i l’estudi de documentació i memòries per entendre aquest episodi de la història.
Fes el teu comentari