Aquests dies, de nou, se’n parla de la PAC (Política Agrària Comuna), i la qüestió és que se’n parli! Tot i que preferiria, en aquest cas, que no hagués fet falta, perquè ve motivat per la guerra d’Ucraïna. Al llarg dels més de seixanta anys d’existència, la PAC s’ha reinventat en successives reformes, a parer meu molt lentament i amb massa interessos creats individualment en l’àmbit d’estats, però ara té un repte nou, comú a tots els estats membres que cal afrontar amb urgència per garantir els sistemes alimentaris de present i de futur que assegurin la sostenibilitat econòmica, ambiental, social i la rendibilitat de les explotacions. S’han d’implementar mesures d’àmbit europeu per compensar agricultors, ramaders i pescadors pels increments significatius de costos de producció que comprometen la rendibilitat de la seva activitat i l’abastiment alimentari a la població.
En temps de crisi és quan Europa es fa més forta, creix més, fa les estirades més fortes, com quan un és adolescent i després d’uns dies de febre al llit fa una estirada ‘de cal Déu’. L’activació de l’article 219 de l’Organització Comuna de Mercats (OCM) permetrà donar suport als sectors agraris més necessitats, així com l’increment dels pagaments a compte de la PAC, entre d’altres ajudes.
En aquest sentit, vull fer una especial incidència en què, per al proper període de programació 2023-2027, la PAC ha inclòs la perspectiva de gènere com un dels objectius estratègics, perquè l’equiparació de sexes a les zones rurals evoluciona de manera més lenta, cosa que constitueix una característica comuna de tots els països del nostre entorn.
En concret, a l’Objectiu Específic 8, que s’ha definit com a “promoure l’ocupació, el creixement, la igualtat de gènere, la inclusió social i el desenvolupament local a les zones rurals, incloent-hi la bioeconomia i la silvicultura sostenible”. Es tracta d’una fita fonamental per aconseguir que la PAC deixi de ser una política neutra i permeti orientar-ne les mesures a disminuir la bretxa de gènere existent a l’activitat agrària i a fomentar la diversificació econòmica al medi rural amb especial incidència en el potencial femení.
A Catalunya, una de cada quatre explotacions agràries és propietat d’una dona, quan les dones representen més d’un terç de les persones que treballen en les explotacions agràries familiars. Una xifra que encara és més significativa si ens fixem en la titularitat de les explotacions agràries prioritàries (EAP); en aquest cas, el percentatge de dones propietàries baixa fins a un 15%. I molt més alarmants si atenem a les explotacions agràries de titularitat compartida, en què en tot Catalunya solament n’hi ha sis del total de 924 que hi ha a la resta d’Espanya, segons dades del RETICOM.
Alguna cosa no s’està fent bé a Catalunya perquè hi hagi aquest diferencial tan gran respecte d’altres territoris de l’Estat Espanyol, quan a casa nostra la contribució de les dones a la renda familiar ha estat i és decisiva. Té quelcom a veure amb la poca rellevància que dona el govern de la Generalitat a la pagesia i en especial a les dones, que ni tan sols hi ha una conselleria específica d’Agricultura, Ramaderia i Pesca? Qüestió que es plantegen els i les professionals agràries i sindicats, que han vist com des del govern de la Generalitat estan inclosos en un” poti-poti” de conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Ja sé que el nom no fa la cosa, però en aquest cas és molt significatiu.
Des de la Generalitat s’ha de donar a conèixer la llei de Titularitat Compartida i que es visibilitze a les dones pageses. L’explotació de titularitat compartida és una unitat econòmica de gestió conjunta de decisions, riscos i responsabilitats entre els dos titulars units com a matrimoni o parella per una relació d’afectivitat, per a la gestió conjunta de l’explotació agrària. Una categoria que té moltes més avantatges fiscals i que permet optar a ajuts i pagaments complementaris com el pagament per a joves, que tindrà més quantia en el cas de titulars dones o el pagament redistributiu, a més a més d’una reducció del 30% en la quota de la Seguridad Social.
La dona sempre ha estat al tall, treballant colze a colze, però moltes vegades no se la reconeix, ni tan sols se la veu. Per això és necessari que la Generalitat doni suport a projectes perquè es coneguin els beneficis que suposa registrar l’explotació com a titularitat compartida amb l’objectiu d’incentivar que les dones, que comparteixen tasques agràries en explotacions familiars, participin en igualtat de condicions en els drets i les obligacions que els corresponen per la seva tasca professional per aconseguir un sector fort i competitiu, i per mantenir viu el món rural.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari