L’HOSPITAL de referència de les Terres de l’Ebre, el “Verge de la Cinta”, construït dalt d’un turó, sobre un terreny arqueològic i envoltat de muralles medievals, va ser inaugurat fa 46 anys. Ja des del començament es va fer palesa la dificultat d’accés per a les ambulàncies i la població en general, havent de travessar tota la ciutat i accedint per una carretera estreta. Des dels primers moments s’han valorat periòdicament accessos més ràpids per fora de la ciutat i millores de l’accés de vianants amb escales automàtiques i ascensors que mai s’han fet realitat. Amb els anys, ha augmentat l’afluència de cotxes a l’hospital, relacionat amb el dèficit d’infraestructures de transport públic que tenim, i el problema d’accés i aparcament s’ha vist agreujat progressivament.
LA SITUACIÓ no ha estat millor dintre de l’hospital. Poc després de la seva inauguració, van començar els canvis, amb noves construccions per tots el racons possibles, amb edificis annexes d’ampliació i canvis constants de les estructures internes, en un intent de creixement limitat. L’augment progressiu del nombre d’especialitats i del personal de l’hospital, a més del canvi constant de model d’hospitalització i d’atenció especialitzada, han demanat repetidament un augment de superfície i d’infraestructures internes que l’hospital actual no pot assumir en veure’s limitat per un espai que no pot créixer.
TOT AIXÒ ja va ser evident al 2006 quan la conselleria de Salut va decidir que calia fer un nou hospital fora de la ciutat. Tots els professionals de l’hospital vàrem participar activament en el Pla Director del nou hospital que es va aprovar i va ser acceptat per l’alcalde de la ciutat i integrat al POUM, sector de la Farinera. Després d’uns quants retards, es va presentar el pla funcional del nou hospital i al 2010 es va adjudicar el projecte guanyador amb la previsió d’inaugurar-lo al 2015, amb 50.000 metres quadrats de superfície, 7.000 metres quadrats per a aparcaments i 120 milions d’euros de pressupost. No va ser “només fum” ni la “col·locació d’un cartell” com hem sentit esmentar a diversos polítics. El canvi de govern a la Generalitat i l’arribada de la crisi, amb les famoses retallades de sanitat, van acabar amb el projecte.
EN AQUELLA mateixa època, l’hospital va patir nous greuges, com l’externalització de serveis, el gerent compartit amb l’hospital Joan XXIII de Tarragona i el projecte de serveis compartits que, com hem vist, va beneficiar només a l’hospital de Tarragona on, ara sí, s’han iniciat les obres d’un nou hospital que també es venia ajornant des del mateix temps que el nostre. També s’han fet hospitals nous, el de Reus, al mateix temps que es va gestionar el nostre, i ara faran nous hospitals al Vall d’Hebron i a Girona.
L’ARRIBADA de la pandèmia ha representat el punt d’inflexió del nostre hospital. La impossibilitat de créixer a l’exterior ha fet que l’ampliació de llits de cures intensives sigui a expenses de perdre llits d’hospitalització convencional i de tancar altres àrees d’activitat. Hem hagut de desplaçar serveis assistencials sencers a altres hospitals (Móra d’Ebre, Clínica Terres de l’Ebre). Al mateix temps, hem vist la construcció de cinc espais hospitalaris polivalents annexes als grans hospitals (Bellvitge, Arnau de Vilanova, Vall d’Hebron, Can Ruti i Moisès Broggi) de 4.000 metres quadrats cadascun, realitzada amb elements modulars en només sis mesos, espais que ja queden com una ampliació dels esmentats hospitals.
ELS DARRERS anys, el Departament de Salut ha presentat diversos projectes de remodelació i ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta que no han sobreviscut mai al canvi de conselleria. Al 2017, la construcció d’un aparcament en alçada al mig de la ciutat i els coneguts ascensors per a vianants. I la darrera ampliació “definitiva” és la construcció d’un edifici situat al davant de l’hospital amb una superfície de 15.000 metres quadrats amb un pàrquing de tres plantes soterrades per a més de 300 cotxes, situat al damunt de les muralles de la ciutat (Bé Cultural d’Interès Nacional), mantenint l’edifici antic amb una estructura decadent. La previsió inicial de 46 milions d’euros ja s’ha transformat en més de 70 milions d’euros amb el canvi de conselleria… i novament s’ha aturat la solució al problema.
LA CREACIÓ de la Plataforma per a un nou hospital de les Terres de l’Ebre ha reobert el debat i ha canviat el tarannà i l’opinió d’alguns polítics, encara que la dependència del partit fa que sovint perdin de vista les necessitats de la nostra població.
QUÈ VOLEM els professionals sanitaris?
NO HA D’HAVER-HI una dicotomia entre l’ampliació o la construcció d’un nou hospital. Tenim clar que cal fer una ampliació urgent, perquè les condicions de treball no són les adequades, no hi ha espai per a realitzar totes les tasques ni es pot preservar la intimitat ni la confidencialitat dels pacients, sovint amuntonats en passadissos massa transitats. Caldria fer una construcció ràpida, com les de la pandèmia, per tal de poder ampliar l’espai de forma provisional. Mentrestant, cal posar-se a treballar amb urgència en la construcció d’un nou hospital que sigui realitat en el termini més curt possible.
ELS PROFESSIONALS de la salut tenim clar que cal un nou hospital de referència de les Terres de l’Ebre, un hospital de futur capaç de donar resposta a les necessitats sanitàries de la població, de fàcil accés, respectuós amb l’entorn, equidistant de tot el territori, lluminós, ampli, sostenible, amb espais oberts, habitacions individuals, on els pacients puguin estar sols i a la vegada acompanyats pels seus familiars, i que respecti la intimitat dels malalts. Un hospital preparat per al futur, amb espais adequats per a la realització d’exploracions, de consultes multidisciplinàries que permetin treballar per processos evitant viatges repetits dels pacients, quiròfans moderns amb les últimes tecnologies, espais de recerca i la possibilitat d’ampliació en cas de noves demandes assistencials o crisis socials com l’actual pandèmia. Cal preparar-lo amb aules docents per tal d’acceptar, en un futur proper, estudis universitaris de medicina.
HAUREM de treballar per a millorar el nostre territori per tal de fer-lo atractiu a la gent de fora, per a atraure talent i donar facilitats i possibilitats de créixer als futurs professionals de la salut. Només des del consens i des de l’esforç comú entre les administracions i la societat civil podrem aconseguir un nou hospital de futur, de referència de les Terres de l’Ebre, que s’adapti a les nostres necessitats i no sigui, com sempre, un projecte imposat des de la conselleria sense comptar amb les nostres particularitats.
JOAN J. BAIGES és metge i excap de Servei de Neurologia de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
Fes el teu comentari