Salut no només ofereix incentius econòmics -9.000 euros anuals- als residents de medicina familiar i comunitària que escullen zones rurals com les Terres de l’Ebre. A l’Ebre, l’Atenció Primària estimula la retenció i atracció de facultatius amb contractes molt estables i flexibles, que permeten la conciliació personal, i amb molts programes d’investigació. Prop de 200 professionals estan fent recerca activa i s’han presentat 23 articles en els últims 3 anys. Com subratlla la doctora Gina Lucas, adjunta a la direcció de l’Atenció Primària a la regió sanitària, hi ha altres avantatges a l’Ebre per als metges de família com la relació continuada amb els pacients i un hospital de referència petit i d’estreta col·laboració amb els especialistes.
Més enllà de l’anunci de Salut, d’incentivar l’elecció de territori rurals entre els residents de medicina familiar i comunitària amb 9.000 euros anuals extra a la nòmina, o dels intents d’alguns alcaldes, com van fer a la Terra Alta fa uns anys, d’oferir casa als metges, a l’Atenció Primària de les Terres de l’Ebre es treballa amb altres al·licients i estímuls per retenir i atreure facultatius. Segons la doctora Gina Lucas, la regió sanitària ebrenca no està tenint dificultats per cobrir les vacants dels metges de família que es jubilen –enguany, per exemple una dotzena-.
“Des de fa temps” s’ofereixen contractes “amb molta estabilitat laboral, molta flexibilitat horària, disponibilitat per fer guàrdies i adaptació a les necessitats de cada professional”, com detalla l’adjunta a la direcció de l’Atenció Primària de la regió sanitària de l’Ebre. Volen que el territori sigui “molt atractiu” per anticipar-se a les jubilacions previstes.
Els beneficia, a més, que la regió sigui limítrof amb altres comunitats autònomes–com el País Valencià i l’Aragó- o amb altres demarcacions, com Lleida d’on es poden atraure metges, per proximitat, per a la Terra Alta o la Ribera d’Ebre. De fet, Lucas assenyala que l’estabilitat d’horaris, de torns i de guàrdies podria estar contrarestant les diferències de sou dels facultatius de medicina comunitària de les comunitats veïnes. “El contracte que oferim és molt bo”, insisteix. “Des que arriba el professional o acaba la residència, oferim uns pacients, un poble i un horari, i això ajuda molt”, ha afegit.
La doctora Gina Lucas també ha remarcat que enguany s’adjudicaran places definitives de metges de família que van opositar fa un parell d’anys i això permetrà afermar els professionals en alguns pobles on han patit diversos canvis de metge els últims anys. La continuïtat assistencial és important per als pacients, sobretot als pobles petits.
A l’Ebre hi ha pobles que comparteixen metge. A cada facultatiu de medicina familiar se li assignen entre 1.100 i 1.200 pacients i quan els pobles són petits –de 400 o 500 habitants- van al mateix paquet. “Som conscients que hem d’optimitzar els recursos que tenim, però els professionals que atenen més d’un poble, estan molt contents pel vincle que es crea i poques vegades demanen canvi a altres poblacions. Vol dir que estan bé”, ha explicat la doctora.
Millor formació en la residència
Lucas reconeix que no s’omplen les 13 places de residència de medicina comunitària i familiar que hi ha cada any a la regió sanitària. “Els millor MIR” trien els grans hospitals, però la doctora defensa que fer la residència en un territori més petit, com l’Ebre, és “més productiu” i ofereix una “proximitat” amb el pacient que no es troba als grans hospitals. “Si amb l’incentiu econòmic venen a l’Atenció Primària d’aquí, veuran que és millor formar-se en unitats docents més petites, on estan sols amb el metge de l’especialitat”, ha animat.
Per a l’adjunta de direcció, si un facultatiu escull l’atenció familiar és en territoris com les Terres de l’Ebre on pot exercir la professió “com la té entesa i com se somia que ha de ser”. També ha remarcat que la regió sanitària té un hospital de referència –l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta- petit i d’estreta relació amb les especialitats. “La proximitat durant la residència continua en l’exercici professional i facilita molt les coses perquè el treball és molt coordinat, coneixes a tothom i a tots els professionals amb qui has de comunicar-te i entendre’t”, ha remarcat.
Territori actiu en recerca
Un altre dels atractius de l’atenció primària de les Terres de l’Ebre és que és una regió sanitària “molt activa” en investigació, des d’aquest àmbit. Hi treballen 175 metges i metgesses, 246 infermers i infermeres i 211 professionals d’atenció a la ciutadania. D’aquests, 198 professionals estan fent recerca activa i han publicat 23 articles de recerca en atenció primària els últims tres anys. La regió també té dos grups de recerca acreditats i dos més en procés d’acreditació. S’estudien en aquest cas les malalties cardiovasculars, però es vol incentivar que qualsevol professional sanitari que vulgui fer recerca al territori, ho pugui fer amb les mateixes possibilitats que tindria a una ciutat, “o inclús més” perquè són investigacions “a peu de consulta” que donen molt potencial als treballs.
Professional proactiu, nous rols i noves especialitats
L’atenció primària ha fet una transformació accelerada amb la pandèmia en aspectes com la visita telemàtica o l’eConsulta, “un camí que hauria costat molt sense la covid” i que els usuaris estan fent servir molt, també la gent gran, “per a sorpresa” dels sanitaris. Són eines que permeten agilitzar tràmits i evitar molts desplaçaments en territori com les Terres de l’Ebre.
En aquest sentit, també s’està reforçant la visita domiciliària en els diferents nivells assistencials i sobretot que el paper dels professionals sanitaris sigui més proactiu. “Ens hem de reinventar i avançar-nos als controls i seguiments que necessiten els pacients –sobretot en poblacions més envellides i amb patologies cròniques- per no arribar a la descompensació, per poder arribar abans”, ha apuntat la doctora Lucas.
També les infermeres i infermers estan assumint més rols en el control mèdic, l’atenció domiciliària o la prescripció d’alguns medicaments, i Salut està introduint nous especialistes –nutricionistes, psicòlegs o treballadors socials- perquè tant les infermeres i infermers com les metgesses i metges “puguin optimitzar les seves capacitats”.
Fes el teu comentari