El grup municipal d’ERC-Tortosa Sí ha anuniat que presentarà una moció al pròxim ple de l’Ajuntament, el 2 de maig, per dignificar el record de l’alcalde republicà Josep Rodríguez, que va morir afusellat víctima de la repressió franquista. En concret, els repubilcans proposen que es trasllade el monòlit d’homenatge a l’alcalde Rodríguez del grup del Temple a la plaça Sant Jaume, al barri de Remolins, i que es col·loque una placa en record seu al davant del seu habitatge, al número 28 del carrer Sant Jaume. “L’alcalde Josep Rodríguez era una persona molt coneguda al barri de Remolins, on tenia una fusteria, cal homenatjar-lo en un espai que tingui vinculació amb ell”, ha assenyalat el portaveu Xavier Faura.
En l’exposició de motius de la moció, els republicans recorden que el 2007 l’Ajuntament, presidit pel socialista Joan Sabaté, va dedicar un carrer a Josep Rodríguez al grup del Temple, que en aquell moment encara s’anomenava 13 de Gener en record a la data d’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Però lamenten que este és un espai sense cap mena de vinculació amb Josep Rodríguez. “Des d’Esquerra ens preguntem si és aquest el carrer que es mereixia l’alcalde assassinat”, ha dit Faura. Més endavant, el 2014, es va col·locar una plaça i un monòlit per commemorar el 75è aniversari del seu afusellament, i precisament este és el monòlit que ara Esquerra reclame que es trasllade al barri on va viure l’alcalde. De la mateixa manera que les llambordes ‘Stolpersteine’ es situen a l’entrada del domicili on van viure les persones deportades als camps de concentració, ERC-Tortosa Sí sosté que el més lògic és recordar la figura de l’alcalde Josep Rodríguez allà on va viure.
Josep Rodríguez Martínez (Tortosa, 26 de juliol de 1896-Tarragona, 8 d’agost de 1939) va ser alcalde de Tortosa durant la Segona República i la Guerra Civil. En finalitzar la guerra va marxar a Barcelona, però va tornar poc després a Tortosa, on va ser detingut el 5 de març i traslladat a la presó de Pilats a Tarragona. Allà va ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim i condemnat a mort, i finalment va ser executat el 8 d’agost.
D’altra banda, els republicans presentaran una altra moció al pròxim ple perquè s’aclareixen els fets de l’espionatge contra l’independentisme català. La moció denuncia la persecució política i judicial cap al moviment independentista català i, especialment l’espionatge polític de l’Estat espanyol amb Pegasus “contra més de 65 persones per les seues idees”. Esquerra exigeix al govern estatal que impulse una investigació exhaustiva, que s’aclareixen els fets i s’assumeixen responsabilitats. També es demana al Congrés dels Diputats la creació d’una comissió d’investigació que permeti determinar les responsabilitats i explicar públicament “com és possible que s’hagi pogut produir aquest cas d’espionatge il·legal i massiu”.
*També podeu veure la notícia de Canal 21 Ebre:
Fes el teu comentari