Aquesta primera setmana de maig des del Departament de Justícia, encapçalat per la consellera Ciuró, s’ha fet pública la creació del programa d’identificació dels cossos dels Brigadistes Internacionals desapareguts durant la Guerra Civil a Catalunya. Aquest programa rep el nom del brigadista internacional Alvah Bessie i serà executat per la Direcció General de Memòria Democràtica, amb el seu director Antoni Font al capdavant. Per cert, notícia de la que s’ha fet ressò el diari britànic The Times.
Qui era aquest brigadista internacional, us preguntareu? Doncs resulta que Alvah Bessie és un periodista i director de cinema nord-americà enrolat a la XV Brigada Internacional, més coneguda com l’Abraham Lincoln. Brigada formada per voluntaris angloamericans. Alvah participà activament a la Batalla de l’Ebre, estant a punt de perdre la vida un parell de cops i salvat en el seu darrer moment pel seu company, amic i capità, Aaron Lopoff. Malauradament, aquest brigadista va caure mortalment ferit en combat a les nostres terres i és enterrat en una fossa que mai ha estat trobada ni identificada, i tal com m’explicava el senyor Álvarez de Corbera d’Ebre aquesta setmana, Bessie tornà anys més tard a la Terra Alta per veure si localitzava la fossa on havia estat enterrat Aaron Lopoff.
De les seves memòries d’aquella batalla, Alvah Bessie va escriure més endavant un llibre anomenat “Homes en Guerra”. Un llibre que relata amb eloqüència la duresa dels combats i la gran pèrdua de vides humanes que va causar la Batalla de l’Ebre. Un fet que el marcà per a la resta de la seva vida. Fins i tot una de les seues il·lusions era que fos enterrat a la Cota 666, situada a la serra de Pàndols, allí on van caure la majoria dels seus companys de batalló. Es calcula que uns 2.000 brigadistes varen donar la seva vida a Catalunya durant aquella maleïda guerra.
Amb la dissolució de les Brigades Internacionals anunciat pel cap del govern de la Republicà, Juan Negrín, el 21 de setembre de 1938, Alvah Bessie va tornar al seu país. Però, com diu el refrany, “les desgràcies mai venen soles”, i amb la tristament famosa cacera de bruixes de McCarthy a la dècada dels anys 40 i 50 del segle passat és condemnat a un any de presó, essent un dels deu cineastes de Hollywood obligats a abandonar el setè art, truncant d’aquesta manera, i per la resta de la seva vida, la seua prometedora carrera cinematogràfica.
Per acabar, és d’agrair a la Direcció General de Memòria Democràtica la creació d’aquest programa d’identificació genètica de cossos de soldats internacionals desapareguts a la Batalla de l’Ebre i tot un honor, que el nom d’aquest programa, recordi la figura d’aquell idealista que un dia va venir a les nostres terres a defensar els valors de la llibertat, justícia i la democràcia.
*BATISTE FORCADELL és director del Comebe.
Fes el teu comentari