La finalització definitiva de les obres de neteja de l’embassament de Flix, amb la retirada del recinte de palplanxa que aïllava la zona contaminada, continua pendent de l’autorització del jutge de l’Audiència Nacional encarregat d’investigar el cas de corrupció al voltant del projecte. A finals de 2020, l’empresa pública Tragsa, a qui Acuamed va encomanar la conclusió de les obres, va començar a bombejar aigua de l’interior per desmuntar l’estructura. Malgrat disposar dels informes favorables, l’actuació encara no s’ha pogut executar un any i mig després. Segons ha apuntat a l’ACN l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, cada pas es veu condicionat per possibles repercussions judicials milionàries de l’antic contracte amb la constructora FCC.
Quan tot feia pensar que cap més entrebanc podia dilatar l’acabament d’un dels projectes de descontaminació més importants i costosos executats a Catalunya i al sud d’Europa, la instrucció judicial de l’anomenat ‘cas Frontino’ ha deixat novament a l’aire la data de la seva conclusió formal.
La retirada del recinte de palplanxa, que va servir per aïllar del corrent fluvial la zona contaminada i de treball durant l’extracció dels llots tòxics, visualitzava i feia efectiva la finalització del projecte. A mitjan desembre de 2020, Tragsa va començar a reintegrar l’aigua del recinte al riu a un ritme de 600 metres cúbics per hora.
Per garantir els nivells a l’interior de l’estructura i evitar que la seva integritat es pogués veure afectada per la sobrepressió d’un buidatge, es bombejava aigua de més amunt a l’interior del recinte. Al mateix temps, tota l’aigua confinada es feia recircular i es depurava. La previsió de la societat estatal Acuamed, era completar-la abans de l’estiu del 2021 passat.
“Tenia tots els informes favorables: de la CHE, l’ACA i fins i tot el CSN, que avalen la feina feta i donen per acabada la descontaminació. Però el pas final necessita la benedicció del jutge que instrueix el cas. I no ha arribat”, ha precisat Barbero. Cada pas en l’execució, cada obra, s’ha de quantificar, valorar i ha de rebre l’autorització judicial. “Fa mesos que està sol·licitat. Però ja sabem que la justícia espanyola no brilla per la seva diligència i estem en l’enèsim retard”, ha afegit.
De forma paral·lela a la investigació per corrupció, l’antiga concessionària del projecte, la constructora FCC, va demandar el govern espanyol quan aquest va decidir encarregar a l’empresa pública Trgasa les obres de neteja que van quedar pendents en el moment de rescindir el contracte. Defensa, segons va apuntar un laude arbitral, que va complir les seves obligacions contractuals i reclama 60 milions d’euros a l’Estat per sobrecostos en el projecte.
Més de 200 milions d’euros públics invertits
Després d’una inversió pública de prop de 160 milions d’euros, la constructora investigada va donar per acabades les obres el 2015, quan encara quedaven pendents uns 80.000 metres cúbics de llots tòxics per extreure. Una maniobra que hauria inflat el cost real del projecte i de la qual se n’haurien beneficiat la mateixa empresa i exdirectius d’Acuamed. Finalment, el govern espanyol va haver d’aportar 46 milions d’euros addicionals per retirar els fangs contaminats que no s’havien extret. Uns treballs que van finalitzar fa just dos anys.
Quedava pendent, però, el desmuntatge de la depuradora –que s’efectua en aquests moments- i la retirada del recinte de palplanxa. Això, recorda Barbero, suposa també que s’hagin d’assumir amb fons públics les despeses de seguretat i de les analítiques de control de l’aigua mentre no finalitza tot el procés.
“Esperem que durant enguany, no vaig més enllà, veiem acabades les obres de descontaminació. Com a municipi tenim moltes ganes de passar pàgina de tot l’episodi per posar-lo en valor. Ha estat una obra importantíssima, l’obra de restauració ambiental més important que s’ha fet a Catalunya. Tenim ganes d’explicar-la en la seva totalitat i complexitat i poder posar el comptador ambiental de Flix a zero”, ha conclòs l’alcalde.
Fes el teu comentari