A la nostra societat encara hi ha temes que continuen sent tabús, dels quals en costa parlar obertament. Ho són els drets sexuals i reproductius, com ara el dret a l’avortament o l’equitat menstrual, entre altres. Per donar-hi resposta, just fa unes setmanes es va presentar la primera fase del programa d’equitat menstrual, que forma part de l’estratègia nacional de drets sexuals i reproductius impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes.
El dret a l’equitat menstrual vol garantir l’accés als productes menstruals per reduir la pobresa menstrual de forma sostenible, així com a tota la informació sobre la regla per poder prendre decisions en relació amb el cos i la salut menstrual, trencant amb els estigmes sobre la menstruació.
Fins ara la regla ha estat tractada des de la solitud, d’amagades. Quantes vegades hem volgut preguntar i ni ens hem atrevit, o hem sentit vergonya? Des de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes diem prou, i posem en agenda temes que fins ara només es tractaven en l’àrea privada. I ho fem promovent la sostenibilitat ambiental i econòmica, alhora que trencant mites i prejudicis.
Les dades ens mostren que gairebé una quarta part de les dones han tingut dificultats econòmiques per adquirir productes menstruals en algun moment de la seva vida fèrtil, una vida fèrtil que de mitjana suposa 40 anys. En aquest sentit, aquests productes segueixen gravats amb un 10% d’IVA, com si no fossin de primera necessitat. Teníem esperances que la nova llei de l’avortament podria introduir una disminució d’aquest IVA, però ja sabem que no serà així. És urgent canviar les regles del joc: cal acabar amb la pobresa menstrual.
A més, l’impacte ecològic dels productes menstruals d’un sol ús és enorme i cal ser-ne conscient. Tan sols a Catalunya, es generen unes 9.000 tones l’any de productes no reutilitzables. Cada persona menstruant produeix 240 kg de residus durant la vida fèrtil, però si s’utilitzessin compreses reutilitzables, només es produirien 2,4 kg de residus.
Cal posar de relleu que més de la meitat de les dones i de les persones que menstruen no han rebut educació menstrual. Encara hi ha un fort desconeixement del propi cos i del cicle menstrual, que dificulta escollir i comporta que seguim normalitzant el dolor de la regla, motiu pel qual es poden deixar de diagnosticar malalties com l’endometriosi, que pateixen més del 10% de les dones.
Per fer front a totes aquestes desigualtats i discriminacions, el Departament d’Igualtat i Feminismes ha dissenyat un Pla d’Equitat Menstrual que s’ha començat a desplegar aquest mes de maig a l’alumnat de tercer d’ESO de 24 centres educatius del país, amb l’acció “La meva regla, les meves regles”, en la qual hi participen tres departaments més: Educació, Salut i Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.
A les Terres de l’Ebre aquesta primera fase s’ha implementat a l’IES Els Alfacs de la Ràpita. L’alumnat ha rebut una sessió formativa sobre educació menstrual impartida per llevadores i infermeres del programa salut i escola, que acompanyen la gent jove en el coneixement del propi cos i del cicle menstrual. S’ha distribuït un estoig amb tres productes sostenibles i de llarga durada: una copa menstrual, unes calces absorbents i una compresa reutilitzable. L’objectiu és que puguin escollir el producte amb què se sentin més còmodes o el que millor s’ajusti a cada dia del seu cicle menstrual, al mateix temps que prenen consciència de l’impacte ecològic dels productes d’un sol ús, afavorint l’accés a productes segurs, eficaços i econòmics.
La resposta de l’alumnat ha estat molt satisfactòria i positiva, no només per conèixer altres productes menstruals i l’impacte mediambiental que produeixen els no reutilitzables, sinó també per normalitzar el poder parlar-ne. Tot l’alumnat, no només les noies, han de poder saber més del seu propi cos, així com de la menstruació i els canvis que provoca, trencant tabús i estigmes que encara son presents a la nostra societat. Aquest programa està previst que es generalitzi el curs acadèmic vinent a l’alumnat de tercer d’ESO dels centres educatius d’arreu de Catalunya.
El vincle entre la transformació verda i feminista és inqüestionable: tenim la responsabilitat de garantir el coneixement i el poder de decisió de les dones i persones menstruants sobre el seu cos, alhora que tenim cura del planeta. En definitiva, es tracta de la nostra regla, viscuda amb les nostres regles.
Això també és avançar cap a la normalitat feminista!
*MAR LLEIXÀ FORTUÑO és coordinadora Territorial d’Igualtat i Feminismes a les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari