Aquest estiu serà propici pels incendis. Hi molta secor on les precipitacions foren escasses. On va ploure abundantment, com a la Terra Alta, la vegetació és va prodigar amb facilitat. Tant a un lloc com a l’altre, si no hi plou i els camps no es remullen, els incendis seran freqüents.
Cada incendi té un cost impressionant per la Generalitat. Dotacions de bombers, de vehicles i despeses de tota mena, de milions d’euros. I tot perquè no s’ha planificat adequadament. Ara que el foc avança, corre-m’hi tots que l’hem de sufocar!
Els remeis no s’han estudiat prèviament. Als polítics no els cal meditar; si el foc crema els boscos i els sembrats ja hi posarem recursos de bombers, vehicles i, si cal, cridarem als pagesos que amb els seus dipòsit d’ensulfatar, els carreguin d’aigua i ajudin a apagar el foc. O els demanarem que llaurant creant tallafocs naturals.
I quin són els remeis que no s’han estudiat? És tan fàcil evitar els grans incendis de facto, tant com incrementar les ajudes a pagesos i a pastors perquè no s’abandonin les terres que fins fa pocs anys es treballaven i ara per manca de rendibilitat, s’han ermat i s’han convertit en boscos. Tant és així que avui el territori català, excepte clapes de terres planes i regades, els boscos s’estenen del nord al sud i de l’est a l’oest de forma continuada. Una burilla de cigarreta mal apagada poc provocar gran incendis forestals. Els boscos s’han engrandit i es toquen uns amb els altres.
La gran majoria dels pobles petits catalans fins fa unes dècades vivien de la terra. Com deia abans, per manca de rendibilitat els pastors han desaparegut i els pagesos en queden uns pocs. Les terres s’han quedat ermes i amb pocs anys queden les margenades de pedra seca que subjectaven les terres però els pins i les matises s’han apoderat del territori. Les cases on vivien s’han quedat sense famílies. Als pobles centenars de cases unifamiliars, sobretot als nuclis antics, es van deteriorant, caient, enderrocant i empobrint. Barris sencers que només fa pocs anys estaven plens que quitxalla jugant de dia pels carrers, i a la fresca de la tarda s’hi agrupaven la gent gran per reunir-s’hi. Els joves estudien fora i ja no han tornat als pobles acabada la carrera universitària.
Tenim dos problemes que s’han de resoldre per evitar els grans incendis forestals que van lligats a la necessitat de repoblar els municipis agrícoles de Catalunya. S’han de promocionar els pagesos i els pastors, i s’han de reconstruir els habitacles dels pobles que s’abandonen per donar habitatges i terres a aquells que les vulguin treballar. S’ha d’invertir sobre els que vulguin reprendre la pagesia i la pastura i se’ls ha de proporcionar casa on viure. Amb un programa orientat de cara els pobles agrícoles, l’activitat econòmica, social i humana dels pobles es revitalitzaria i s’evitaria el despoblament rural actual.
Un gran incendi forestal costa milions d’euros per apagar-lo. No caldria si la gent continués treballant la terra i els pastors pasturant els seus ramats. S’han de compaginar mantenir les terres treballades i les marginals dedicar-les per nodrir els ramats. Els fruits extrets de les terres, i les carns i llets dels animals dels ramats no són suficients per poder-hi viure. Dedicant-hi pocs diners s’evitaria el despoblament rural, treballant les finques agrícoles i mantenint els ramats que netejarien els boscos. El problema és català i és espanyol, amb grans extensions de terres ermes i pobles deshabitats que ara coneixem per “La España vaciada”.
I això quedaria resolt aportant per part de l’Estat una renda mínima anual per cada treballador que complementi el que extreu dels productes agrícoles. Cada pagès o pastor ha de disposar d’un mínim de 1.000 euros mensuals amb el que pagarà la seguretat social, a més de percebre les ajudes que ja funcionen pels nous pagesos arribades d’Europa i una casa d’aquelles que estan desocupades a cada poble agrícola.
Amb aquesta solució es doblarien les produccions agrícoles. Cada dia resulten més escasses a nivell mundial i algunes regions del món passen fam per no disposar-ne. Les terres es tornarien a treballar i els incendis s’apagarien amb facilitat. Les terres treballades i els ramatges dels boscos quedarien reduïdes per l’efecte dels ramats que produirien carn i llet d’alta qualitat. Aquests productes podrien substituir en part les carns produïdes a granges tancades que els aliments provenen de milers de quilòmetres lluny.
Conseqüentment donaríem solució als pobles que es queden sense botigues, serveis i ara sense metges, ni altres professionals que fa pocs anys atenien als seus habitants. Reactivaríem l’economia i la vida social. Evitaríem els grans incendis forestals. Estalviaríem a les administracions grans inversions necessàries de personal i maquinària per sufocar els focs. Crearíem riquesa agrícola per nodrir els necessitats. Controlaríem la contaminació ambiental i reduiríem d’habitants les grans aglomeracions urbanes que agreugen problemes de transport públic, aglomeració de trànsit rodat, encariment dels habitatges de lloguer i grans despeses públiques en infraestructures que ara rere any són insuficients per atendre les necessitats de la gent que hi va a viure.
Els polítics ho han d’estudiar per evitar els incendis i incrementar l’economia a la ruralitat catalana. I la solució existeix. Si algú d’ells em nega les solucions que aporto és que “dorm a la palla” o cobra el sou sense necessitat de pensar. Per tant, no ens caldria córrer tant ni gastar tants diners públics per apagar els focs forestals.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari