L’embarcador de Tortosa ha servit aquest dimecres al matí d’escenari des d’on s’ha presentat el programa del ‘3/4 de Mil·lenni. Consolat de Mar’, un conjunt d’accions i activitats amb què el Consolat vol commemorar els seus 750 anys d’existència i tornar a col·locar-se dins l’imaginari col·lectiu actual del conjunt de la societat catalana, com a institució viva, plena d’història, de present i de futur, i difondre i promoure l’orgull col·lectiu que significa haver creat una institució amb set segles i mig d’història. L’acte inaugural tindrà lloc el 24 d’octubre a la capital del Baix Ebre. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha descrit el Consolat de Mar com l'”aportació més important de Catalunya a la civilització occidental”.
La roda de premsa ha estat a càrrec de l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roige; el cònsol major del Consolat de Mar, Jordi Domingo; el comissari de la celebració dels ¾ de Mil·lenni, Marçal Girbau; i la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró.
Ciuró ha descrit el Consolat de Mar coml’aportació més important de Catalunya a la civilització occidental, per la seva condició d’ens pioner en el foment de la mediació i la resolució alternativa de conflictes comercials, des del seu naixement, en plena edat mitjana.
Així, reconeix el ‘Llibre del Consolat de Mar i el Llibre de les Costums de Tortosa’ com “uns documents escrits en català d’un altíssim valor històric, els quals destaquen que Catalunya és terra de pau i treva des de sempre, i que busca el pacte i l’acord gràcies al seu caràcter obert, emprenedor i dialogant”.
L’alcaldessa ha encetat el seu discurs agraint a la Generalitat el reconeixement com a commemoració de govern de l’aniversari dels 750 anys del ‘Llibre de les Costums de Tortosa i Costums de la Mar’. Per a l’alcaldessa, és molt important de posar en valor la contribució de Tortosa en la regulació del dret marítim i comercial medieval català, origen del dret marítim internacional d’avui.
“Sent el ‘Llibre de les Costums’ el primer codi jurídic escrit en català, demostra fins a quin punt el català marcava les relacions amb els òrgans de justícia; la commemoració dels 750 anys és una oportunitat per demanar més presència de la llengua als jutjats, ja que actualment només un 1% de les sentències es dicten en català”, destaca Roigé.
D’altra banda, el cònsol major Jordi Domingo s’ha volgut centrar en la tasca del Consolat de Mar i la importància de la mediació des del prisma històric i polític, i ha explicat els objectius que persegueix l’any commemoratiu. Domingo ha manifestat que la iniciativa vol aprofitar l’ocasió per difondre i explicar la història gairebé mil·lenària de l’ens, la importància de les seves contribucions i aportacions al comerç, el dret, la pau o la diplomàcia a escala mundial, així com el rol actual del Consolat de Mar.
Així mateix, a través dels actes commemoratius dels set segles i mig d’història, també vol reprendre i reforçar les relacions amb les institucions i empreses dels altres territoris de llengua catalana que també van tenir Consolat de Mar. Així mateix, un altre objectiu és establir noves relacions internacionals amb institucions, empreses, ciutats i països d’Europa i del món que històricament van ser seu de consolats de mar, per tal de contribuir a l’obertura de nous mercats per a les empreses del país.
De fet, el Consolat de Mar ja treballa per tornar a esdevenir un referent a tots els territoris de llengua i cultura catalanes. Per al cònsol major, “els ¾ de Mil·lenni han de servir per a posar en valor, nacional i internacional, el nom del Consolat, el seu passat, els objectius, però, sobretot, el seu futur”. De la mateixa manera, ha posat en relleu que “els valors reals d’avui en dia en moltes ocasions ens han fet fer salts enrere, però a partir d’aquests 750 anys volem reivindicar que ens queda un futur importantíssim per treballar per la mediació, la concòrdia, l’eficàcia i la pau”.
Finalment, el comissari de la commemoració, el filòleg Marçal Girbau, ha enumerat les actuacions i actes que es preveuen desenvolupar, i ha remarcat el caràcter original del programa d’activitats, per la voluntat d’unir cultura, economia i mediació sense fissures. Per a Girbau, la celebració “vol ser un paraigua de país on tothom es pugui sentir representat sota els pilars de llengua, cultura, país, mediació, promoció del comerç i internacionalització de les institucions”.
Calendari i esdeveniments
L’any commemoratiu ‘3/4 de Mil·lenni’ s’encetarà amb un acte inaugural el 24 d’octubre vinent a Tortosa, i es preveu que s’allargui fins a la tardor del 2023. Entre les activitats programades durant l’any, s’hi inclou una exposició historiogràfica, la producció d’un documentari audiovisual per a la televisió, l’edició de material educatiu que serà difós i posat a disposició de les escoles i instituts del país, l’organització de diversos simpòsiums universitaris, el disseny d’un videojoc interactiu que acosti la història de la institució al públic més jove, o una acció gastronòmica, entre d’altres.
Precursor del dret marítim a la Mediterrània
El Consolat de Mar és una institució secular que sorgeix a Barcelona en plena Edat Mitjana. Es calcula que entre 1258 i 1282 es va crear el primer Consolat de Mar de l’antiga Corona d’Aragó, una institució que seguidament seria replicada arreu de la Mediterrània. El Consolat de Mar naixia amb l’objectiu d’establir i exercir el dret marítim català i de les zones d’influència de la Corona d’Aragó, a fi de tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Fes el teu comentari