Les antenes de Mont Caro: quan la tele baixava del Port

Desastre digital a casa: no puc veure la tele. No funciona internet, ni wi-fi, ni res. Al telèfond’atenció al client em parla una màquina que finalment diu que no m’entén i talla la comunicació. Truco al servei tècnic que em remet a una pàgina web (però si no tinc connexió!). Pel mòbil m’atén un xat automàtic, un algoritme, un bucle absurd d’una màquina que diu que ja està tot arreglat i em torna a despatxar. No hi ha cap persona a l’altre costat. 

Per això ara me’n recordo de les teles del segle passat. Els inicis del món televisiu són primitius, però les coses s’arreglen ràpid: dos o tres cops fets amb la mà oberta sobre la caixa de l’aparell –pam, pam, pam!– i les vàlvules es posen al puesto i la pantalla es torna a il·luminar. La llàstima és que en aquella època només tenim una televisió amb dos cadenes (TVE1 i TVE2). A les comarques de l’Ebre només en veiem una, la primera cadena, que és el VHF¹. Tothom diu que això és perquè a Caro encara no hi ha “repetidor” de la segona cadena, que és la UHF².  Les teles d’aquells temps tenen una rodeta de selecció de canals amb un munt de números, però a l’Ebre només podem veure un canal! 

A la gent de l’Ebre ens resulta impossible recrear al pensament la silueta del Port sense les antenes de Caro, així que ara us parlo de la tele que baixa del Port.  Comencem pel principi.

La primera emissió televisiva³ a l’Estat es fa el 1948 a la Feria Internacional de Muestras de Barcelona. Temps després, el 28 d’octubre de 1956, a les 20:30 hores, Televisión Española emet per primera vegada. És una programació amb tot l’estil del règim: missa, discursos oficials, bailes regionales i dos NO-DO⁴. S’emet des d’un edifici al Paseo de La Habana de Madrid per als 600 televisors que hi a l’entorn de la capital. Caldrà fer una xarxa d’antenes repetidores per les serralades de tot l’Estat per a poder distribuir el senyal de radiotelevisió. 

El Gobierno afavoreix l’expansió de la televisió amb un concurs públic per a fabricar un televisor econòmic amb un preu màxim de 10.000 pessetes (una tele de l’època pot costar de 24.000 a 32.000 pessetes). També facilita por Decreto que els llogaters de pisos puguin tindre permisos dels propietaris per a instal·lar antenes receptores als edificis. El règim afavoreix la creació de Teleclubs, sobretot al medi rural, com a punts de reunió per veure la tele. 

El 1957 es construeixen les estacions d’enllaç de Madrid a Barcelona⁵  i fins el 1962 es van fent les emissores i enllaços per cobrir la resta de la península i les illes⁶. La programació al principi és només de les 8 a les 12 de la nit – excepte el dilluns que hi ha descans-  per a les 12.000 teles que hi ha. El 1959 ja hi ha 90.000 televisors a l’Estat que permeten que dotze milions de persones vegin la tele. 

El cim de Caro té només una gran fita de pedra fins el 1955, any en que la UEC-Tortosa construeix un monòlit dedicat a la Verge de la Cinta. Poc després, el 1959, s’inicien les obres del repetidor al seu costat.  El Director General de Radiodifusión y Televisión visita el cim i inspecciona les obres del repetidor provisional que permetrà una millora en la recepció a València. També es fan obres d’abastament elèctric des del Mascar. 

El gener de 1960 acaben les obres i ja està tot llest. Sembla que poc després una ventada molt ebrenca tomba l’antena que cau molt a prop de la Verge. Es rep el senyal des del Tibidabo (Barcelona) igualment com ho fan el repetidor de Garbí (València) i el de Puig Major (Mallorca). 

El 1966 es fan obres per augmentar la potència. Els treballs són penosos i llargs per la dificultat d’accés al cim. Fins i tot l’Exèrcit cedeix un helicòpter pel trasllat dels materials. Aquell any Franco visita Tortosa per inaugurar el Monumento a los Caídos a l’Ebre però no puja a Caro. Segurament prefereix inaugurar l’ampliació de potència dins d’una gran escenificació a nivell estatal. El 18 de juliol⁷ de 1967 el Caudillo entra a un saló del Palacio del Pardo a Madrid on hi ha una taula de comanaments elèctrics. Prem els botonets un darrera l’altre i així inaugura una ambiciosa ampliació d’emissores i enllaços de ràdio i televisió⁸. La mateixa maneta que signa condemnes a mort va connectant els nous enllaços de Prado del Rey (Madrid) amb Miramar (Barcelona), amb Sollube (Bilbao) o Guadalcanal (Sevilla). També connecta noves emissores al Sàhara, Guinea Equatorial, Villadiego (Burgos), etc. Acaba aquesta ingent feina prement el botó per connectar diversos reemissors, entre altres el repetidor del Mont-Caro que multiplica per deu la seva potència per cobrir millor la província de Tarragona, Saragossa i Terol. 

Són anys d’activitat al Port. El 1967 s’inaugura el nou refugi de la UEC; es constitueix una Comisión Pro-Puerto Tortosa-Beceite⁹ i es declara la Reserva Nacional de Caza de los Puertos de Tortosa y Beceite. També hi ha un projecte de Polígono Turístico en Partida Cova Avellanes. És preocupant l’accés a les antenes. En més d’una ocasió les pluges torrencials malmeten el camí de terra, estret i costerut, i no es pot arribar ni des del Cargol ni des de Fredes. Els encarregats dels generadors elèctrics han d’abandonar el seu lloc de treball en alguna ocasió. Fins i tot el repetidor deixa de funcionar. En altres ocasions el tècnics es queden aïllats. L’any 1969 ja es construeix una pista nova i el 1971 es reuneixen Diputació i ajuntaments per tractar sobre el projecte del camí des del Mascar. Tinc entès que la pavimentació total de la carretera del Port no arribarà fins el 1983.

El 1977 ja s’emet completament la programació en color (des del 1973 es feien alguns programes). A moltes cases continuem en blanc i negre alguns anys més. La programació de TVE1 comença al migdia fins la mitjanit. TVE2 arriba a l’Ebre el 1977 i emet de 19.30 fins a mitjanit. El 1983 ja emet TV3 i encara molts recordem a la família Ewing de Dallas¹⁰ parlant en català.  

Quan apareixen les televisions privades, el 1988, el transport de senyals de ràdio i televisió que feia Televisión Española s’encarrega a la nova empresa RETEVISION. Després de compres, especulacions i absorcions ara ho fa CELLNEX TELECOM (membre de l’IBEX35). 

Tot això ja és història: la tecnologia analògica de Caro no existeix, ara és digital. S’han tret i s’han posat antenes. Ara ja no hi són els masovers (“los caseros”), ni el xofer, ni els tres tècnics, ni els tres vigilants. Tampoc estan les cabres que rondaven sempre per les antenes… 

Bé, ara continuo a casa sense tele i això que estic a l’era de la tecnologia digital!. Vaig a queixar-me al meu proveïdor i em marcaré un farol: demanaré la baixa i potser així algú em trucarà. Un ésser humà, espero.

*FERNANDO JAIME SOLER.

Agraïments:

Joan Ramirez, Michel Otero, Carme Àlvarez, Pere Panisello Tafalla.

Notes:

1. VHF vol dir Very High Frequency: freqüència molt elevada de les ones radioelèctriques (30-300 MHz).
2. UHF vol dir Ultra High Frequency: freqüència molt més elevada de les ones radioelèctriques (300 MHz a 3 GHz).
3. Hi ha experiències prèvies de transmissió de fotografies des de Berlin a Barcelona l’any 1929. També els nazis van fer mostres de televisió a Burgos el 1938, en plena guerra.
4. El NO-DO és el noticiari propagandístic franquista que s’exhibeix als cinemes abans de cada pel·lícula entre 1942 i 1981. Va inspirar-se amb els noticiaris nazis i feixistes italians.
5. Chamartin (Madrid), Trijueque i Maranchón (Guadalajara), Inogés i La Muela (Saragossa), Alpicat (Lleida), Bellmunt i Tibidabo(Barcelona).
6. Navacerrada, Bola del Mundo, Dos Castillas (Madrid), Mallorca, Sollube (Biskaia), Guadalcanal (Sevilla), Monte Pedroso (Santiago de Compostela), Aitana (Alacant) Gamoniteiro (Oviedo), Izaña (Tenerife).
7. El 18 de julio és una data rellevant perquè el règim commemora el cop d’estat encapçalat pel General Mola que origina l’esclat de la guerra civil. Fins i tot, per a reforçar l’adhesió al règim s’instaura una paga extra als treballadors.
8. La Vanguardia Española, 19-7-1967. Tretze  emissores de FM de Radio Nacional d’Espanya, dos emissores d’ona mitja al Sàhara, una a Guinea Equatorial, dos emissores de la primera cadena de TVE, dos emissores de la segona cadena i 20 reemissors de televisió.
9. La Comisión ProPuerto de Tortosa-Beceite la forma l’Ajuntament de Tortosa, el Delegat de la Unió Excursionista de Catalunya y el Delegado de Juventudes per a promoure el turisme, revaloritzar la muntanya i coordinar administracions, entre altres coses.
10. Dallas va ser una sèrie americana emesa per TV3 del 1983 al 1992. Va significar una fita en la difusió i utilització del català als mitjans.

Bibliografia:

CARACTERISTICAS DE LA RED DE EMISORAS DE TELEVISIÓN EN ESPAÑA. ROMEO LÓPEZ, JOSÉ MARIA. 2018. VI Congreso TICCIH-España (Comité Internacional para la Conservación y Defensa del Patrimonio Industrial).

HISTORIA DE TELEVISION ESPAÑOLA. MONTES FERNANDEZ, FRANCISCO JOSÉ. Anuario Jurídico y Económico Escurialense. Real Centro Universitario Escorial-Maria Cristina. 2006.

CINGLES, Butlletí Informatiu del Parc Natural dels Ports, número 6. Roquetes, 2016.

MISCEL·LÀNIA DEL PORT. Àngel Solà i Trilles i Àngel Solà i Vidal (coord.) Comissió de Festes del Port, 1989. Edició de l’autor.

50 ANYS DEL MONUMENT A LA VERGE DE LA CINTA AL CIM DE CARO. Aurora Bau i Esteban Albacar. Editorial Cinctorres Club, 2005.