L’il·lustrador roquetenc Ignasi Blanch presentava este dimarts el seu cartell per a les festes de la Cinta. A la mateixa plaça de l’Ajuntament, Blanch i el també dibuixant Fermín Solís es van poder conèixer en persona, amb motiu d’un viatge familiar que l’il·lustrador extremeny estava fent per Catalunya. Solís és molt conegut per haver sigut finalista del Premio Nacional de Cómic amb la novel·la gràfica ‘Buñuel en el laberinto de las tortugas’, que va ser adaptada al cinema i que va rebre diversos premis internacionals, entre els quals el Goya a la millor pel·lícula d’animació, l’any 2020. Recentment, també ha publicat la sensacional ‘Medea a la deriva’, que en este cas té una adaptació teatral.
Però el motiu de la connexió entre Blanch i Solís és un altre. I té molt a veure amb la primera incursió de Solís en la novel·la. ‘Algún día dejaremos de hacer sombra’ és una història escrita en primer persona, sobre un adolescent desorientat i avorrit, Matías Hudson, que durant un estiu obre els ulls al món, quan coneix l’esbojarrada i fascinant Estar. És l’estiu del 1990 i els dos joves emprendran un viatge des d’Espanya fins a Berlín, una ciutat que bull de cultura després de la caiguda del Mur, sense saber que pel camí també aniran enderrocant-se els seus murs. Escrita com si fos un diari personal, tot i que en realitat és un treball d’institut perquè Matías ha suspès una assignatura, ‘Algun día dejaremos de hacer sombra’ és també el nostàlgic retrat d’una època, en què les cançons que marcaven la nostra educació sentimental encara es gravaven en una cinta de cassette. Evidentment, la novel·la de Solís té una imprescindible banda sonora, amb una llista a Spotify.
Per la seua banda, Blanch residia a la capital alemanya quan va caure el mur de Berlín, i va ser escollit com a únic representant d’Espanya en el projecte internacional de l’East Side Gallery. Allà s’hi conserva el seu mural ‘Parlo d’amor’, del qual tenim una rèplica a Roquetes. Per tant, Blanch apareix indirectament a ‘Algún día dejaremos de hacer sombra’, i Solís va contactar amb ell a través de les xarxes socials mentre escrivia la novel·la, durant el confinament. Ara que Solís ha fet un viatge per Catalunya passant per Tortosa, la casualitat va fer que ell i Blanch es coneguessen en persona a la plaça de l’Ajuntament.
Dilluns a la nit, Solís sopava amb nosaltres al Forn de la Canonja, on hi ha emmarcat un dibuix que Blanch va dedicar a la gent dels diLlums d’Arts al Forn. Va fer una fotografia de l’obra de Blanch i va etiquetar-lo a Instagram. El roquetenc va veure de seguida que l’extremeny estava a Tortosa: van parlar-se i van poder quedar per l’endemà, perquè Blanch hi presentava el cartell de festes de la Cinta. Aquella mateixa nit vam portar Solís a veure les escultures creades per Blanch per al nou passeig de les Cultures, al barri del Castell. I dimarts al matí, els dos il·lustradors es trobaven per primera vegada en persona. Calia immortalitzar el moment en què van trobar-se dos dibuixants enormes.
però sobretot de novel·les gràfiques com ‘Buñuel en el laberinto de las tortugas’ o ‘Medea a la deriva’, entre d’altres. // G.M.
Fes el teu comentari