L’oïda és l’encarregada de transmetre els sons al nostre cervell, per tal de que aquest pugui identificar-los, processar-los, i interpretar-los. Aquesta transmissió es realitza a través de les tres parts de l’oïda: part externa, mitja i interna. Tot i que les parts més rellevants per sentir són l’oïda mitja i la interna, la salut de l’oïda externa és també fonamental per al benestar auditiu.
Els pírcings a les orelles o en qualsevol altra part del cos, tot i que fa molt que existeixen, són una moda que s’ha incrementat en els últims anys. Però és important que abans de realitzar una perforació per a un pírcing siguem coneixedors dels riscos als que ens exposem, i també que hem d’elegir un establiment on es compleixen totes les normatives vigents, que garanteixi totes mesures higièniques sobre els instruments. També que informe de les maneres de realitzar la perforació, i que expliqui quan i de quina manera hem de cuidar la ferida.
Quins són els riscos de portar un pírcing a l’orella?
A part dels símptomes comuns i passatgers, com poden ser inflamació de la part on s’ha perforat, envermelliment i dolor, pot ser que també sorgeixi alguna complicació de les que a continuació detallem:
-Inflamació o infecció cutània. Per falta d’higiene. Atenció, un pírcing també es pot infectar al cap dels anys, a causa d’una mala higiene.
-Cicatrius: depenent de com sigui la pell, tardarà més o menys en cicatritzar, i pot deixar o no alguna marca.
-Hemorràgia: en alguna zona on hi hagi major circulació sanguínia.
-Transmissió de malalties i al·lèrgies, als materials utilitzats.
-Pericondritis. Aquesta és una de les infeccions més comuns relaciones amb els pírcings al cartílag de l’oïda. Afecta la capa que recobreix al cartílag auricular i és degut a que al perforar el cartílag la barrera de protecció de la pell es trenca, comprometent la salut del teixit de la pell, al convertir-se en un pas per a las bactèries.
El lòbul de l’orella és la zona tradicional de perforació, i la perforació en aquesta zona té menys riscos per a la nostra salut auditiva. Si més no, s’està fent més popular el pírcing al cartílag, que a diferencia del lòbul és un lloc més arriscat. El principal motiu és que es tracta d’un teixit menys sanguini i en conseqüència existeix un major risc de infecció. A més a més, mentre que el lòbul tarda en cicatritzar en un màxim de dos mesos, la cicatrització del cartílag pot durar entre quatre mesos i un any.
Els pírcings, a més a més, no deixen de ser un obstacle per a l’adaptació de pròtesis auditives, en el cas que hi hagi una pèrdua auditiva, i a l’hora de l’adaptació és necessari realitzar motlles a mida, subjeccions… Això ens crea dificultats a l’hora de poder realitzar-los, i que quedin correctament adaptats.
Si ja estàs decidit a posar-te un pírcing, recomanem que te’l realitzi un professional, sota tots els protocols necessaris per garantir la salut de les teves oïdes, així com també que t’assegures que no tens cap tipus d’al·lèrgia al material del pírcing, i que et cuides i cures la ferida seguint les indicacions donades.
*ISA GIMENO ARASA és audiòloga.
Fes el teu comentari