Les altes temperatures de l’estiu han avançat moltes collites. Però entre totes hi ha alguna que predomina i és la collita de la garrofa. Tot i que enguany també influeix el gran nombre de robatoris que es produeixen al camp. Els alts preus assolits per aquest llegum ha disparat els furts de manera exponencial. Amb aquests preus, més d’un pagès encara es deu penedir quan va arrancar els garrofers i plantà oliveres o tarongers.
El cert és que és curiós el tema dels preus de certs productes de béns i serveis, i la garrofa és un d’ells. Un producte que fa dos anys es pagava a 20 cèntims per quilo i ara festeja els dos euros. Per altra banda, la creu continua essent el preu de l’oliva, que encara que va remuntant no sembla que arribe a preus extraordinaris. Ni la sequera ni la guerra russa-ucraïnesa no han influït gaire en el preu del litre d’oli. Els pagesos de la nostra zona continuaran produint a preus de cost, i més, si no poden traslladar l’increment dels productes necessaris per a la seva producció: adobs, fungicides, herbicides…
El tema de la inflació dels béns i serveis té delicte, essent un tema surrealista que pertany al món de l’economia, però també al món racional. Ben bé i pensant-ho bé, l’economia pertany a aquells conceptes del món de les idees que els humans ens agrada embolicar. El problema, ens agradi o no, la inflació és com les bruixes, de creure no crec, però hi haure sí que n’hi ha. I lamentablement, després de trenta anys, aquesta ha tornat a aparèixer i de manera descontrolada. Concretament, amb dos dígits, com aquell que no vol la cosa.
El descontrol dels preus indica un hivern social molt dur. L’extrema dreta a Europa s’arma d’arguments i els partits tradicionals encara no han vist les orelles al llop.
El fet és que estos preus elevats de la garrofa i la gran quantitat de robatoris ha fet que el “tio Guatxes” prepari el carro, el matxo, la cadira de muntar, els cabassos i sacs i que se’n vagi a la garriga a plegar les garrofes. Abans d’arrancar, passa a saludar el “tio Corretger”, i a veure si ha arreglat unes corretges que necessita per al matxo. Allí es troba Camal, que també està preparat per anar-se’n a la garrofa. “És una oportunitat per fer quatre euros i aguantar el cop de la pujada de preus”, exclama Camal. El “tio Guatxes” també afirma el mateix: “Este any la garrofa ens permetrà arribar a Nadal, però si la cosa no canvia tindrem un hivern molt dur, moltes famílies comencen a patir per arribar a final de mes”. “Lo Corretger”, com sempre, estos temes d’economia i enfrontament social no li acaben d’agradar. Realment, com existencialista convençut, li costa entendre els problemes econòmics i polítics. I els aconsella que se’n vagin a la garrofa i que no el maregen en estos temes tan estranys, afirmant: “De pitjors hem passat i hem sortit”
Aquest matí, el Valent encara està al llit. De fet, fins a les nou de matí no s’aixeca, no porta pressa, jubilat per invalidesa té estes coses. Però segur que li hagués agradat fotre basa. Quan un no sap el que fer, qualsevol tema és interessant. I este mes la veritat és que hi ha uns quants per discutir, per parlar i fins i tot barallar-se. La proximitat de les municipals fa despertar passions. I aquí a l’Ebre, comença a caldejar-se, i això que per ara no es poden cremar rames de residus vegetals dels treballs agrícoles. Segur que és un bon tema per a discutir per als quatre amics rapitencs, sobretot, aquesta setmana que ha estat en boca de tots els pagesos i un grapat de polítics.
Fes el teu comentari