El fotògraf Rafael Ricote ha reprès, per segon any consecutiu, el curset de Divendres Fotogràfics a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. I aquest inici de temporada va estar marcat per la presència d’en José Luís Ricote, el seu germà, que va impartir una conferència magistral sobre fotografia astronòmica, la seva gran passió.
Tot i no ser astrònom ni fotògraf de carrera, l’aprenentatge que Ricote acumula a les espatlles és, a aquestes alçades, molt més que el que podria acreditar qualsevol títol universitari. Un enamorat de l’Univers que, després d’anys de formació autodidacta i d’impartir cursets al Parc Astronòmic d’Osca, decidí construir-se el seu propi observatori astronòmic a un poblet no gaire llunyà de Terol.
I així, estalviant de mica en mica, ha aconseguit anar incorporant material cada cop més professional amb telescopis de fins a 3.000€.
Ricote explicà que els inicis de la fotografia astronòmica estaven lligats a les càmeres rèflex, indispensables per poder realitzar aquest tipus de fotografies. No obstant, al cap d’uns anys es van adonar que aquestes es sobreescalfaven massa i les imatges tenien molt de gra. Per això es van començar a fabricar les actuals càmeres astronòmiques.
El fotògraf explicà que anys enrere la fotografia astronòmica era una feina força esclava, ja que, t’obligava a passar moltes nits a la intempèrie esperant una bona fotografia i havent de dormir al cotxe. Ara, encara requereix molta paciència i moltes nits de sacrifici, però l’automatització de la feina i el fet de poder controlar els telescopis de forma remota, ha permès millorar-ne les condicions.
Però, de fet, les fotografies preses pels telescopis abans del seu adequat procés de processat no són com les veiem a Internet o als llibres. Per citar un exemple, el telescopi espacial Hubble fa sempre les fotografies amb un color que passa per les diferents tonalitats del verd, a causa de la seva composició amb SHO. Per fer un seguiment a una galàxia o una nebulosa, durant una nit, el telescopi espacial es pot arribar a reenfocar fins a vint vegades. Un cop es tenen totes les preses, aquestes s’han d’apilar en capes al laboratori mitjançant un softweare de processament i s’acaba de polir amb el mateix programari que usa la NASA, el PixiInsight.
I per Ricote, aquest tipus de fotografia és menys agraïda que la modalitat de fotografia planetària, que cada any està guanyant més adeptes. Així doncs, en el cas de la dels planetes, els telescopis que s’utilitzen són més barats i pots fer les fotos qualsevol nit de l’any, independentment de la situació de la lluna. A més, en comptes de temporitzadors, s’usa la tecnologia dels vídeos 4K que permet seleccionar el frame de vídeo escollit per tal d’obtenir la fotografia.
Durant la sessió, José Luís Ricote va mostrar imatges de les galàxies més conegudes com l’Andròmeda o la M42. Així com també les nebuloses d’Orió o Roseta, entre d’altres.
Aquesta només és la història d’un home autodidacta i de ment inquieta que decidí aprendre i recercar allò que l’apassionava. La història d’un fotògraf astronòmic que un dia somià d’arribar a l’Univers i que, al final, ha anat més enllà enduent-se, cada nit, bocins de cel al seu increïble arxiu fotogràfic amb el que competeix a nivell internacional i ha guanyat diversos premis.
Fes el teu comentari