Finalment, dimecres es debatrà al Parlament si es fa lectura única de la proposició de llei del PSC que modifica el Fons Nuclear, segons han explicat els presidents comarcals del Baix Ebre, el Priorat, el Baix Camp, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre. Això permetrà als alcaldes nuclears esmenar la modificació normativa i aquest dilluns s’han reunit per consensuar els acords i conclusions que es faran arribar als grups parlamentaris perquè prenguin “contingut d’esmena”. Exigeixen que no s’ampliï el radi d’implementació del Fons Nuclear, que no es canviï l’òrgan de governança i que no es vinculi als pressupostos. “Ens podem trobar que s’ampliï el nombre de municipis i no el capital”, ha advertit Xavier Faura, president del Baix Ebre.
El plenari del Parlament d’aquesta setmana debatrà la tramitació en lectura única de la proposició de llei del PSC per modificar, pel que fa al Fons de Transició Nuclear i la creació del seu òrgan de govern, l’article 8 de la Llei 5/2020, del 29 d’abril, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic i de creació de l’impost sobre les instal·lacions que incideixen en el medi ambient. El debat permetrà guanyar uns dies per presentar esmenes, com han explicat els presidents comarcals als alcaldes, en una reunió a Móra d’Ebre aquest dilluns.
Com ha apuntat la presidenta de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, a la trobada s’hi havia convidat a tots els alcaldes dels pobles a un radi de 20 quilòmetres de les centrals nuclears, però Carim ha lamentat que hi ha hagut “absències importants”. De fet, les alcaldies de municipis governats pel PSC o Junts no hi han assistit.
Més recursos sí, més radi no
Els alcaldes han tornat a rebutjar la proposta d’ampliar el radi d’implementació del Fons de Transició Nuclear perquè “desvirtua” la finalitat de l’impost i torna a deixar al marge “la discriminació positiva” que s’havia aconseguit aplicar. “Eren fons destinats a revertir en els territoris de les centrals nuclears i en els pobles que tindran més afectació directa amb la desnuclearització, com es fa en tots els països de món”, ha reivindicat Gemma Carim, presidenta de la Ribera d’Ebre. També la presidenta de la Terra Alta, Neus Sanromà, ha defensat que es beneficiï “les zones més desfavorides, que perdran ocupació” amb el tancament de les nuclears, i que són “zones petites” que no poden competir.
Encara que els pobles del Penta 1 mantinguin els 24 milions d’euros inicials, els presidents comarcals defensen que ampliar la xarxa d’impacte del Fons als municipis a un radi de 30 quilòmetres, i incloure Reus, Vila-seca, Salou o Tortosa, els deixa desavantatjats. “Els que necessitem inversions i que comencin a passar coses és en aquesta zona, que no som competents perquè no passa l’autopista a peu dels polígons i tenim moltes mancances per la distància”, ha reivindicat. “Si posem diners a qualsevol polígon industrial, al Molló o Camposines no vindrà ningú”, ha assegurat el president del Baix Ebre, Xavier Faura. “El benefici ha d’estar si venen al costat de les nuclears, no a qualsevol lloc”, ha afegit.
Faura ha advertit que la proposició de llei per ampliar el radi d’impacte del Fons Nuclear és “una disposició normativa diferent”, al fet de demanar que es destini un 50% al territori (60 MEUR) en lloc de 20% (24 MEUR). Faura ha reconegut que no s’oposen a què els recursos “creixin”, “com més diners vinguin, més contents estarem”, ha dit, però ha assenyalat que dependrà de tenir uns nous pressupostos. “Ampliar la distància, res té a veure amb l’ampliació del ‘quantium’. Ens podem trobar amb la paradoxa i la peculiaritat que ampliem els pobles, però no el capital”, ha alertat.
“Respecte” a la feina feta
Els presidents comarcals han assegurat que la proposició de llei dels socialistes suposa “un menyspreu” a la feina feta els últims mesos quan es podria haver esmenat el reglament del Fons Nuclear. “Podrien haver presentat al·legacions per millorar-ho o si hi havia alguna cosa que no els hi quadrava i hauríem continuat treballant amb consens del territori”, ha dit Rosa M. Abelló, presidenta del Baix Camp. “Estàvem a portes de disposar dels diners per fer una bona feina. Perdem 24 MEUR que podrien estar per fer coses. Això no és normal quan s’havia fet bona feina i els diners estaven pressupostats, no té gaire sentit”, ha afegit el president del Priorat, Xavier Gràcia. “No ens podem permetre tornar a dormir-ho i perdre aquesta oportunitat”, ha insistit Carim.
Fes el teu comentari