Mari Chordà acaba de publicar un nou poemari, ‘No com un so’, que ha editat Godall Edicions. L’artista i activista ampostina presenta el recull este dimecres al vespre a la llibreria La Irreal de Tortosa. De la mateixa manera, el cap de setmana també hi haurà dos presentacions a Amposta: dissabte al matí, al local Lo Llar, i diumenge al matí, amb un recital dins del festival Femme In Arts del centre d’art Lo Pati, a la mateixa plaça que porta el nom de Mari Chordà. “Amb bruixes que aniran amb graneres. En fi, molt ampostí”, ha dit Chordà durant una entrevista a Canal 21 Ebre.
‘No com un so’, que arriba després de més de 20 anys de silenci, és un poemari en què estan molt presents el paisatge i la geografia del Delta, però també la dels cossos, amb versos farcits d’erotisme contingut. També amb pinzellades de la ironia de l’autora, que de vegades es mira el desamor i la pèrdua des de la tranquil·litat de qui ha viscut molt; de qui s’ha refet i ha renascut, al llarg dels anys. “De vegades, estàs fent una cosa molt dura i no pots ni posar ironia, perquè és tot terrible. Però si es pot, està bé, perquè entra més al coco del personal”, ha assenyalat Chordà. “Vaig fer un ‘no’ durant 20 anys, perquè vaig estar casada amb un pintor i em va anar molt malament. Vaig avorrir l’art, vaig llançar els pinzells i no en tenia ganes. Però, en sec, te tornes a incorporar a la vida amorosa i penses que no cal portar la història més enllà, perquè això te talla possibilitats de tot tipus”, ha recordat.
Referent de la lluita feminista a Catalunya, en més d’una ocasió Chordà ha dit que ella va patir “terrorisme domèstic”. En este sentit, ha defensat la necessitat de commemorar el 25-N per acabar amb la violència masclista. “Sembla mentida que això no haja canviat. Te trobes dones assassinades, no només maltractades, gairebé cada dia”, ha lamentat l’artista, que s’ha mostrat pessimista sobre l’eliminació de la violència envers les dones, tot i la major conscienciació social sobre el tema.
Chordà ha fet 80 anys i enguany ha rebut diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi o el fet de ser la pregonera de la festa major d’Amposta. Un episodi que va ser molt sonat, per la seua crítica oberta a les festes amb bous. “De moment, em vaig disgustar molt, perquè jo no veia que la gent s’aixecava i se n’anava. Però sí que vaig adonar-me que al final la gent aplaudia molt, i vaig pensar: ‘queda’t amb això’. Però una mica més i la família de la pubilla del Bou Capllaçat me surren”, ha conclòs.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari