Una de les coses que tinc més clares a n’esta vida és que hem de ser feliços. Tot allò que ens omple no ho hem de deixar, és més, o hem de cuidar, o hem de viure o hem d’estimar.
Esta reflexió pròpia, que és vàlida per a moltes coses, la vull fer en relació a la Tuna, a la Tuna Folk, a la nostra tuna. En més d’una ocasió, i no fa tant, em veia fora d’este grup, per voluntat pròpia o circumstàncies, em molestava. Jo que havia invertit tantes hores i en molt de gust per l’associació, volia marxar, no estava agust personalment.
Per sort, totes les coses van tornar a la normalitat – pandèmia inclosa -, i gràcies sobretot a mons pares, mon germà – tuno – , i també a l’escalf dels companys, simplement amb el fet d’actuar, una de les coses que més m’omple, que més vida em dóna, la Tuna, em segueix donant energia, segueixo com a tuno amb més força que mai i per molts anys!
Esta Tuna, que he tingut la sort de veure nàixer, ara ja fa vint anys, gràcies a l’impuls d’un grup de pares, entre ells, altre cop s’ha de nombrar i agrair a mon pare i ma mare.
Als inicis, simplement era una activitat escolar que amb el pas del temps ha anat creixent i evolucionant de manera positiva. L’any 2006, de manera oficial entro a la Tuna, malgrat que durant els quatre anys de vida del grup, ja l’havia seguit perquè mon germà i ja estava dins, i moltes de les cançons les coneixia de casa, per mons pares i per ma iaia Teresa.
L’any 2007, lamentablement, va caldre carregar la guitarra a l’esquena i tornar a fer el camí, Jordi, un molt bon amic i tuno, ens va deixar per sempre. Per això, vull enviar una forta abraçada i agraïment a Àngels i Andrés, pares de Jordi, que sempre han seguit la Tuna, i ella, com des del primer dia, segueix sent la nostra modista.
Com tot a la vida, el grup va creixent, evolucionant, fins assolir la seua maduresa, ja fa deu anys, on es va decidir posar el nom de Tuna Folk. Un grup de música, que va començar com quelcom escolar, ara ja actuava arreu del territori de l’Ebre, Franja d’Aragó i Nord de Castelló. I a més de cantar Clavelitos, entre altres de tuna, anàvem ficant cançons d’arrel, pròpies, d’arreu del món i fins i tot reggaeton!
Alguns dels moments destacats de la història de la Tuna: l’any 2015 amb la gravació del nostre primer CD “Xalem fent música”; la festa dels nostres 15 anys amb més de 12 hores de música (Gaiters de l’Aguilot, Banda Municipal de Música de Tortosa, DjBbto, entre d’altres) i la Primera Trobada de Tunes a Tortosa (Tuna Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i la Tuna Femenina de Dret de la Universitat d’Alacant); participació en quatre edicions a Festa del Renaixement; concert conjunt amb la Banda de la Lira Roquetense l’any 2021, recreació del pas de l’Ebre a Campredó i actuació nostra al Circ Raluy al 2022.
I este any que es compleixen vint anys del nostre naixement, volíem fer alguna festa de celebració, però com fins quasi l’estiu la situació encara era inestable, vam decidir sortir de les nostres terres. Teníem dos opcions: Maastricht, on hi ha tuna masculina i femenina, que havien de venir pels 18 anys nostres i no va poder ser per la pandèmia, o Salamanca, cuna històrica de Tunes.
I sí, del 8 a l’11 de desembre vam marxar a la ciutat salmantina on vam fer turisme i Tuna, cantant a la Plaza Mayor i amb la Tuna Universitària i la Tuna Femenina de Medicina de Salamanca. Vam aprendre molt, però també vam ensenyar molt, com a La Perla Preciosa, la Rumbeta Agraïda, Fum Fum, De Roquetes Vinc o el Carrilet de la Cava.
També agrair als col·laboradors que han fet possible este viatge: l’Ajuntament de Tortosa, Consell Comarcal del Baix Ebre, UNED Tortosa, Mulet Hidalgo, Povill Indústries, Alter Enginyeria Aplicada i AerisPixel.
Però, com volem celebrar els nostres 20 anys amb totes i tots vatros, us invitem a venir este dissabte, 17 de desembre a les 19h a la Plaça de l’Ajuntament de Tortosa. Serà un ratet molt xalador. Us hi esperem!
Amb tot això, per acabar vull donar les gràcies a tots els membre de la Tuna Folk: Pau, Stiven, Miquel, Jesús, Otman, Edu, Jordi i Gemma, per la vostra implicació i ganes de pertànyer al grup; evidentment, agrair a mon germà, Àngel, també tuno, la seua estima i implicació pel grup ja que no hi ha dia que no parléssim de la Tuna. Gràcies per fer-ho tot més fàcil per a seguir amb el projecte. També, nombrar a Montse, la seua parella, que sempre ens acompanya amunt i avall, i xala amb natros. I per acabar, torno a agrair a mons pares el seu suport amb tot i ajudar-me a seguir endavant este projecte tan bonic de la Tuna Folk.
Moltes gràcies a totes i tots!
Per molts anys de Tuna Folk!
I que la màgia del Nadal, sempre, s’apodere de totes i tots natros: bones festes!
*JORDI MULET BAUBÍ
Fes el teu comentari