Durant pràcticament tot el 2022, i especialment aquests últims mesos, a l’Ebre estem ben distrets amb tot de notícies relacionades amb el tren, la majoria de les quals ens ensenyen un futur ferroviari optimista i feliç per aquest sud llunyà i mig abandonat —només mig, no siguem massa catastrofistes— i que malda per ser igual que qualsevol altre territori català, per allò segurament de la discriminació positiva… Algunes notícies ja les he anat comentant: ja el passat mes de febrer el hàmster ferroviari ebrenc es va posar a rodar; posteriorment, el segon episodi fou una gimcana barcelonina pel Parlament del nostre país menut, el mes de setembre; per a finalment acabar aquest mes de desembre, que està ben farcit, demanant un Avant que sembla que salvarà per sempre més totes les mancances en mobilitat eco-sostenible dels pobrissons ebrencs, que són uns dolentots que van tot el sant dia amb el cul plantat al cotxe. L’última notícia és d’ahir mateix: pel que sembla, l’exalcalde tortosí Ferran Bel ha arrencat un compromís del Congreso que ens hem donat entre tots i totes per a recuperar els trens Avant entre Tortosa i Barcelona. Llegeixo a la notícia:
“Ferran Bel, ha aconseguit que la comissió de Transports del Congrés dels Diputats haja aprovat la implementació de vuit trens Avant entre Terres de l’Ebre i Barcelona. En concret, la comissió insta el govern de l’Estat a “restaurar de forma immediata el servei Avant entre Tortosa i Barcelona” i a “establir, en un termini de sis mesos, tres serveis addicionals Avant diaris d’anada i tres de tornada, tal i com s’havien compromès”
Poca broma: 11 serveis d’Avant d’anada i tornada d’aquí a l’estiu del 2023. Crec que en comptes del hàmster ferroviari ebrenc, haurem d’anomenar-lo el gall d’indi farcit. Sembla que hi haurà bones viandes, i tindrem una bona fartanera d’alta velocitat. Com ha de ser, escolti! Que és Nadal i és temps d’alegria, festa i xerinola… i també de bones intencions i magnífics propòsits per a l’any vinent. Però arribat a aquest punt d’eufòria desfermada entre l’elit político-econòmica-social-ciutada ebrenca, i quan el cava ja raja a cor què vols i hi ha unes perspectives de viure una festa com mai —i qui sap, fins i tot poder menjar calent— vinc a posar-vos aigua al vi, i a dir-vos que xaleu mentre soni la música… perquè després segurament vindrà un funeral on tots plorarem. Què voleu que hi faci, sóc així de divertit…
I és que en l’assumpte hi ha una simple qüestió de física ferroviària elemental, i que sembla que ningú tingui present. Si revisen els horaries de la R16 entre Barcelona i Tortosa, veuran que hi ha 9 trens diaris per sentit, amb sortides de Tortosa a les 5.52h, 7.34h, 9.28h, 11.37h, 13.56h, 15.37h, 16.37h, 18.35h i 21.00h; i arribades a Tortosa a les 8.35h, 10.33h, 13.20h, 15.31h, 17.33h, 18.09h, 20.34h, 22.28h i 23.34h. Com poden veure, les cadències de sortida/arribada van des d’escassament mitja hora, a buits de tres hores; però la mitjana és que aproximadament cada dues hores surt o arriba un tren de la R16. A tot això cal sumar-hi els trens que fan l’enllaç amb Vinaròs i València, i que un cop arribats a l’Aldea, continuen cap al sud, i no al nord. Bé, pel cap baix, per la via única que comunica Tortosa amb l’Aldea, durant un dia feiner passen segur 18 trens, en un sentit o en un altre. La pregunta clau és: algú amb cert criteri i un xic de sentit comú veu possible encabir-hi 11 trens més en els horaris i la freqüència de pas que hi ha actualment? És evident que és materialment impossible. No hi caben més trens.
I com vós haurà deduït, perquè sé que és un lector intel·ligent i llegit, per a posar nous trens caldrà treure els que ja hi circulen. És la simple física ferroviària de què parlava més amunt. Però és clar, entenc perfectament que això els nostres esforçats polítics no ho veuen, o no ho volen veure, i no ho anunciaran. Això de treure trens fa lleig i treu vots. És a dir, i seré el més clar possible: l’arribada a Tortosa de l’Avant podria suposar la desaparició dels serveis Regionals cap a Barcelona, i també, de passada, les connexions cap al sud. Ras i curt. Hom podrà dir que és un benefici per a la ciutat, que podrem anar i tornar de Barcelona (més concretament, de Sants) en 1 hora i 30 minuts…
Però no les tinc totes quan si es vol anar de centre a centre de les ciutats, és a dir a Passeig de Gràcia, llavors la millora de temps entre l’Avant i els dos semidirectes que actualment hi ha és de només 10 minuts. Però no les tinc totes tampoc quan la major part de la mobilitat diària dels ebrencs i les ebrenques és entre Tarragona ciutat, i no entre una estació del Camp que és a can pistraus, i on t’obliga a agafar un altre mitjà de transport per arribar fins la ciutat. I tampoc les tinc totes quan l’abonament mensual de l’Avant és el doble que el de Regionals, i quan només el trajecte estava subvencionat (per la Generalitat) a preu de Regionals fins a Cambrils; d’aquí fins a Barcelona es circulava ja per via AVE i no hi havia subvenció possible… I malgrat es pensi el contrari, les persones també ens movem per l’economia i les garrofes, i no només pel temps. M’imagino també que la gent de l’Ametlla de Mar, de l’Ampolla, i d’Ulldecona, entre d’altres, deuen estar molt contentes i cofoies, quan veuen que la planificació del transport ferroviari ebrenc passa exclusivament per l’Avant tortosí (i de l’Aldea), i que això els suposaria perdre els (pocs) trens que encara tenen. On ha quedat això de la planificació territorial ebrenca i amb visió global?
Penso que convindria que els polítics i els lobbys ebrencs diguessin tota la veritat, i no la veritat a mitges, quan fan aquests anuncis. Que sí, que efectivament, que si s’aconsegueixen aquests trens Avant, la mobilitat ferroviària d’una petita part de la població ebrenca millorarà, d’això no en tinc cap dubte. Però també cal dir l’altra veritat, que no és altra que aquests trens seran l’excusa perfecta per a destruir la mobilitat (i de passada també les oportunitats i el futur) de bona part de la població ebrenca. Han de ser valents i dir, a la cara i sense embuts, a la gent de l’Ampolla i de l’Ametlla, per exemple, que l’Avant que tant reclamen segurament no passarà per les seves poblacions (com no passava durant el mes i mig que va estar en funcionament). Penso que haurien de ser valents i dir-ho tot, i no fer-nos passar bou per bèstia grossa a una població que ja les està passant putes, però que en absolut és ingènua.
*DANIEL GIL és bibliotecari.
Fes el teu comentari