La setmana passada us parlava de la primera xarxa d’abastament a Tortosa amb la creació el 1871 de la Sociedad de Aguas Potables de la Caramella, fundada per dos francesos: Claudio Leon de Marlé i Jules Carvallo Carrión, i que encara avui funciona.
Avui faig una petita excursió per veure de nou la Caramella, un indret de bellesa i tranquil·litat incomparable. Pujo fins la Cua de Cavall, preciosa caiguda de l’aigua que arribarà fins la ciutat. La Caramella: quantes mones, excursions i acampades de la gent ebrenca! Recordo ara les cabres mirant-nos des dels cims i els bous braus pasturant a pocs metres de la tenda de campanya. Per la nit, dins la tenda, veiem el bulto del seu nas a la tela olorant el nostre menjar. Hem fet un foc de campanya i dormim allà. Avui això és impensable i està prohibit, afortunadament.
En començar el segle vint hi ha queixes que es van repetint periòdicament sobre l’abastament de la Caramella: pels talls del servei, per obres al carrer, per poca pressió, etc. Això, juntament amb les fake news que es van repetint periòdicament, obliguen Carvallo a escriure defensant-se a sovint a la premsa local.
A vegades no respon els atacs. Ho viu com una autèntica campanya de desprestigi personal i no tant com empresarial. El 1905, amb 85 anys, es defensa i escriu1 que durant anys ha sembrat i plantat arbres a la Caramella que el foc ha destruït (en referència als pastors); també que ha obert la navegació de l’Ebre fins a Escatró i ha fet el Canal Dret; que ha ensenyat el conreu del Delta (en referència a l’arròs) i que ha dotat Tortosa d’aigua immillorable. Afegeix que mai ha dit ni una sola paraula contra els tortosins o les seves creences… Carvallo mor el 1916 als 97 anys. L’home que ha portat l’aigua a la ciutat no rep cap homenatge, ni tan sols avui té un carrer a la ciutat.
Abans de la seva mort hi ha una campanya reclamant saber quines son les obligacions i els drets de la Sociedad de Aguas Potables amb la ciutat perquè no hi ha cap document del contracte a l’Ajuntament. Es diu que ha desaparegut de l’arxiu municipal. El 1925, quan és alcalde Joaquim Bau2, hi ha una forta campanya3 des de les files conservadores que durarà molts anys per trobar el contracte.
Mentrestant, la Caramella està vivint moments d’incertesa, gestionada per un administrador judicial: Claudio Leon -mort el 1895 a Sant Gervasi de Cassoles (avui és Sarrià-Sant Gervasi dins Barcelona)- va fer testament a favor de la seva dona Florentina Sabat tot i no gaudir de cap dret sobre la Societat, i el 1920 la vídua demanda els hereus de Carvallo.
Finalment, la propietat de la Societat passa als hereus Carvallo el 1929. Es troben tot en mal estat després de la gestió de l’Administrador Judicial. Sobre el contracte desaparegut diuen que mai ha existit: les condicions i obligacions del servei d’abastament s’acorden en el moment que l’Ajuntament accepta la proposta de Leon el 1869, i mai ha existit un document contractual.
El 1935 la nova legislació republicana contempla la municipalització dels serveis públics4 i l’Ajuntament es planteja tindre una xarxa pròpia d’abastament. Vol fer sondejos al barranc del Torrent i del Buero i un dipòsit d’aigua al Castell de Tenalles. Per això demana l’ajut de l’Instituto Geológico i crea un Laboratori Municipal -dirigit pel Dr. Emili Llorca- per analitzar periòdicament l’aigua de la Caramella, alguns pous i les fonts naturals de la ciutat.
A la Guerra Civil crec que La Caramella és col·lectivitzada. Quan el front s’estableix al riu Ebre es suspèn el servei. El pont del ferrocarril amb la canonada han estat volats l’abril de 1938. Al marge dret de l’Ebre, la captació és en mans de l’exèrcit franquista. A l’esquerre, hi ha la ciutat deserta, destruïda i eixuta.
Després de la guerra es reprèn el servei de la Caramella, però no sé detalls. L’Ajuntament els anys quaranta i cinquanta ja veu l’abastament públic com una responsabilitat municipal i l’alcalde Esteban Albacar5 municipalitza el servei d’aigua potable6. La Caramella ofereix el seu abastament a l’Ajuntament, que no l’acceptarà. Prefereix aprofitar els pous ja existents del Parc i de l’escorxador i fer-ne de nous a les pedanies. Vol captar també directament del riu i fer una planta de pretractament vora el parc. La xarxa municipal d’aigua rebrà un impuls definitiu amb la creació el 1964 de l’Empresa Municipal de Servicios Públicos (EMSP). Algunes cases de la ciutat disposaran de les dues xarxes d’aigua: la de l’Ajuntament i la de La Caramella.
La Caramella va resistint com pot. El 1977 Joan Carvallo Meyer, net de Jules Carvallo, fa donació de la seva dotzena part de la Sociedad als Ajuntaments de Tortosa i Roquetes. Els dos municipis veuen aquest regal com un caramel enverinat. Encarreguen estudis i informes tècnics per saber l’estat de les instal·lacions i la viabilitat econòmica. L’abandonament és total: hi ha un dèficit de 300.000 pessetes de l’època, hi ha fuites per tota la xarxa i no hi ha cap interès dels hereus per l’empresa. Ni Tortosa ni Roquetes se’n fan càrrec.
Per això, el 1979 els usuaris formen una Comissió Gestora sota el paraigües de l’Associació de Veïns de La Ravaleta: Una assemblea reuneix unes 80 persones de Tortosa, Ferreries, Roquetes i la Raval de Cristo. A Carvallo Meyer se li ha enviat un acta notarial reconeixent el seu esforç i dedicació i també manifestant l’interès per continuar amb el servei. Una segona acta notarial reconeix el seu silenci com un consentiment tàcit. Després d’anys de reunions i assemblees, el 1987 es crea l’Associació d’Usuaris d’Aigües de la Caramella, S.C.C.L. presidida per Isaïes Sánchez Calvo, un dels seus promotors i ànima de l’entitat fins la seva mort l’any 2006.
Fa més de 150 anys que La Caramella porta les aigües del Port a la ciutat. Carvallo es mereix un reconeixement. Quan va morir crec que no li van fer per tres raons: per francès, per jueu i per ser defensor de la llibertat de cultes. Un jueu, francès, liberal i republicà que no es va sotmetre mai a la influència de l’església i a la noblesa de la ciutat. Tortosa ciudad famosa, la de los siete portales.
Quan baixo de la Cua de Cavall em trobo dues jovenetes fent-se selfies a les basses de baix. S’han espantat una mica. Poc abans d’arribar a la Casa de Carvallo (realment és la Casa dels Guardes) veig a la sendera unes tovalloletes desmaquilladores llençades a terra. Quan he pujat no hi eren… No sé si les joves són conscients del seu acte i de la importància de l’indret.
Avui, per tot el món, la captació, distribució i venda d’aigua potable és un negoci que mou milions. Les grans empreses de sempre i la banca de sempre mouen aquest tema. Si volem mantindre el nostre vincle amb la natura preguntem-nos d’on ve l’aigua que surt per la nostra aixeta. Aigua, cuidem-la.
*Fernando Jaime Soler.
Agraïments:
Núria Accensi, Pepita Sánchez, Joan Ramirez, Joan Pardo, Wenceslao Puerto, Mael Borrás.
Notes:
- El Pueblo. Semanario Democrático.Tortosa, 10/6/1905.
- Joaquin Bau Nolla, alcalde de Tortosa de 1925 a 1929. Membre de la Junta Técnica del Estado, a Burgos el 1936. Procurador a les Cortes del règim franquista de 1958 a 1971. President del Consejo de Estado i Vicepresident del Consejo del Reino entre 1965 i 1973.
- És destacable la campanya feta pel director de l’Heraldo de Tortosa, Roberto Andreu amb escrits signats amb el pseudònim de Tipities.
- Ley Municipal. Gaceta de Madrid núm. 305. 1/11/1935.
- Esteban Albacar Ferrando, alcalde de Tortosa de 1941 a 1958. També va ser Procurador a les Cortes del règim franquista de 1949 a 1952.
- B.O.P.T. núm. 159 de 7/7/1950.
Bibliografia:
FABREGAT GALCERÀ, EMETERI (2009). “Jules Carvalho” a “Ebrencs del segle XIX”. Coord.Núria Gil Durán. Ed. Publicacions URV.
GIL AGNÉ, MARIANO (2011). Associació de Veïns La Ravaleta: història i entorn. Edita: AAVV La Ravaleta.
PROPIETARIOS DE LAS AGUAS DE LA CARAMELLA (1929). El asunto de las aguas de la Caramella. Imprenta Heraldo de Tortosa.
Fes el teu comentari