La nit de Reis del 2004, any amunt o any avall, uns lladres van entrar a la casa que els meus pares tenien a la muntanya. No es van emportar gran cosa, però vam trobar a faltar algun petit electrodomèstic, roba vella, i un dels regals més importants de la meua infància: el barco pirata de Playmobil. No era un barco qualsevol amb clics, sinó l’autèntic vaixell pirata de Playmobil, el que tant vaig demanar i finalment en van comprar un Nadal que vam anar de vacances a Barcelona, al mític PRYCA del Prat. Encara recordo que un dels meus oncles em va ajudar a muntar-lo, tot un matí. Va ser un dels millors regals de Reis que vaig tenir mai, però amb el pas dels anys, com tantes i tantes coses, va acabar a la casa de la muntanya, on sobretot jugàvem als estius. Per això he de reconèixer que, quan vaig veure que algú l’havia robat, vaig sentir-me trist i ultratjat, com si m’haguessin amputat la part més fonda, més entranyable dels meus anhels infantils. Tot i així, em va consolar el fet de pensar que, tenint en compte que l’havien robat la nit de Reis, aquell barco pirata potser seria el regal perfecte d’algun xiquet realment necessitat, i que el rebria amb la mateixa il·lusió que jo vaig sentir quan tenia 9 o 10 anys.
L’únic supervivent del naufragi va ser el pirata negre, el que feia de vigia al capdamunt del màstil. De fet, era el clic del barco pirata que més m’estimava. Fins i tot tenia nom fictici: Bwanamino. El barco de Playmobil me l’havien pres, però el clic negre era allà, al terra de la casa de la muntanya. Suposo que, quan els lladres van marxar carregats de coses, el nino els devia caure de dalt del barco. O potser va saltar al buit, amb un alè de vida pròpia, tot resistint-se a a marxar del meu costat. El vaig recollir de terra una mica alleujat, i consolat fins a cert punt. Me’l vaig guardar a la butxaca i anys més tard, a casa meua, fins i tot l’exposo en una vitrina, amb altres ninos importants. És un tresor que només surt a treballar per Nadal, quan fem el pessebre de Playmobil. El clic Bwanamino és un dels patges reials de Baltasar, amb una corona i un bagul ple de monedes pirates que no sé si també van sobreviure al naufragi.
Uns 10 anys després del robatori a la casa de la muntanya, l’atzar va fer que em trobés de nou amb un barco pirata igualet que el meu. Va ser en una exposició de joguines antigues que van organitzar a la Fira de Nadal del nucli antic de Tortosa, al desembre del 2014. El barco de Playmobil era idèntic, el mateix model que jo havia tingut. Fins i tot li faltaven les veles originals, com al meu, ja que al meu barco se li havien fet malbé. De fet, recordo que ma mare havia fet unes veles noves amb una altra tela, que li havien quedat força bé… El cor em va fer un salt dins del pit, i no vaig poder evitar fer-li una fotografia amb el mòbil. Allà mateix hi havia un barco que semblava el meu, amb els mateixos clics amb què havia jugat tantes vegades. Els mateixos, menys un: faltava el clic del pirata negre. Hi havia el capità vestit de negre, i els altres tres pirates amb la roba verda, groga i roja, però hi faltava el clic negre. La sospita es feia definitiva; per força, aquell havia de ser el meu barco. No n’hi havia cap dubte. Si faltava el rei negre era perquè jo el tenia a casa, al meu pessebre, fent de patge del rei Baltasar.
Hagués pogut reclamar la propietat del barco, fer un acte de justícia o simplement fer el ridícul, si no podia demostrar que el nou amo del meu vaixell de Playmobil havia comprat un objecte robat. Però després del disgust vaig tenir un moment de lucidesa. Si aquell era el meu barco, es mereixia estar exposat en aquella mostra de joguines antigues. Encara més; si aquell era el meu autèntic barco pirata de Playmobil, es mereixia estar en un museu, i ser admirat per tothom per sempre més.
Fes el teu comentari