Joseph Gobbels, el ministre de propaganda de Hitler, afirmava de “menteix i segueix mentint, que com més grossa serà la mentida més gent se la creurà”. Aquesta és la política que Pedro Sánchez aplica a Catalunya. Va posar-se al costat de Rajoy amb el 155, Iceta i Illa es van manifestar al costat de Vox, Cs i el PP, i mantén que quan el president Puigdemont torni a Espanya sigui detingut per “fugado” i per “delincuente”. Sap ell, com ho saben els jutges del TC, que l’Estatut no es podia anul·lar; tot els passos per reformar-lo es van escometre d’acord amb la Constitució, l’aprovació del Parlament, del Congrés i el referèndum. I és que una cosa és la llei i l’altra és la justícia. La legalitat té a veure amb les lleis, amb l’ètica, l’equanimitat i la moral. Però una llei pot ser il·legítima i immoral. Podien ser legals les lleis de Franco, que havia guanyat el poder per un cop d’estat, provocant una guerra? Podia ser legal imposar un rei que el seu avi hagué de fugir per les irregularitats comeses per ell i reiteradament pels seus antecessors? La conclusió és que, la causa del procés jutjant a tot un govern per celebrar un referèndum i demanar la independència, respon a la legalitat?
El problema de Catalunya és que som una minoria dins d’Espanya i qualsevol Constitució redactada d’una manera o altra sempre serà un parany. Digui el que vulgui la poden interpretar segons la voluntat partidista dels jutges perquè una cosa és la justícia i una altra són les lleis. I les lleis no sempre són justes i els jutges controlats per la porta del darrere, com durant anys ho han estat pel PP, actuen per la seva ideologia i no per la legalitat i la igualtat de tots els ciutadans. El concepte espanyol és que Espanya és una nació única i indivisible, imposant les lleis als catalans que en el seu dia els van anul·lar les constitucions pròpies, van imposar les seves i posteriorment després de guanyar la guerra per les armes van aplicar el Decret de Nova Planta. Van prosseguir amb els impostos, prohibir l’ús de la llengua a les institucions i posteriorment van prohibir que fos ensenyada a les escoles. Per tant si tots som espanyols com ells manifesten, per què la seva llengua ha d’estar per sobre de la nostra? Per què per guanyar la guerra de Successió van haver de regalar Gibraltar i Menorca a canvi que els anglesos abandonessin el suport que donaven als catalans? Per què 50 anys abans van trossejar i regalar part de Catalunya a França, sense que fossin convocades les Corts Catalanes per demanar permís per fer-ho quan Catalunya era un estat independent?
Per tant el nostre problema és que som una minoria dins d’Espanya. Uns imposen les lleis i els catalans les hem de complir siguin justes o injustes com si fóssim una colònia, perquè pels vots, per les armes o pels jutges sempre imposen la seva raó. Patim 20 mil milions de dèficit fiscal, s’aproven els pressupostos generals de l’Estat, i les inversions aprovades mai es realitzen. A Madrid s’aproven i se’n realitzen el doble de les pressupostades. El finançament autonòmic s’havia de revisar l’any 2014. Han passat 8 anys i seguim sense canviar-se i inclús manant els darrers 4 anys el PSOE amb el suport dels catalans. El mandat del CGPJ l’han allargat anys, contravenint la Constitució que ells diuen que defensen per baralles polítiques entre la cúpula del jutges. Mes del 60% de l’economia espanyola es concentra a la Mediterrània entre Andalusia i Catalunya. Des de fa anys s’ha de construir el Corredor del Mediterrani i contràriament a l’economia, el fan passar per Madrid. Conseqüentment, Catalunya amb Espanya no hi pot pactar perquè quan els convé els tractats establerts no el respecten i a més es creuen que tenen la raó i, com Gobbels, menteixen una i una vegada, la premsa madrilenya i l’espanyola ho ratifica i els espanyols amb el suport dels poders fàctics, dels governs, dels jutges, de la corona i de la policia, s’ho creuen. Com Gobbels repeteixen les afirmacions de “fugados” i “delincuentes”, com si realment ho fossin veritat. Per tant la causa del procés era contra Catalunya com a poble i no contra els polítics que governaven, que jutjaren i condemnaren.
Pedro Sánchez dóna per acabada la voluntat de la independència dels catalans i ho pregona als quatre vents. Creu que amb la taula de diàleg, i prometent quatre duros als catalans, la voluntat de la independència s’acabarà. Menteix i ell sap que menteix perquè amb 4.000 encausats, amb polítics que qualsevol dia els poden empresonar per malversació o per qualsevol delicte inventat, el que està succeint és que la repressió i la lluita contra Catalunya no s’atura. Per això milers de catalans representant la majoria política parlamentària que gaudeix i la voluntat generalitzada d’independència anirem a la manifestació del dia 19 per la provocació que representa convidar el president de França, Macron, a Barcelona.
Haurà de ser el Tribunal Europeu de Drets Humans que haurà d’explicar als espanyols que la legalitat de la llei que els seus tribunals controlats per la porta del darrere exerceixen contra Catalunya. Com ja ho van expressar els tribunals de Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Regne Unit, el TC no respon igual davant de tots els ciutadans; uns manen i els altres són súbdits. Per aquest fet haurem d’omplir els carrers de Barcelona i manifestar-nos per explicar a Pedro Sánchez que ja en tenim prou de provocacions, de lleis aplicades injustament i que l’independentisme no s’ha acabat.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari