El sector del còmic a Catalunya està vivint un moment daurat amb la renaixença de moltes capçaleres noves i amb un Saló del Còmic que, un any més, va tornar a batre rècords d’assistència.
A les Terres de l’Ebre no és gaire freqüent trobar-nos amb publicacions d’aquest gènere, però Observatori 1904 ha nascut per trencar amb la norma preestablerta i esdevenir un d’aquells productes literaris que no pot faltar a les biblioteques personals.
L’il·lustrador sabadellenc Toni Térmens i la historiadora roquetenca Maria José Pinyol tenien l’idil·li de fer quelcom que permetés que la ciutadania de Roquetes conegués en detall quines tasques s’havien dut a terme a l’Observatori de l’Ebre des dels seus inicis.
Tal com relata Pinyol, l’Observatori de l’Ebre era un lloc místic per a la canalla que estava acostumada a anar a jugar a prop dels jardins de l’edifici. Ella recorda algunes anècdotes de quan era petita que la van determinar a estudiar història com, per exemple, que un dels frares li regalés fotografies o diapositives d’investigacions que ells duien a terme. Però d’altres habitants també recordaven alguns fenòmens estranys que mai havien sabut entendre com ho és el cas d’un globus sonda que s’enlairava cada dia a les 7h del matí.
Ara, gràcies a la recerca històrica i científica que els ha comportat la creació d’aquest còmic, han pogut descobrir que, per exemple, aquell globus que s’enlairava era el servei aerològic que informava de la força del vent a la companyia aèria que feia el servei postal entre França i el nord d’Àfrica.
I és que aquesta recerca històrica i científica no hauria estat possible sense la col·laboració del director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, Albert Curto, i del científic de l’Observatori, Juan José Curto, que també van estar presents a la presentació del còmic que es va fer el passat dijous a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
En aquest sentit, Albert Curto exposà que “l’Observatori de l’Ebre va ser un dels primers de Catalunya i, originàriament, tenia tres àrees dedicades a la meteorologia, la sísmica i l’astronomia”. Curto va fer menció d’alguns dels fets que es narren al còmic, destacant així que “des de l’any 1913 fins al 1925 s’edita des de Roquetes la revista científica La Ibérica, que fou un referent a nivell internacional”.
Com en totes les coses, hi havia polítics que estaven a favor de l’Observatori i n’hi havia que no i, això, també es feia palès a les capçaleres de la premsa del moment. Durant molts anys va ser un dels punts d’obligada visita per a les autoritats del país que visitaven Tortosa o Roquetes, però durant la Guerra Civil va desmantellar-se tot i va costar força de recuperar-lo. Actualment, l’observatori continua realitzant campanyes al laboratori Livingston de l’Antàrtida, fa observacions de les taques solars, estudia els fenòmens meteorològics i el canvi climàtic i s’encarrega de continuar els registres sismogràfics que, entre d’altres, han permès detectar irregularitats com les del cas de la plataforma Càstor.
Però als seus inicis i fins al 2001, el centre havia estat regentat per la comunitat dels Jesuïtes de Catalunya i, per aquest motiu, un dels arxius que van haver de consultar per trobar part de la informació de l’Observatori va ser el dels jesuïtes de Barcelona. Allà van trobar, per exemple, alguns dels dibuixos que havien fet els dibuixants convidats a plasmar en directe l’eclipsi solar total del 1905. Un d’aquests és el que ha servit a Térmens com a inspiració per al disseny de la portada del còmic.
Un altre dels espais icònics de l’Observatori que també van visitar i que alhora forma part del còmic és la biblioteca del pavelló Landerer, una de les millors del món en el camp de les ciències de la terra i de l’espai, ja que, conté més de 50.000 volums. Des del 1990, la seva responsable n’és la bibliotecària, Maria Genescà, que va facilitar la consulta del conegut Atles dels núvols, elaborat pel pare Lluís Rodés, per a la il·lustració d’algunes de les vinyetes del còmic.
Per la seva banda, Juan José Curto, com a membre de l’Observatori de l’Ebre, destaca que “l’objectiu d’aquesta publicació és el de poder arribar a un públic que no agafaria mai una revista científica o un llibre gruixut” i que, a més, “continuem la tasca de divulgació que defineix el centre als nostres estatuts”.
Així doncs, Observatori 1904 compta d’un total de 18 pàgines en les quals s’expliquen nou històries relacionades amb el centre roquetenc. Hi ha entre 3 i 6 vinyetes per pàgina, totes dibuixades per Térmens, que s’han documentat i referenciat degudament. Térmens, des del seu estudi Mà de Llapis, ha estat partidari d’utilitzar una gamma de colors plans i càlids que li donen caràcter als personatges i un estil molt realista.
La publicació ha estat possible gràcies a l’ajuda de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació i ja es pot adquirir a les llibreries de Tortosa.
A més, els amants del món del còmic tindran l’oportunitat de poder visitar una exposició amb les làmines originals del còmic a la segona planta de la biblioteca Marcel·lí Domingo. Mentre que a l’espai destinat als còmics de la mateixa biblioteca hi haurà una sèrie de plafons que narren el procés creatiu d’algunes de les vinyetes.
Tot plegat s’acabarà convertint en un recurs pedagògic per a l’Observatori de l’Ebre, però també per a tots aquells centres escolars que ho desitgin. I és que per a les escoles, Térmens també ha preparat un PDF pensat expressament per a treballar el dibuix de còmics a les aules.
Fes el teu comentari