El Museu de les Terres de l’Ebre exposa la col·lecció de postals de Joan Cladelles Daufí

El Museu de les Terres de l’Ebre inaugura este divendres a les 19.00 hores l’exposició “Col·leccionar Passions: Joan Cladelles i les postals de les Terres de l’Ebre”. En concret, l’exposició mostra prop de 500 postals d’Amposta i Tortosa, principalment, però també de la Ràpita, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, El Perelló, Roquetes, Tivenys, Xerta… Junt amb les postals que es poden veure d’aquests i d’altres municipis també hi ha cartes de visita, sèries de postals, panoràmiques, postals comercials…

Els orígens de la targeta postal il·lustrada se situen a Àustria el 1869, mentre que a l’Estat espanyol no comencem a circular fins al 1871. L’època d’expansió de la targeta postal fou entre 1900-1910, i a casa nostra podem dir que l’època daurada va arribar junt amb la generalització del procediment de la fototipia entre 1910-1930, amb les produccions d’Àngel Tolra Viazo, Fototipia Thomás, Lucien Roisin, etc.

En la mostra apareixen també les sèries locals editades per Buenaventura Masdeu, Ramon Borrell, Lluís Barceló, etc. Aquestes sèries i les d’altres autors sovint les feien imprimir els comerços, estancs, llibreries, etc., com Llibreria Viladrich, Llibreria Voltes, Llibreria Nicolau, Llibreria Foncuberta, Llibreria Joaquín López, Impremta Monclúsde Tortosa; Ediciones «Casa Piñana», Edición E. Vives, Colección «Casa Ventas», «El Siglo» Ed. Roig d’Amposta; Joaquin Pafila, Eloi Mestre de l’Ampolla, etc.

L’exposició aporta a més una mirada etnològica sobre les postals, més enllà de la imatge de l’anvers tenen una cara personal, sovint afectuosa i passatgera en el revers. Els missatges que veiem en les postals estan vinculats als aniversaris, a les vacances d’estiu o als viatges, a la salut, fins i tot a la guerra o a la “mili”, etc. Les noves tecnologies on line a partir dels anys 90 i sobretot el Whatsapp i el Telegram en la darrera dècada no només ha substituït la postal, sinó que han transformat les formes de relació socials. Tot i això, la postal conserva un valor material i sentimental que transcendeix a la fredor dels codis informàtics de comunicació.

Joan Cladelles, col·leccionista de postals de les Terres de l’Ebre

Joan Cladelles Daufí va nàixer a Tortosa i en el seu entorn familiar va conèixer aviat el món de la fotografia, ja que el seu avi Pepe i el seu oncle, Josep Daufí Monfort, tenien una tenda de fotografia als baixos de la casa pairal, a la plaça d’Agustí Querol.

Disposaven d’un estudi fotogràfic i realitzaven tot tipus de reportatges de les efemèrides privades del cicle de la vida i altres encàrrecs. També, feien postals en blanc i negre de Tortosa i altres pobles del Baix Ebre i el Montsià. Primer per compte propi amb paper fotogràfic i estampant un tampó amb tinta al revers i, més endavant, enviant-ho a imprimir a FISA – Escudo de Oro, Gráficas F. Guilera, Beascoa S.A., etc.; a finals dels anys seixanta ja van editar les sèries en color.

En la seva educació primària va passar els primers anys a l’Escola Pública La Mercè i després al Col·legi Sant Lluís. Va cursar el batxillerat al Col·legi de Sant Josep i el COU a l’Institut J. Bau. El 1974 va anar a estudiar veterinària, la que seria la seva professió, a la Universitat de Saragossa. Va opositar al cos de veterinaris de la Generalitat de Catalunya, on va treballar fins al 2020, simultàniament exercia a la seva clínica de petits animals d’Amposta.

De menut, com molts xiquets es va aficionar a col·leccionar cromos i altres objectes, però els inicis de la col·lecció de postals van ser més tard quan ja d’estudiant a Saragossa quan va comprar un lot de postals de Tortosa al col·leccionista Luís Baulenas Llasat. A poc a poc es va anar especialitzant sobretot en les postals de Tortosa, de l’Ampolla i d’Amposta; de vegades també d’altres indrets de les Terres de l’Ebre.

Joan deu tenir a la vora de 4.000 postals i, no obstant, les té totes al cap, perquè fa anys que les ordena, les investiga i les documenta: «Soc molt meticulós, m’agrada tindre les coses molt, molt ben cuidades […] Tinc unes petites fitxes, però ho tinc tot al cap.» La col·lecció li ha «tret hores de son» i li ha costat, a més de temps, diners perquè sobretot a partir dels anys 80 el col·leccionisme de postals estava en auge.

És membre del Cercle Cartòfil de Catalunya i col·labora sovint amb autors i editors de llibres d’història i de cartofília, alhora que escriu articles en revistes especialitzades.