Els pobles de la riba de l’Ebre remarquen que “s’ha notat de manera brutal” l’inici a l’hivern dels tractaments contra la mosca negra. Els veïns de pobles com Benifallet o Xerta, al Baix Ebre, “han recuperat la vida al carrer i els espais al costat del riu”, sobretot durant els primers mesos de l’estiu. “La gent patia molt i ara poden sortir de casa”, ha dit Mercè Pedret, alcaldessa de Benifallet. “Era impossible fer activitats a la vora del riu”, ha recordat Roger Avinyó, alcalde de Xerta. Aquest dimarts s’ha fet el primer tractament de sis, en set punts del riu entre Tortosa i Ascó. Després de tres anys en què s’ataca la plaga des del febrer, el nombre de larves a principis d’any s’ha reduït d’un miler per quilo de macròfit a unes cinc.
El Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE) ha fet aquest dimarts el primer de sis tractaments previstos per a enguany per controlar la població de mosca negra al tram català de l’Ebre. Serà un tractament menys que l’any passat, però dins de la mitjana del que és habitual, perquè atacar aquesta plaga des dels primers mesos de l’any, quan apareixen les primeres larves, és molt eficaç. Aquest dimecres els tractaments es faran al riu Segre.
Plaga “controlada”
La de 2023 serà la divuitena campanya contra la plaga, la quarta campanya consecutiva en què el tractament es fa les primeres setmanes de l’any. L’efecte s’ha fet notar en l’eclosió amb què apareixien fa uns anys les larves de mosca negra a l’hivern. Els primers mostrejos, abans de 2020, detectaven un miler de larves de mosca negra per quilo de macròfit, quan el mostreig d’enguany n’ha detectat unes cinc larves per quilo d’alga.
“En aquells anys de pals de cec, la plaga tenia una gran efervescència i ara nosaltres anem per davant. Abans sempre anàvem darrere”, ha assenyalat Raül Escosa, director tècnic de salubritat del Consorci. “Quatre o cinc larves per quilo de macròfit poden semblar poques, però parlem de gairebé 80 quilòmetres de llera i és una quantitat important”, ha afegit.
Per això tractar ara aquestes larves amb el biocida BTI –l’únic producte eficient contra la plaga-, suposa “un xoc” per a la que serà la població adulta i que fins al març o l’abril no es recuperarà, de manera que els tècnics sempre l’ataquen abans que la població creixi exponencialment. Escosa ha dit que la plaga ara “està controlada”.
Model de finançament
Xavier Faura, president del COPATE, ha recordat que la Generalitat va signar un conveni plurianual, per a quatre anys, amb una dotació financera de 3,6 milions d’euros per als serveis de salubritat del Consorci. Els tractaments contra la mosca negra enguany costaran 360.000 euros –s’aboquen 2.100 litres de BTI amb helicòpter en cada fase del tractament-. La meitat els paga la Generalitat amb aquest conveni, les diputacions de Tarragona i Lleida paguen un 25% més , i la resta ho hauran d’assumir els municipis riberencs, amb qui s’ha de negociar perquè aportin recursos a partir de l’any que ve.
“El debat és si ho fem per quilòmetre de riba de riu, per població, per renda per càpita… Quan tinguem decidida la quota que li correspon a cada ajuntament, mirarem d’ajudar-los amb algun mecanisme de subvenció externa per costejar aquest import”, ha avançat Faura. Aquest és el mateix model que s’aplica al delta de l’Ebre amb el finançament dels tractaments contra el mosquit.
Qualitat de vida i economia
El president del COPATE ha recordat que l’eficàcia dels tractaments contra la plaga de la mosca negra ha permès garantir la qualitat de vida dels veïns dels pobles de l’Ebre per als quals, les mossegades de mosca negra s’havien convertit en un condicionant social i laboral i en un problema de salut pública. Faura ha recordat que la reducció de la plaga “ha afavorit” també l’agricultura i el sector turístic, entre d’altres. “Els visitants que venen a les Terres de l’Ebre busquen la natura, però no els agraden els inconvenients de la natura”, ha assenyalat.
L’alcaldessa de Benifallet, Mercè Pedret, ha qualificat de “brutal” l’impacte de la reducció de la població de mosques els últims anys i, també l’alcalde de Xerta, Roger Avinyó, han agraït poder recuperar les activitats i la vida als espais pròxims al riu, que havien quedat inutilitzats per la presència de l’insecte.
Fes el teu comentari