Els partits polítics presenten en els seus programes electorals per a les properes eleccions municipals les seves propostes cap a un model més sostenible de societat per a fer front als reptes del canvi climàtic. Algunes candidatures ho fan perquè així ho creuen realment, altres perquè simplement està de moda –és la tendència– i són partícips de l’actual greenwashing, i altres –poques per sort– ni tan sols ho tenen en compte ja que neguen l’evidència científica de la greu crisi ecològica en la que estem immersos.
Des de l’àmbit municipalista es pot fer molta feina per la sostenibilitat ambiental i el desenvolupament sostenible en la línia del que estableix l’Agenda 2030 de l’ONU. Promoure municipis més eficients energèticament, que apostin per les renovables i la seva generació, i per una gestió més acurada i eficient de l’aigua pel seu valor i per la seva escassetat. En aquest sentit, urbanisme i mobilitat són dos àrees claus per a aquesta transformació, però també ho són altres àrees com, per exemple, la de la pràctica esportiva sostenible. Al respecte, algunes polítiques públiques a dur a terme han d’anar dirigides a potenciar una mobilitat sostenible dins de les vil·les i ciutats i també entre municipis, a millorar la qualitat ambiental urbana –sobretot– a les grans ciutats on hi ha un problema real de salut, a fomentar l’educació ambiental, a apostar pel transport públic col·lectiu, a reduir els residus, a reutilitzar més i a reciclar millor.
Dins dels reptes per pal·liar la crisi climàtica però també per adaptar-se a les seves conseqüències hi ha el de la creació, proliferació i conservació dels anomenats refugis climàtics. Uns espais –interiors i exteriors– que proporcionen confort tèrmic a la població, mentre mantenen altres usos i funcionalitats, i que van especialment dirigits a persones vulnerables a la calor i al fred. Un exemple són els parcs urbans adaptats amb accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, amb presència elevada de verd urbà i que disposen de fonts d’aigua i seients, uns espais per a resguardar-se de les onades de calor.
El foment d’uns barris, pobles i ciutats més sostenibles no serà fàcil i hi haurà molts pals a les rodes i reticències, però l’aposta cap a una economia transformadora al servei de les persones i respectuosa amb el medi ambient ha de ser decidida. En aquest sentit, potenciar l’economia circular i les propostes plantejades des de l’economia social i solidària són clau. Una economia més arrelada al territori i que promou alternatives locals més vinculades al desenvolupament sostenible, al no malbaratament de recursos i a la reutilització de productes. Així mateix, ampliar i difondre el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses pel Clima i l’Energia amb la intenció de intercanviar experiències i implementar les bones pràctiques també ajudarà a avançar cap a la sostenibilitat del nostre entorn més immediat.
Ja sabem que el paper ho aguanta tot, i més el dels programes electorals, però és per això que una ciutadania apoderada, conscienciada i sensibilitzada ha de pressionar per a que el canvi cap a pobles i ciutats verdes sigui una realitat i no quedi –com tants altres cops–, en paper mullat després de les eleccions.
*JESÚS GELIDA és divulgador desenvolupament sostenible.
Fes el teu comentari