El govern espanyol ha acabat donant llum verda a la declaració d’impacte ambiental (DIA) que ha de permetre segellar definitivament i abandonar els pous del fracassat magatzem de gas submarí Castor. Han hagut de passar tres anys de tràmit administratiu perquè Enagás pugui començar a inutilitzar definitivament els pous, tancats amb uns segells provisionals -amb una caducitat d’entre dos i quatre anys- des de l’abril de 2016. La DIA preveu ara que, mitjançant una unitat d’operació -Jackup MODU-, s’instal·lin 37 taps als tretze pous, 22 dels quals fent servir la perforació mecànica. En quinze casos s’emprarà la tècnica PWC, amb detonacions al subsol marí. Enagás calculava fa tres anys el cost de tot plegat en uns 70 milions d’euros.
La DIA preveu el desplegament del projecte en tres fases diferents. El primer, l’aproximació i posicionament de la plataforma d’operacions, que s’ancorarà al fons marí -amb una làmina d’aigua d’uns 60 metres en aquella zona- juntament amb la mateixa plataforma Castor amb tres potes metàl·liques autoelevables i quatre àncores.
En una segona fase s’executarà el segellament i abandonament definitiu dels pous, amb la retirada dels taps temporals, la neteja del fluid “detectat el 2015 que impregna les parets interiors dels pous ” per assegurar l’adherència del ciment. Enagás, en aquell moment, va apuntar l’existència de restes de petroli als pous de producció: un fet del tot insòlit, segons experts consultats, en el suposat cas d’unes instal·lacions de les quals no s’hauria arribat a extreure gas del magatzem submarí.
Es tracta de la fase més complexa i s’executarà en quatre etapes: cadascuna no començarà fins que no hagi acabat l’anterior a cada pou. Es deixarà per al final el pou d’observació, per garantir la pressió del jaciment fins que s’hagi aïllat en tots els casos. S’instal·laran els taps mecànics, la cimentació i es recuperarien les canonades i els revestiments. L’existència de pressions sostingudes als anulars -l’espai entre dos canonades o entre canonada i pou-.
A més dels 22 taps col·locats mitjançant perforació mecànica, se n’instal·laran 15 amb la tècnica de PWC amb detonacions, que requerirà l’ús d’una quantitat neta d’explosius de 1.932 quilos -més de 9 tones de material explosiu ien total-. S’allargaran entre 6 i 14 dies a unes profunditats a entre 245 i 260 metres, en el cas dels més superficials, i entre 1.030 i 1.930 metres, els més profunds.
En una tercera fase es restaurarà el fons marí i s’efectuarà la desmobilització, amb la retirada de les canonades que connecten els caps dels pous amb el fons, comprovant el seu estat amb un vehicle operat de forma remota, així com dels caps de pou instal·lats en la plataforma de pous. Es desmobilitzarà la plataforma d’operacions, els equips i el personal.
El principal dels riscos previstos en el document és el possible vessament d’hidrocarburs, associat al trencament d’un tanc de la Jackup MODU d’ioperacions; a un vessament de restes de cru associat a un ‘blowout’ de gas en superfície durant tres dies, o el vessament mentre es proveeix de combustible l’estructura d’operacions.
Vessament i sismicitat
En aquest sentit, el parc natural del delta de l’Ebre ha alertat que un vessament accidental d’hidrocarburs podria arribar a la costa de l’espai natural, de forma més ràpida en les condicions de primavera i estiu, causant un dany “molt seriós” a la costa de l’hemidelta sud. Enagás insisteix que el risc ecològic per un fenomen d’aquest tipus és “baix”.
Sobre la possibilitat que els treballs generin sismicitat induïda per injecció de fluids a l’interior dels pous es considera una possibilitat que podria tenir lloc en una “situació accidental”: és a dir, no es descarta que es generi sismicitat pels canvis de pressió en el jaciment com a conseqüència d’una injecció accidental de fluids de neteja dels pous del jaciment o e la generació d’un blowout, un escapament sobtat i incontrolat d’hidrocarburs. Tampoc es considera que les detonacions generin un augment del risc de sismicitat perquè només s’utilitzen per perforar les canonades sense afectar estructures properes.
Enagás assegura que ha previst minimitzar la injecció de fluids al jaciment en el cas que es requerís una neteja prèvia per instal·lar els taps del fons, monitoritzar contínuament la pressió dels pous, dotar els pous d’equipaments de control i establir un protocol de sismicitat d’acord amb l’Institut Geogràfic Nacional (IGN) amb un sistema similar al dels semàfors, que “no evita que es produeixin esdeveniments de sismicitat induïda, però permet detectar-los de forma precoç i minimitzar el seu impacte”. El protocol establert s’activaria amb un llindar de canvi de pressió màxim de 0,5 bars, molt per sota dels 6 bars que haurien desencadenat els sismes durant les proves d’injecció al magatzem l’estiu i tardor de 2013.
Monitorització
El sistema cobrirà un radi de 20 quilòmetres al voltant de Castor i inclou una xarxa de deu sismògrafs, operats per l’IGN, l’Observatori de l’Ebre i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La monitorització s’allargarà fins un any després que acabin les atsques. Enagás, d’altra banda, considera que l’estudi elaborat per professors del MIT ja caracteritza la naturalesa geològica de la zona davant del fet que no s’ha sol·licitat cap estudi concret sobre l’estat actual de les falles de la zona.
La DIA considera que les operacions descrites per al segellament definitiu no produiran emissions de gasos d’efecte hivernacle “significatives” ni impactes sobre el fons marí, amb una superfície afectada per les tres potes de la plataforma d’uns 695 metres quadrats: Enagás apunta que els corrents acabaran “uniformitzant” la superfície del fons marí uns mesos després de finalitzar els treballs.
En el cas de l’aigua, es preveu un increment “puntual” de la turbidesa de la columna d’aigua amb la retirada de les canonades de connexió del cap de pou i el fons marí però “no espera contaminació química” amb la resuspensió dels sediments. S’ha recomanat al promotor minimitzar “en la mesura del possible” les descàrregues de fluids esgotats al mar, optant per l’opció de transport i gestió al terra per evitar canvis inesperats sobre les masses d’aigua.
Els vols de l’helicòpter i les aus del Delta
Entre els possibles impactes sobre l’avifauna, s’ha tingut en compte potencials impactes per la presència de la unitat Jackup MODU, les emissions lluminoses, els soroll de l’helicòpter i l’efecte derivat d’una possible col·lisió. El parc natural del delta de l’Ebre ha avisat que les rutes de desplaçament de la nau -dos viatges diaris els set dies de la setmana durant les obres entre Reus fins la plataforma-, travessant zones sensibles de l’espai natural per algunes espècies podria afectar les poblacions d’aus. Enagás ha descartat poder interrompre les actuacions entre abril i octubre perquè és un procés “continu” que un cop iniciat cal acabar per evitar vessaments i incerteses en el treball als pous però se li demana reduir les molèsties a la fauna “en la mesura del possible”.
Sobre els efectes de les explosions submarines a les canonades dels pous seran limitades en el temps , quinze durant vuit dies amb efectes “moderats” que ja s’havien previst. Amb tot, el govern espanyol li demana que es redueixi al màxim el seu possible impacte acústic, davant la inexistència de bibliografia sobre la transmissió del soroll que pot causar.
Fes el teu comentari